"Estic convençut que la democràcia és memòria i és futur, i no pot ser una sense l'altre", ha afirmat el president xilè Gabriel Boric, qui a l'albor de l'aclamada sentència que ha condemnat a set militars pel segrest i l'homicidi de Víctor Jara, ha anunciat una mesura històrica per trobar els desapareguts forçosos durant la dictadura d'Augusto Pinochet (1973-1990).
Per primera vegada, un Executiu xilè planteja una cerca massiva i sistèmica de les víctimes de la dictadura. Anomenades desaparicions forçoses durant la dictadura de Pinochet s'enfocaven contra qualsevol lleugerament sospitós de ser opositor i, fins i tot, la gent del seu entorn. La desaparició d'una persona en aquests anys estava sovint lligada amb el seu assassinat. Tanmateix, moltes persones no han estat trobades mai i aquesta situació d'angoixa, impunitat i oblit és el que es vol revertir ara a Xile.
"Ens fem càrrec com a Estat, no només com a Govern, de moure totes les barreres per aclarir les circumstàncies de desaparició o mort de les víctimes de desaparició forçada", ha subratllat. El pla apunta a instal·lar-se com una "política nacional permanent i sistemàtica" per aclarir el destí dels desapareguts, que es calculen al voltant de les 1.469 persones, de les quals només se n'han trobat 307. Entre les metes traçades en aquesta política pública aquesta "ubicar, recuperar, identificar i restituir les restes mortals de les persones víctimes de desaparició forçada", tots opositors polítics a la dictadura o militants d'esquerra.
No se trata de rencor, se trata de construir un futuro con dignidad. No se trata de pasado, se trata del futuro. Hoy presentamos el #PlanNacionalDeBúsqueda para hacernos cargo como Estado de esclarecer las circunstancias de lo ocurrido con las víctimas de desaparición forzada… pic.twitter.com/eSs7xkhxTn
— Gabriel Boric Font (@GabrielBoric) August 30, 2023
Un passat sense respostes
"L'Estat ha fallat a donar resposta a les famílies, i a tota la societat, a lliurar les respostes que el país necessita, els desapareguts ens falten a tots", ha subratllat el cap d'Estat xilè. Un dels desafiaments més complexos que enfronta aquesta política és "reconstruir les trajectòries de les persones víctimes de desaparició forçada, incloent-hi la detenció i el segrest fins a la destinació final", un dels seus principals objectius.
El procés inclou, a més, rendició de comptes a la societat xilena sobre l'avenç d'aquestes diligències, juntament amb la implementació de mesures de reparació i garanties de no repetició de la comissió d'aquest tipus de crims. "No es va donar mai una explicació o es va tenir un acte de deferència des de l'Estat xilè amb les esposes, fills i filles, mares i pares, nets i netes dels desapareguts, mentre els seus familiars buscàvem desesperadament", ha afirmat en el seu discurs la presidenta de l'Agrupació de Familiars de Detinguts Desapareguts (AFDD), Gaby Rivera.