Si mai heu passat pels Jardins de Josep Trueta, al barri del Poblenou, és molt probable que us hagi cridat l’atenció que en un lateral d’aquest espai hi hagi una grada, actualment en un estat deplorable, i fins i tot podeu pensar que es va construir per poder veure els espectacles que poguessin tenir lloc a la plaça. Doncs no ben bé. En aquest Barcelona Exprés us expliquem que primer va ser la grada i després la plaça, i no a la inversa.
I és que en aquest àmbit es trobava, fins a l’any 1989, l’antiga seu del Club Natació Poblenou i just en aquest espai de gespa hi havia la que va ser la primera piscina coberta de Barcelona de titularitat municipal. Aquesta instal·lació esportiva es va inaugurar el 1960 i tenia per un costat una façana de vidre i per l’altra, una grada amb una capacitat per a dues-centes persones.
Com que dos i dos fan quatre i acabem d’explicar que la piscina constava d’una grada, és fàcil deduir que, efectivament, aquesta és la grada de l’antiga piscina del Club Natació Poblenou, l’únic element que es va salvar de l’enderroc i que ha quedat com un testimoni d’allò que va ser un dia i, a més, en l'interior oculta un transformador elèctric.
Salta a la vista que l'estat de conservació de la grada és totalment lamentable i que demana a crits una rehabilitació urgent
De fet, als mateixos Jardins hi ha un faristol de memòria que resumeix aquesta història i que explica que aquí hi havia piscina olímpica amb salts de trampolí, a més d’un poliesportiu per a futbol sala, hoquei patins, bàsquet i handbol, que van estar en funcionament fins al trasllat de les instal·lacions del Club Natació Poblenou al Centre Esportiu Municipal Can Felipa i al Complex Esportiu Municipal la Mar Bella, tots dos situats també al districte barceloní de Sant Martí. La piscina va ser inaugurada el 1960 i enderrocada a finals dels anys 80.
🩺 Com arribarà el Metro al futur Hospital Clínic de la Diagonal?
🏝️ La superilla de Sant Antoni i l’ocàs de l’urbanisme tàctic
La grada ha quedat com un testimoni del passat, però actualment presenta un estat del tot deplorable. Salta a la vista que la conservació és totalment lamentable i que demana a crits una rehabilitació urgent, i fa temps que està tancat l'accés pels evidents riscos d'accident, precisament en una zona on hi ha nens jugant. A les rajoles trencades, la brutícia que s'hi amuntega i la falta de seguretat, cal sumar-hi una persona que, aparentment, s'hi ha instal·lat amb un bivac precari fet amb cartons. Ben conservada o mal conservada, el cert és que la grada ens recorda que, en una altra època, sota els nostres peus hi havia una piscina!