Aquest divendres, el pregó ha donat el tret de sortida a la Festa Major de Gràcia d'enguany. L'honor ha recaigut aquest cop en el periodista i historiador Vicenç Sanclemente, que ha pres la paraula des del balcó de la seu del districte, a la plaça de la Vila, per recordar la història de la festa i del barri. El pregoner ha fet servir el seu parlament per reivindicar aquesta tradició centenària i la història de les comissions que fan possible la festa, però també per fer una crida per lluitar, des de la Vil·la, contra la gentrificació, la turistificació, la crisi d'habitatge i de salut mental i el retrocés de la llengua catalana. "Ens quedem!", ha exclamat en un punt del parlament, per reivindicar la lluita veïnal contra l'especulació i la pèrdua del comerç i local i les veïnes que han de deixar el barri.
En aquest sentit, el públic s'ha fet sentir just en el moment en el qual començava la intervenció de Sanclemente per clamar contra la situació que viu el club de futbol local, el C.E. Europa, que ha hagut d'abandonar el seu terreny de joc al Nou Sardenya mentre l'Ajuntament fa les obres per instal·lar gespa natural, indispensable per jugar a la categoria de bronze on milita. Amb crits de "Laia Bonet, fora del barri", "Puta PSC", o "Nou Sardenya, casa nostra", l'afició escapulada i el públic s'ha fet sentir quan la regidora de Gràcia i també primera tinent d'alcaldia de la ciutat, Laia Bonet, ha intervingut per donar la benvinguda a les festes.
Crits de "Nou Sardenya, Casa Nostra", "Puta PSC" o "Laia Bonet, fora del barri" al pregó de les Festes de Gràcia 2026, amb nombrosa presència d'afició escapulada. #CEEuropa #VilaDeGràcia pic.twitter.com/4U0MgDyD5X
— Ignasi Trapero 🎗️🇵🇸 (@Traperinho) August 14, 2026
"Graciencs, gracienques, festers, festeres, visca la Festa Major! Gràcies de nou, com sempre, per fer-la possible (...) Visca la Festa Major!", és el que ha expressat Bonet entre els nombrosos xiulets i xiulades abans de donar el pas al pregoner de la festa. Per la seva part, Sanclemente ha centrat el seu discurs a denunciar la crisi de l'habitatge. "Tenim diverses emergències davant nostre: la gentrificació, l'habitatge, l'emergència climàtica, la soledat no desitjada i la salut mental", ha expressat Sanclemente, que ha lamentat que en els darrers 10 anys 6.665 veïns han hagut d'abandonar el barri per l'augment del preu de l'habitatge.
"Estem davant una competència de sobirania entre fons voltor i ciutadans", ha denunciat Sanclemente durant la seva intervenció, en la qual ha reclamat "un gran pacte per la sobirania: el dret a seguir a Gràcia, el dret a no ser expulsats". El periodista ha insistit a dir que el futur del barri "no pot quedar en mans del mercat i del capitalisme especulatiu", un missatge que ha estat aplaudit àmpliament per part del públic.
Reivindica el barri, la llengua i l'habitatge
El pregoner també ha assegurat que el català és "una llengua que perilla" i, per aquesta raó, ha fet una crida a defensar l'ús del català a la vil·la, de la qual ha reivindicat la seva cultura pròpia i esperit independent, però que viu amenaçada pels "fons voltor, els promotors, les institucions immobiliàries i les plataformes turístiques". Davant d'això, ha defensat que els graciencs "ens quedem a Gràcia, ens quedem als carrers, ens quedem a les places" i ha reiterat la seva crida a protegir el comerç, preservar la cultura i la llengua, protegir l'espai públic i incorporar una perspectiva feminista i de cura, així com reforçar l'organització comunitària. Entre les reivindicacions, Sanclemente també ha fet referència a l'emergència climàtica i ha demanat "places més permeables, més arbres, més ombres, més aigua" per al barri.
També ha posat el focus en la salut mental, amb el desig que Gràcia sigui un lloc on "ningú tingui vergonya de dir 'necessito ajuda', i un altre li respongui 'aquí em tens'". Alhora, ha fet referència a la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana 43, "un centre de detenció i tortura per part de la Brigada Politicosocial" al franquisme, i sobre la qual ha dit que ha de ser un espai de memòria, encara que no de passat, sinó de futur, perquè les generacions més joves coneguin la gran diferència entre la dictadura i la dictadura.