La sentència judicial que obliga un col·legi de Canet de Mar a renunciar al seu projecte educatiu perquè una família exigeix més classes en castellà ha arribat al ple municipal de l’Ajuntament de Barcelona en forma de fins a quatre proposicions, presentades per ERC, PSC, Ciutadans i PP. I com passa cada cop que es discuteixen qüestions lingüístiques, el debat ha pujat de to per les posicions completament enfrontades entre els diversos grups polítics.

El punt més àlgid ha estat quan el president del grup municipal d’ERC, Ernest Maragall, s’ha encarat amb el seu homòleg del PP, Josep Bou, el qual acabava de fer un discurs de defensa de la llengua catalana salpebrat d’al·lusions al regionalisme catalanista d’altres tempss, inclosa una referència a Joan Maragall, avi d’Ernest.

Maragall s’ha referit a les paraules de Bou com a “exhibició de nacionalisme espanyol” i ha esclatat quan, dirigint-se directament a Bou l’ha emplaçat a fer callar el seu cap de files, Pablo Casado: “Li demano senyor Bou, molt sincerament, que no torni a donar lliçons de catalanisme mentre no faci callar el senyor Casado i els seus exabruptes i atacs miserables contra la llengua catalana”. 

Sense explicitar-ho, Maragall s’ha referit a les declaracions de Casado segons les quals a Catalunya "hi ha professors amb instruccions de no deixar anar al lavabo a nens perquè parlen en castellà" o que hi ha nens a qui s'ha castigat "posant pedres a la motxilla" per haver parlat en castellà al pati de l'escola. Al seu torn de rèplica, Bou ha evitat entrar en el cos a cos.

Aprovada la proposició d’ERC

Tot i que PSC, Cs i PP han defensat les seves postures lingüístiques, molt en sintonia amb la defensa de la supremacia del castellà a Catalunya, finalment només ha estat aprovada la proposició d’ERC, gràcies als propis vots, els de JxCat i els de BComú, l’abstenció del PSC i el vot contrari de les formacions unionistes. Les altres proposicions han estat rebutjades.

La proposta aprovada

"El Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona manifesta que: 

1. Constatem que les determinacions pedagògiques i curriculars que defineixen un sistema educatiu han de ser establertes directe i exclusivament per la representació democràtica de la ciutadania en exercici del poder reglamentari atribuït a les cambres legislatives. 

2. Constatem igualment que el sistema educatiu català compta des de fa quasi 40 anys, és a dir des de la recuperació de la democràcia i el primer exercici de l’autogovern, amb un règim curricular basat en el caràcter vehicular de la llengua catalana i en el ple domini de la llengua castellana al completar l’educació obligatòria.

3. Constatem finalment que disposem d’un sistema educatiu dotat del mètode d'immersió lingüística com a eina de cohesió social i garantia de l’efectiu assoliment dels nivells d’aprenentatge previstos en els currículums educatius que les lleis estableixen. Amb ple respecte a la diversitat de llengües maternes i, per tant, als drets lingüístics de tots i totes les alumnes que cursen l’educació obligatòria a Catalunya.

4. Afirmem que aquest principi legislatiu, confirmat per les successives majories democràtiques al Parlament de Catalunya, segueix sent avui plenament vigent, definit i reconegut per la llei catalana, tant com admès per la darrera i vigent legislació bàsica espanyola.

5. Rebutgem els intents polítics i partidistes d’introduir artificialment a les nostres escoles un conflicte lingüístic inexistent, un conflicte que només pot produir confrontació absurda entre els propis infants o entre les famílies obligades a suportar pressions del tot contràries a la normal convivència que ha de caracteritzar les relacions personals al si de la comunitat educativa.

6. Proclamem, un cop més, que el model lingüístic català ha demostrat a bastament la seva qualitat i adequació a la demanda ciutadana general, acreditant resultats acadèmics igual o millors que els del conjunt de l’Estat i del tot equiparables als dels sistemes educatius de qualsevol altre país desenvolupat. Tan pel que fa al domini de la llengua pròpia, la catalana, com al del castellà en tant que llengua cooficial i, gradualment, al domini suficient d’una tercera llengua.

7. Proclamem el ple respecte a les decisions lingüístiques que cada família adopti en el seu propi entorn i, al mateix temps, reclamem el respecte de totes i cada una d’elles a les previsions pedagògiques i curriculars establertes per les lleis i contingudes ens els projectes lingüístics que cada centre, en exercici de la seva autonomia i responsabilitat, elabora, aprova i aplica.

8. Ens adrecem a totes les administracions competents en matèria educativa, és a dir, el propi Ajuntament, la Generalitat de Catalunya i el Gobierno de España, per a que confirmin i protegeixin el compliment de la legislació vigent, tot recordant que aquest només és revisable per mitjà de la voluntat popular degudament reflectida en les majories parlamentàries corresponents.

9. Ens adrecem també a totes les parts de la comunitat educativa per confirmar que compten amb el ple suport d’aquesta administració municipal en la defensa de l’interès general que el nostre model educatiu i lingüístic vol garantir en el present i millorar en el futur immediat.

10. Ens adrecem finalment a totes les famílies del país per que no es deixin arrossegar a escenaris de confrontació sense contingut real: el català és la llengua pròpia del país i el castellà, llengua germana, cooficial a Catalunya i compartida amb centenars de milions de ciutadans arreu del món, és també nostra, respectada i estimada com a llengua materna de tants catalans i catalanes.

11. Ens comprometem, doncs, a que les nostres escoles i instituts no perdin la riquesa lingüística que ens caracteritza com a societat i no renunciarem a l’assoliment general del màxim domini plurilingüístic, ara ja incloent necessàriament una tercera llengua.

12. Mantindrem el compromís institucional amb el nostre model educatiu i lingüístic preservant-lo de pressions externes i donant el màxim suport als centres educatius, al seu cos docent, a les famílies que els donen sentit i als nois i noies que en són els únics i autèntics titulars del dret a rebre la millor educació".

 

Imatge principal: Ernest Maragall, en un anterior ple / ACN