A punt de fer un any de la mort de Lluís Permanyer, arriba a les llibreries Per Barcelona (Destino, 2026), una obra titllada de "testament literari" a la mateixa contraportada, que és alhora el llegat pòstum del periodista i cronista i també un compendi de la seva relació amb la ciutat a la qual va dedicar la vida. La trajectòria de Permanyer és indestriable de Barcelona, però el mateix llibre, un recull d'articles que el cronista va elaborar com una mena de memòries que ajunten anècdotes, observacions i reflexions elaborades al llarg de més de cinquanta anys, també és el reflex de la personalitat de l'autor i, com passa sempre amb personatges d'actitud crítica i independent, les seves fílies i fòbies. A tall d'exemple, les crítiques que dedica a Jordi Pujol i el seu "mano i disposo" o el més clar sobre Ada Colau, a qui titlla, ras i curt, de "la pitjor alcaldessa".
El pròleg el signa Josep Acebillo, arquitecte i urbanista en cap de l'Ajuntament de Barcelona durant els anys vuitanta i noranta, una decisió encertada atès que entre el cronista i el tècnic municipal no sempre va haver-hi entesa, donada la tenacitat de Permanyer en la crítica a la gestió municipal, tot i que Acebillo defineix la relació amb Permanyer com a "estreta i lúcida". En tot cas, al pròleg ja s'esmenta un punt evident de connexió, la crítica a Colau, una opinió compartida que, apunta l'urbanista, "també queda reflectida en aquest llibre". De Permanyer, Acebillo en destaca la capacitat per combinar "la profunditat i l'olfacte d'historiador, la urgència i la immediatesa del periodista i una extraordinària capacitat per connectar amb el lector".
Colau al punt de mira
El recull d'articles, que peca d'una distribució poc comprensible —sense organització cronològica i sovint sense datació—, sí que funciona com a mirall de la mirada personal de Permanyer sobre una Barcelona que, tot s'ha de dir, rarament va més enllà de l'Eixample i gira entorn d'uns cercles ciutadans clarament restringits a esferes de poder i coneixences personals. Pel que fa a l'exalcaldessa Colau, Permanyer la titlla de "la pitjor alcaldessa" amb relació a les "conflictives supermansanes desplegades per Janet Sanz", a les que el cronista contraposa els projectes de recuperació dels interiors d'illa a l'Eixample —una promesa de Collboni que no ha donat cap resultat aquest mandat—. També li deixa anar a Colau queixes generals sobre la manca de manteniment de la ciutat.
Val a dir que Permanyer també té una crítica a l'alcalde Xavier Trias, per la instal·lació d'una polèmica pista de patinatge sobre gel a la plaça Catalunya: "Per mot alcalde que un sigui, no s'ha d'extralimitar a prendre mesures poc democràtiques". Queixa que, de retruc, repercuteix en l'únic elogi a la successora de Trias: "Per fortuna, l'alcaldessa Ada Colau no va tenir mai la intenció d'insistir en aquella oferta forassenyada. Un dels seus pocs encerts". Ara bé, Permanyer hi torna amb Colau a conseqüència de la qüestió del tramvia: "El pitjor va ser quan Ada Colau i el seu equip van obtenir el poder a l'alcaldia: no van desistir a portar endavant la pretensió d'encaixar, ni que fos amb calçador, el tramvia per la Diagonal".
Com ja s'apuntava a l'hora de parlar de fílies i fòbies, també cal anotar que Permanyer tractava l'oposició al tramvia des d'una certa talaia autosuficient, contraposada a l'èxit obtingut pel perllongament entre Glòries i Verdaguer, de la qual no sembla allunyat el classisme amb el qual escriu que "no és el mateix un tramvia dins una població petita i de poca categoria, que en una ciutat gran i de prestigi", per afegir més endavant que "la Diagonal és el carrer més llarg, transcendent i noble de Barcelona. Pretendre introduir el tramvia al sector més sensible (entre Verdaguer i Francesc Macià) seria com situar al saló més elegant de la casa el… bidet!".
Tot plegat fa que a Permanyer se'l pugui adjectivar de moltes maneres: preparat, documentat, incisiu, persistent, lluït, crític, independent… però també a voltes mestretites i un punt carrincló en ple segle XXI. Per això, en un cas similar al del recull de cròniques de Prudenci Bertrana, aquest Per Barcelona és un llibre imprescindible per conèixer la Barcelona de Permanyer, però sense oblidar que la seva Barcelona és, només, una dels milers de barcelones possibles.