El 129è president de la Generalitat, Artur Mas; l’enyorada lingüista M. Carme Junyent; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; o la popular cuinera Ada Parellada. Aquests són només quatre dels noms més populars i reconeixibles d’un llibre que, malgrat tot, està escrit majoritàriament per gent corrent, barcelonins i barcelonines poc coneguts que, entre tots, tracen un retrat coral de com imaginen la Barcelona d’aquí a vint-i-cinc anys, el 2048, en un compendi d’esperances i temences que permeten reflexionar cap a on s’encamina la capital de Catalunya. Es tracta de l’obra conjunta 2048 x 100 = Barcelona. Cent veus per al futur d’una ciutat (Publicacions Revenedors, 2023)
El llibre és una iniciativa de l’Associació Antic Gremi Revenedors 1447, entitat històrica de la ciutat que el 2022 va celebrar el seu 575è aniversari -aviat està dit-, i que enguany s’ha plantejat, “com a entitat arrelada a la ciutat de Barcelona i compromesa amb ella des de fa més de cinc segles” el repte de plantejar com serà la Barcelona d’aquí a 25 anys, el 2048, just un any després que aquesta entitat arribi als sis segles d’existència. Per fer-ho no s’han limitat a demanar a algun ‘barcelonòleg’ que reflexionés sobre la qüestió, sinó que han convidat un centenar de veïns i veïnes de la ciutat perquè cadascú hi aportés la seva visió.
Atenció però, encara que en algun moment puntual ho pugui semblar, no es tracta d’una obra de ciència-ficció -per a això recomanem el llibre ‘Barcelona 2059. Ciutat de posthumans’- si no que, com reflecteix la introducció del volum, signada per Francesc Sendil, president de l’Associació Antic Gremi Revenedors 1447, és un llibre on es troben “cent històries de compromís personal amb una idea de futur i una ciutat”. Es tracta, doncs, de relats escrits per veïns i veïnes que, cadascun des de la seva experiència vital, expressen d’alguna manera els seus somnis i esperances de la ciutat del futur.
Per això en aquesta obra hi trobem polítics com el mateix alcalde Collboni, que signa un relat que no difereix gaire del recull de promeses electorals de la passada campanya, o la lingüista Junyent, amb un text escrit poc abans de morir que pren forma de missatge de la neta on s’explica que l’ús habitual del català ha feliçment superat el 40%, però també hi trobem relats com el de l’antropòloga Dàmaris López, el bomber Pere Heras Quílez, el capellà Enric Canet, l’economista Muntsa Vilalta, l’estibador David Roig, la fustera Iraia Mir Santos, l’imam Mohamed ElGhaidouni, la peixatera Montse Collado, la rabina Irene Muzás Calpes i la firma col·lectiva Las Kellys.
Tot plegat, un relat coral distribuït per oficis -també hi ha estudiants i jubilats-, alguns amb redactat ‘amateur’ i d’altres més ben estructurats, on cada un dels autors escriu i descriu la seva visió de la Barcelona del futur en una obra que és complementada amb il·lustracions, també futuristes, a càrrec dels dibuixants Takayuki Maejima i Xevidom per donar forma a un llibre que compon “un aiguabarreig el més fidel possible de la Barcelona d’avui, la dels veïns que fa anys que hi viuen, hi treballen i han quedat esbalaïts amb el que ens ha plogut, tot i ser una ciutat tradicionalment d’acollida”. Per això mateix, el llibre no compta amb “expats ni altres faunes”. Tampoc és probable que llegeixin aquest llibre.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!