Enèsim atac contra el faristol en memòria de les persones torturades a Via Laietana, poc més d'un mes després de l'últim acte vandàlic. La Comissió de la Dignitat ha denunciat aquest dilluns "un nou atemptat" contra la placa, "contra la memòria de les persones torturades i represaliades". "Reclamem per tercera vegada a la delegada del govern espanyol (Maria Eugènia Gay) que obri una investigació. Prou impunitat!", ha afegit l'entitat en una piulada. Encara es desconeix l'autor o autora de l'atac, que ha consistit a pintar de color vermell el faristol que denuncia les tortures a la comissaria de Via Laietana durant el franquisme.

TUIT Comissio Dignitat
La Comissió de la Dignitat denuncia l'enèsim atac al faristol de Via Laietana / @ComissDignitat

L'atemptat ha tingut lloc just un dia abans que s'organitzi una concentració a Via Laietana, organitzada per la mateixa Comissió de la Dignitat. "La prefectura ha de ser un centre de memòria", expressen de l'entitat, en línia de les seves tres consignes principals: "No volem la comissaria", "Volem un centre d'interpretació i memòria de la repressió" i "Denunciem els torturadors, les tortures, les vexacions i els maltractaments". La concentració comptarà amb el testimoni de Pep Martínez i el de Jordi Conill, explicat pel periodista Antoni Batista. Així mateix, l'actriu Pepa Arenós recitarà poemes de Manuel Ladrón.

Concentracio prefectura policia Via Laietana / COmissió de la Dignitat
Concentració de la Comissió de la Dignitat a Via Laietana / Comissió de la Dignitat

La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, va anunciar a finals d'octubre que tornarà a plantejar la recuperació de la comissaria de Via Laietana com a símbol de memòria i futura seu del Memorial Democràtic. Al respecte, va recordar que aquest és un projecte que cueja i va instar a aprofitar l'oportunitat de la posada en marxa de la llei de memòria històrica a l'estat espanyol. "Ara és el moment", va reivindicar. De fet, aquesta serà una de les "primeres batalles" que emprendrà com a consellera. Recordem que aquesta llei pretén reforçar el compromís de l'Estat en la recerca de desapareguts de la Guerra Civil i el franquisme, alhora que obre la porta a estudiar possibles vulneracions de drets humans entre el 1978 i finals del 1983.

El regidor de Ciutat Vella i Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Rabassa, va celebrar que "la Generalitat parli, per fi, d'espai memorial" per al futur de la comissaria de Via Laietana. Però, de la mateixa manera, es va mostrar contrari al fet que s'hi encabeixi el Memorial Democràtic. "Compte, ha de ser tot espai memorial, de reflexió sobre la repressió franquista i la tortura. No hi ha d'encabir el Memorial Democràtic", va indicar en una piulada.