Barcelona tornarà a viure un bombardeig 87 anys després de l'últim, produït el 24 de gener de 1939 —dos dies abans que les tropes franquistes entressin per l'avinguda Diagonal—. Aquest cop, però, el que es llençaran no seran bombes, sinó poemes. Concretament, un helicòpter sobrevolarà el barri Gòtic a les 20:30 hores del pròxim 20 de juny i llançarà 100.000 poemes per commemorar els 50 anys de la fi de la dictadura a l'Estat espanyol, el 1975. Es tracta d'una iniciativa del col·lectiu xilè Casagrande, que ja ha passat per nou ciutats d'arreu del món, com Rotterdam o la mateixa Santiago de Xile, i que a la capital catalana comptarà amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona. Per això, dels 100.000 poemes que es llançaran, la meitat seran de poetes catalans, mentre que l'altra meitat seran xilens. La comissionada de la celebració 50 anys de l'Espanya en Llibertat —impulsada pel Ministeri de Memòria Democràtica—, Carmina Gustrán, assegura que amb aquesta performance, "volem tornar a les ciutats la memòria que els pertany i celebrar la llibertat aconseguida aquests anys, en contraposició amb aquest passat incòmode de violència i agressió feixista".
La plaça Nova, un espai sorgit de la violència
A través de la poesia, el projecte proposa una ressignificació del bombardeig com a forma de memòria, substituint la destrucció per una experiència cultural compartida i convidant la ciutadania a mirar novament el cel, però des d’una nova perspectiva: ja no com a lloc de perill, sinó com a espai de trobada, lectura i reflexió compartida. Per això, l’elecció de la Plaça Nova i l’entorn de la catedral de Barcelona no és casual, ja que aquesta zona de la ciutat va ser una de les més castigades pels bombardejos de la Guerra Civil. Durant els tres anys de la contesa, Barcelona va patir un total de 1.903 impactes i més d’un milió de quilos de bombes, que van matar més de 2.700 persones i en van ferir unes 7.000 més, en una ciutat d'aleshores un milió d'habitants. La capital catalana va convertir-se en un laboratori de guerra per l’aviació legionària italiana, aliada de l’exèrcit franquista, just abans de l'inici de la Segona Guerra Mundial.
Un dels episodis més tràgics va ser el 30 de gener de 1938 amb un bombardeig continuat durant més de dues hores sobre el centre de la ciutat, que va afectar sobretot la plaça Nova i la propera plaça de Sant Felip Neri, on van morir 42 persones, vint de les quals infants que s’havien refugiat al soterrani de l’església. De fet, encara es poden veure els efectes del bombardeig a la façana d'aquesta església. Poques setmanes després, els bombardejos del març de 1938 van causar centenars de víctimes mortals en només tres dies. Uns atacs que no només van tenir conseqüències humanes, sinó també urbanes. La plaça Nova, que havia estat un espai tancat amb edificis adossats a la muralla romana, va quedar destruïda i el règim franquista va aprofitar aquella violència per fer-hi una operació urbanística i configurar l'espai en una gran plaça, tal com la coneixem avui en dia.
De la Santiago d'Allende a la Rotterdam bombardejada per Hitler
El col·lectiu artístic xilè Casagrande ja fa més de dues dècades que realitza aquests esdeveniments a diferents ciutats del món, les poblacions civils del qual han estat víctimes de bombardejos aeris. Va sorgir de la iniciativa de tres artistes xilens —Julio Carrasco, Joaquín Prieto i Cristóbal Bianchi— nascuts el 1973, l'any en què Xile va patir el cop d'estat d'Augusto Pinochet contra el govern democràtic de Salvador Allende. Precisament, la idea del "bombardeig" de poemes va sorgir arran de la reobertura al públic del Palau de La Moneda, la seu presidencial que va ser bombardejada per les forces militars l'11 de setembre de 1973.
Una altra de les ciutats que darrerament van ser seleccionades per aquesta performance va ser Rotterdam, als Països Baixos. Aquesta ciutat va ser una de les més afectades pels bombardejos de l'Alemanya nazi, després que el 14 de maig de 1940 les tropes de Hitler devastessin la majoria dels edificis. Rotterdam es va erigir de zero, amb dissenys d'avantguarda i posteriorment la creació de la gran esplanada Binnenrotte, lloc el qual va ser seleccionat l'any passat pels artistes per fer-hi el seu bombardeig poètic.