Soterrar l’últim tram de la Gran Via en direcció al riu Llobregat, en l’àmbit del barri i l’hospital de Bellvitge, a l’Hospitalet de Llobregat i, alhora, avançar en el desenvolupament del projecte estratègic Biopol Granvia, un biocluster que s’ha de convertir en un pol de recerca i innovació, és un projecte que, tot i que va ser aprovat fa cinc anys, tot just s’ha desencallat aquest mateix dilluns, en el marc de la comissió bilateral entre el Govern i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, la primera d’aquesta legislatura, que ha comptat amb la presència del conseller de Presidència, Albert Dalmau, la consellera d’Economia, Alícia Romero, i l’alcalde de l’Hospitalet, David Quirós.
Aquesta important intervenció transformarà la Gran Via entre el riu Llobregat i la rambla de la Marina, ja al barri de Bellvitge, però també tot el sector situat al costat mar, on estan projectats els nous edificis del Biopol Granvia en un espai ocupat actualment per diverses instal·lacions esportives així com zones d’aparcament de camions i fins i tot la cotxera de ponent de TMB, que precisament va tancar a principis d’aquest 2025 perquè està afectada pel pla urbanístic Biopol Granvia. El soterrament facilitarà l’accés a aquest àmbit, on també hi ha l’Institut Català d’Oncologia - Hospital Duran i Reynals, a més de permetre als vianants travessar la Gran Via a peu pla, mentre que actualment ho han de fer per dos passos subterranis o un viaducte.
En concret es preveu actuar en un sector de la Gran Via que inclourà el soterrament de fins a quatre trams amb una longitud de 450 metres pel que fa a les parts soterrades, ja que es preveu que, tal com passa amb el tram entre les places Cerdà i Europa, hi hagi trams al descobert. En tot cas, Quirós ha qualificat l’acord com a “històric”, apuntant que servirà per “donar resposta a les necessitats dels ciutadans de l’Hospitalet”, tant pel que fa al “desenvolupament de l’estratègia sanitària”, com a la possibilitat que es pugui creuar “a peu pla” la Gran Via.
Per la seva banda, el conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha apuntat que l’acord permetrà “posar-nos en marxa per a la cobertura definitiva de la Gran Via i connectar barris i espais de la ciutat”, mentre que la consellera d’Economia, Alícia Romero, ha afegit que la inversió, valorada en 144,6 milions d’euros i que es pagarà de manera proporcional entre les administracions públiques i propietaris privats suposa una “aposta clara per aquest projecte, convençuts que és el millor per l’Hospitalet i pel país”.
Dues fases i fi d'obres el 2030
Es preveu dur a terme el soterrament en dues fases que s’allargarien fins al 2030. La Fase 1 correspondrà al soterrament estricte i s’allargarà durant tres anys, amb previsió d’iniciar les obres el segon semestre del 2026 i finalitzar-les el primer semestre del 2029. Aquesta primera fase tindrà un cost de 144 milions d’euros, i la Generalitat assumirà la part que li correspon al municipi a canvi de la cessió de parcel·les per fer possible el biocluster. Pel que fa a la segona fase, correspondrà a la urbanització de la superfície, i s’allargaran dos anys i mig, amb un calendari que s’encavalcarà amb la fase 1 a partir del segon semestre del 2028, amb finalització prevista per al segon semestre del 2030. De moment, les dues administracions han acordat un termini màxim de tres mesos per tramitar un conveni que reculli tots els acords i les obligacions de cadascuna de les parts.
La reordenació i reurbanització d’aquesta zona, de 95,86 hectàrees, permetrà avançar en el Pla Director Urbanístic Biopol Granvia, un BioClúster d’Innovació i Salut que concentra en un mateix lloc un ecosistema d’empreses i centres destinats a la docència, a la recerca biomèdica i a la salut com l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Institut Català d’Oncologia, el Servei d’Emergències Mèdiques, l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i la Universitat de Barcelona. Tot un complex que generarà una activitat econòmica d’alt valor afegit i d’un fort impacte en el mercat laboral i el PIB de Catalunya. Quan el Biopol Granvia estigui a ple rendiment, s’estima que contribuirà en la creació de gairebé 50.000 llocs de treball i que facturarà més de 7.000 milions d’euros, amb una aportació al PIB català de més de 4.500 milions d’euros, equivalent a l’1,42% del producte interior brut (PIB) anual de Catalunya.