A principis de juny del 2020, l’Ajuntament de Barcelona anunciava l’adquisició de vuit cases de planta baixa i pis situades al carrer de Pons i Gallarza entre el carrer Renart i la Riera de Sant Andreu, al barri de Sant Andreu de Palomar, amb la intenció d’impulsar, conjuntament amb els veïns, un model pioner d’accés a l’habitatge que en aquell moment es va batejar com a ‘masoveria urbana mixta’. Segons va comunicar el mateix consistori, la fórmula preveia que l’administració es fes càrrec de les obres de conservació de les finques comunes a totes les cases, mentre que les famílies arrendatàries assumirien “les funcions de masoveres i executaran les obres a l’interior de les seves cases”, de manera que la renda seria “mínima atès que la realització de les obres suposarà el pagament en espècie de l’ocupació legal de l’immoble”.
Sobre el paper, aquesta fórmula significava una victòria veïnal, ja que els residents aconseguien mantenir els seus habitatges davant una operació especulativa propiciada per un canvi de propietat i el consistori podia posar en pràctica una fórmula pionera que, en tot cas, està prevista a la Llei del dret a l’habitatge i també en formulacions posteriors. Ara bé, dos anys llargs després, el projecte de masoveria urbana no només no s’ha clarificat, sinó que les últimes propostes de l’ajuntament han estat rebutjades pels veïns, que culpen el govern Colau d’haver “pervertit” el model. La setmana passada mateix, el col·lectiu Veïnes de Pons i Gallarza feia públic un dur comunicat on acusaven l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) de fer-los una proposta contractual que “no té res a veure amb la masoveria urbana, sinó que es tracta més aviat d’un contracte de lloguer ordinari amb carència”.
“La masoveria urbana havia de ser una eina més per garantir l’accés a l’habitatge i l’estabilitat de comunitats i el manteniment de cases antigues”, assegura en conversa amb elNacional.cat un dels veïns afectats, Roger Ramírez, que deixa clar que des del primer moment s’entenia aquest model com un acord pel qual “una part del lloguer es paga en espècie, executant obres i intervencions a les cases a canvi de viure-hi”. Què ha passat, doncs, perquè s’hagi arribat a un desacord clar entre administració i veïns? Segons els veïns, el govern Colau després de “penjar-se una medalla que no ha suat” ha aplicat el principi del ‘donde dije digo, digo Diego’.
L’inici del malson, el canvi de propietat
Tot va començar a finals del 2017, quan va morir la propietària de tot el nucli edificat, “que llogava les cases a la gent del barri a preus assequibles”, i l’hereu va decidir vendre la propietat a un grup d’inversors, el qual, segons Ramírez, tenia com a objectiu prioritari “expulsar-nos, reformar i vendre”. Aleshores va començar una lluita de tres anys en que un grup reduït de veïns -són vuit habitatges, però només sis veïns perquè els altres dos s’han acollit a altres fórmules- va fer prou soroll a tot el barri per mitjà d’una efectiva campanya de mobilitzacions amb un emblema que s’ha convertit en icònic al barri, la imatge del joc Monopoly encerclada en un símbol de prohibit, per captar l’atenció de l’Ajuntament, que finalment es va convertir en propietari de les cases.
Ramírez recorda que els inversors van intentar buidar les cases no renovant contractes de lloguer i “van buscar motius per expulsar-nos”, però el malson va semblar que havia arribat a la seva fi quan el consistori va comprar tot el nucli a la societat Vermonta SL per un preu total de 745.000 euros i es va convertir així en propietària d’un conjunt de cases que sumen un total de 551 m², de manera que la mitjana de superfície de cadascuna d’elles és d’uns 70 m². Són cases de planta baixa més un pis, amb dues habitacions i amb un pati al darrere la majoria d’elles. Un nucli petit que semblava perfecte per dur a terme “un projecte pioner de masoveria urbana”.
El detonant de la dissensió entre els virtuals masovers i l’ajuntament es va produir arran d’una reunió recent amb tècnics de l’IMHAB on, segons els veïns, es va presentar una proposta que no tenia res a veure amb la masoveria. “Volem que la masoveria urbana sigui una eina real i que generi estabilitat”, assenyala Ramírez, que apunta que mentre que el consistori ha fet obres com les teulades i els desaigües, els masovers es comprometen a fer intervencions de manteniment i les que requereixin les necessitats de cada veí: “Si tu vius a la casa, ja l’estàs mantenint; si hi ha goteres, tu les detectes; tenir la casa neta és masoveria”.
Masoveria o lloguer?
En canvi, en la proposta de l’IMHAB, sempre segons els veïns, hi ha aspectes que no responen al projecte inicial. Després de pactar amb l’ajuntament i amb informes d’arquitectes unes “intervencions mínimes d’habitabilitat” a càrrec dels masovers, Ramírez apunta que des de l’IMHAB “ens demanen que justifiquem amb factures les intervencions pactades”, un aspecte que no comparteixen, perquè “si he de fer la instal·lació elèctrica i me la faig jo, no puc presentar una factura, però si costa 4.000 euros i he de fer venir un industrial, no em surt a compte la masoveria”. El veí afegeix que els tècnics també els demanaven “fer totes les intervencions en 18 mesos”.
Els residents, que actualment paguen lloguers per sota del preu del mercat, pactats amb l’anterior propietària i amb l’afegit que “sempre ens hem encarregat de mantenir les cases”, consideren que l’ajuntament ara els planteja les coses de manera diferent. “Tot això ja és una altra cosa, és un lloguer amb carència”, assegura Ramírez, que lamenta que l’ajuntament ha posat un “pegat”. “Nosaltres volem que aquest projecte de masoveria urbana sigui una eina d’accés a l’habitatge i no un pegat, si ha de ser un lloguer amb carència, no li diguem masoveria”, insisteix, per afegir que en l’última reunió “va haver-hi molts punts on no vam estar d’acord”.
Nova reunió aquest dijous
Amb tot, aquest dijous a la tarda tindrà lloc una nova reunió per mirar de desencallar el tema. A més dels veïns, l’arquitecte que els fa els informes i tècnics de l’IMHAB, es preveu l’assistència per part del govern municipal de Lucía Martín, en doble qualitat de regidora d’Habitatge i de Sant Andreu. Ramírez es mostra optimista davant una trobada que espera que sigui “decisiva” i es puguin fixar “les línies del que seran els contractes”, però avisa que no pensen entrar a negociar "la qüestió de les factures”. L’objectiu dels veïns és pactar “contractes llargs que donin estabilitat i tranquil·litat” i que fixin clarament la figura del masover urbà, perquè “el que surti d’aquest projecte serà la base de la que sortiran tots les iniciatives que s’acullin a la masoveria urbana d'ara endavant”.
Un projecte similar a Cardona
Precisament, aquesta mateixa setmana l’Oficina d’Habitatge de la Diputació de Barcelona ha fet públic que estudia la implementació d’un programa de masoveria urbana en dos habitatges a l’antiga colònia minera Arquers de Cardona (Bages) amb una filosofia similar a la que defensen els veïns de Pons i Gallarza, és a dir, substituir una part del lloguer dels habitatges per una contraprestació no econòmica i implicar les futures persones residents en la rehabilitació dels immobles. Així, l’Ajuntament de Cardona s’encarregaria de les intervencions a l’exterior, de l’arribada de serveis bàsics i de la connexió del clavegueram dels habitatges, mentre que les intervencions a l’interior anirien a càrrec dels masovers.
Sobre el paper, el model de Cardona és el mateix al que es van acollir els veïns de Pons i Gallarza i que ara hauria "pervertit" l'Ajuntament de Barcelona. Per això mateix, Ramírez considera que és molt important aconseguir fixar un model clar de masoveria urbana amb el govern municipal que es pugui estendre a altres situacions, no només a Barcelona, sinó per tot Catalunya i que marqui diferències amb els lloguers convencionals. “Si no, no és masoveria”, rebla.