El carrer de Pons i Gallarza del barri de Sant Andreu del Palomar de Barcelona conserva a l’altura de la confluència amb el carrer de la Riera de Sant Andreu un petit nucli de casetes de planta baixa i un pis que amb el pas dels anys s’ha convertit en paradigma de la lluita veïnal en defensa del dret de l’habitatge. Fins i tot, d’una victòria veïnal que, ara fa dos anys, va aconseguir aturar una operació d’especulació immobiliària amb una fórmula innovadora que va comptar amb l’entusiasme mediàtic de l’Ajuntament de Barcelona, encapçalat per Ada Colau, que va reconvertir la situació en el primer projecte de ‘masoveria urbana’, un model que, dos anys després, segons els veïns ha estat “pervertit”.

La qüestió de les casetes de Pons i Gallarza va esclatar l’any 2017, arran d’un canvi en la propietat de tot el conjunt. Els nous propietaris tenien el projecte de reformar i rehabilitar les casetes amb l’objectiu de retornar-les al mercat de lloguer a un preu molt superior, però no van comptar amb els llogaters del moment, que es van oposar a marxar i van engegar una efectiva campanya de mobilitzacions amb un emblema que ja s’ha convertit en icònic al barri, la imatge del joc Monopoly encerclada en un símbol de prohibit. L’oposició al projecte dels nous propietaris va durar fins al 6 de juny del 2020, quan l’Ajuntament de Barcelona es va convertir en propietari amb l’objectiu de donar forma a un nou projecte, la masoveria urbana.

“‘Donde dije digo, digo Diego’”

Sobre la taula, i segons van pactar al seu moment els llogaters de tota la vida amb el consistori, el primer projecte de masoveria urbana del parc públic barceloní, consistia en un acord pel qual el masover s’encarregava de cuidar i mantenir l’habitatge fent les intervencions, reparacions i modificacions necessàries a canvi de seguir vivint-hi de manera estable. Ara, dos anys després, els veïns consideren que l’acord s’ha “pervertit”, s’han mostrat contundentment en contra del sentit que ha agafat la situació i han acusat l’ajuntament de practicar la política del “donde dije digo, digo Diego”.

En un comunicat fet públic aquest dijous al matí, els veïns fan públic que a finals de juny d’aquest 2022 van mantenir una reunió telemàtica amb els directius de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitacio de Barcelona (IMHAB) on se’ls va presentar “un document que estava molt lluny de tot el que ja havíem parlat amb l’Ajuntament”. “La proposta de l’IMHAB no té res a veure amb la masoveria urbana sinó que es tracta més aviat d’un contracte de lloguer ordinari amb carència”, continua el comunicat, on denuncien que el consistori s’ha penjat “una medalla a costa nostra abans d’haver-la suat”. 

“Dos anys després del gran anunci, no només no tenim els contractes de masoveria, sinó que ens posen sobre la taula una proposta que ni tan sols està a l'altura del seu propi discurs”, continuen els veïns, que alerten que l’acord al qual s’arribi al seu carrer “esdevindrà un referent per altres casos”, raó per la qual reivindiquen “el dret de qualsevol persona o família a viure en un mateix lloc de forma indefinida i, per tant, el dret a l’arrelament a una comunitat”. Els veïns, doncs, rebutgen la proposta de l’ajuntament i anuncien que seguiran en lluita per defensar el dret a un habitatge digne per tothom.