Barcelona incorpora quinze noves denominacions femenines al seu espai públic després de la primera reunió de la Ponència del Nomenclàtor d’aquest 2026. L’òrgan municipal ha donat llum verda a nous carrers, places, jardins i passatges repartits per diversos districtes de la ciutat, amb noms vinculats a la cultura, la filosofia, l’activisme social i polític, les arts, l’educació i la memòria democràtica. Les noves aprovacions s’emmarquen en una línia de treball sostinguda durant l’actual mandat municipal. En aquest període, s’han validat un total de 89 noves nomenclatures: 51 corresponen a dones, 22 a homes i 16 a topònims o altres referències. En conjunt, el 58,30 % dels nous espais aprovats porten nom de dona, amb l’objectiu de corregir el desequilibri històric en la representació a l’espai públic.
Entre les noves incorporacions hi ha espais dedicats a figures internacionals del pensament, com els jardins de Hannah Arendt a Sant Genís dels Agudells o la plaça de Simone Weil al barri del Besòs i el Maresme. Ambdues filòsofes són reconegudes per les seves reflexions sobre la política, l’opressió, la dignitat humana i la responsabilitat moral. El districte de Sant Martí concentra un nombre destacat de noves denominacions. Al Poblenou s’hi afegeixen el passatge de Mercè Comaposada, activista feminista i cofundadora de Mujeres Libres; el passatge d’Aina Moll Marquès, lingüista clau en la normalització del català; la plaça de Carme Ribé Ferrer, bibliotecària i investigadora del llibre infantil; així com el passatge Rosa Mauri Segura, ballarina de projecció internacional, la plaça Regina Opisso Sala, escriptora i periodista, i la plaça Dolors Renau, psicòloga, pedagoga, política i referent del feminisme català.
En l’àmbit de la memòria democràtica i l’activisme veïnal, s’ha aprovat el carrer de Victoria Escrich Vidal a la Trinitat Nova, activista implicada en la lluita per l’enderroc de les torres de l’antiga presó de dones. També s’ha acordat modificar la denominació de la rotonda de Manolo Vital per incloure-hi el nom de Carme Vila, a petició de la família, reconeixent així la seva tasca en l’alfabetització de dones grans al barri de Torre Baró. A la Marina de Port, i en aplicació de la llei de memòria democràtica, el carrer Aviador Ruiz de Alda passarà a dir-se carrer de Mercedes Núñez Targa, militant antifranquista, membre de la resistència francesa i supervivent del camp de Ravensbrück. En el mateix àmbit territorial també s’han aprovat el passatge d’Émile Zola, pendent d’ubicació des del 1980, i els Jardins de la Trepitjada del Raïm, a proposta del veïnat.
El districte de Sants-Montjuïc sumarà el Parc de Colita, fotògrafa destacada de la Barcelona del segle XX, i la plaça de Cipriano García Sánchez, sindicalista històric de CCOO i referent de la lluita antifranquista. A la Marina del Prat Vermell s’hi incorporen la plaça de Nativitat Yarza, primera alcaldessa elegida a Catalunya, i la plaça d’Helios Gómez, artista i activista gitano andalús. La ponència també ha resolt ubicacions que feia dècades que estaven pendents, com els Jardins de Manuel Ibáñez Escofet, aprovats el 1990, o els Jardins de Moisès Broggi a Horta-Guinardó. A Ciutat Vella, al Port Vell, s’ha aprovat la denominació dels Jardins de l’Areté, vinculats a l’escola Intermodal del Port.
Tots els nous noms aprovats
- Jardins de Moisès Broggi: entre la ronda del Guinardó i el carrer de Sant Quintí (Guinardó)
- Jardins de Hannah Arendt: entre el carrer de Jericó i el passeig de la Vall d’Hebron (Sant Genís dels Agudells)
- Jardins del Pare Manel: a la confluència de la Via Favència i el carrer de les Torres (Roquetes)
- Rotonda de Manolo Vital i Carme Vila: canvi de denominació de la rotonda existent (Torre Baró)
- Carrer de Victoria Escrich Vidal: entre el carrer de Palamós i el carrer de S’Agaró (Trinitat Nova)
- Plaça de Simone Weil: entre la rambla de Prim i el carrer de Ferrer Bassa (el Besòs i el Maresme)
- Passatge de Mercè Comaposada: entre el carrer de Veneçuela i el carrer de Pallars (el Besòs i el Maresme)
- Plaça de Carme Ribé Ferrer: entre l’avinguda Diagonal i el carrer de Selva de Mar (Diagonal Mar i Front Marítim del Poblenou)
- Passatge d’Aina Moll Marquès: entre els carrers d’Àvila i d’Àlaba (Parc i la Llacuna del Poblenou)
- Passatge de Rosa Mauri Segura: entre el camí Antic de València i el carrer de Pallars (Poblenou)
- Plaça de Regina Opisso Sala: entre el passeig de la Verneda i el carrer de Binèfar (Poblenou)
- Plaça de Dolors Renau: entre el carrer de Pujades i el carrer de Pallars (Poblenou)
- Jardins de Manuel Ibáñez Escofet: entre el carrer de Provençals i el carrer de Fluvià (Provençals del Poblenou)
- Jardins de Dora Maar: entre el carrer de Zamora i el carrer de Pallars (Poblenou)
- Placeta de Montserrat Trueta i Llacuna: entre els carrers de Pallars i de Veneçuela (el Besòs i el Maresme)
- Parc de Colita: entre el carrer del Quetzal i l’avinguda del Carrilet (la Bordeta)
- Plaça de Cipriano García Sánchez: entre el carrer de Parcerisa i la Gran Via de les Corts Catalanes (la Bordeta)
- Carrer de Mercedes Núñez Targa: substitueix l’antic carrer de l’Aviador Ruiz de Alda (la Marina de Port)
- Plaça d’Helios Gómez: entre el carrer de Cal Cisó i el carrer dels Motors (la Marina del Prat Vermell)
- Passatge d’Émile Zola: entre el carrer del Port de Miami i el carrer del Port de Ningbo (la Marina de Port)
- Jardins de la Trepitjada del Raïm: entre el carrer de Mercedes Núñez Targa i el carrer del Mecànic Pablo Rada (la Marina de Port)
- Plaça de Nativitat Yarza: entre el carrer de Cal Cisó i el carrer de l’Acer (la Marina del Prat Vermell)
- Passatge de la Marina del Prat Vermell: entre el carrer de la Metal·lúrgia i el carrer de l’Estany (la Marina del Prat Vermell)
- Jardins de l’Areté: entre el Moll de Barcelona i el Moll de les Drassanes (Port Vell)
- Jardins de Can Ferrer: entre el carrer d’Alfons XII i el carrer de Laforja (Sant Gervasi – Galvany)
La Ponència del Nomenclàtor és l’òrgan municipal encarregat de validar la denominació dels carrers, places i espais públics de la ciutat. El seu informe favorable és un pas imprescindible perquè una proposta impulsada pel veïnat, entitats o institucions esdevingui efectiva, un procés que culmina amb el decret corresponent d’alcaldia.