La Plataforma civil ZOOXXI va querellar-se contra el Zoo de Barcelona el desembre del 2020 davant la Generalitat de Catalunya per la mort de desenes d'aus durant la DANA de la tardor del 2019 i durant el temporal Glòria, el gener del 2020. La denúncia va dur el Govern a sancionar el parc zoològic amb una multa de 28.000 euros, que l'empresa pública Barcelona Serveis Municipals (B:SM), propietària del Zoo, va recórrer. Quatre anys després d'aquells fets, finalment la setmana passada es va celebrar el judici per la mort d'aquestes aus, que ha quedat vist per sentència. Tanmateix, la coordinadora científica de ZOOXXI, Rosi Carro, insisteix en declaracions a ElNacional.cat que el parc no ha fet cap remodelació en els aviaris a l'aire lliure on es van produir les morts, i adverteix que, en cas que es produeixi un nou temporal d'aquestes característiques, les aus estaran "totalment desprotegides". 

El cas de la mort d'aus durant el temporal Glòria

Al llarg d'aquests anys, i també durant el judici, el Zoo de Barcelona ha negat cap negligència en la mort d’aus a les seves instal·lacions durant el temporal Glòria. En el recurs presentat contra la sanció de la Generalitat argumenta que els aviaris "comptaven amb la suficient vegetació —arbres i arbustos—, perquè els animals es poguessin aixoplugar", assenyalant que això és el que farien "al seu hàbitat natural". D'altra banda, afirma que la intensitat i els efectes del temporal Glòria van ser "superiors als pronosticats".

Carro admet que les morts de la DANA potser no es podien preveure, però apunta que, un cop adquirida l'experiència d'aquest episodi, s'hauria d'haver actuat per evitar que es repetís en el cas del temporal Glòria, i recorda que l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) va emetre avisos amb tres dies d'antelació. En aquest sentit, considera que, davant la impossibilitat de modificar les instal·lacions en un breu període de temps, s'hauria d'haver traslladat a un refugi provisional les aus, especialment a aquelles espècies de mida petita, que van ser les principals afectades, com ara xarxets marbrencs i fredelugues armades. 

L'entitat animalista critica que el Zoo de Barcelona no adeqüi les instal·lacions en el context de l'emergència climàtica. Seguint amb el cas de les aus, Carro denuncia que als aviaris hi ha barrejades espècies que pertanyen a diversos tipus d'ecosistemes, i que, així, les ocelleres "no fan cap mena de funció ecològica" sinó que estan orientades purament a "l'exhibició" d'ocells. En aquest sentit, ZOOXXI lamenta que la legislació no determini com han de ser les instal·lacions i els protocols per garantir el benestar dels diversos tipus d'espècies, i considera insuficients les guies de bones pràctiques elaborades pels mateixos zoos. 

La pugna pel compliment de la nova ordenança

Darrere de les exigències de ZOOXXI per modificar les instal·lacions de les aus hi ha la pugna pel compliment de l'ordenança de protecció, tinença i venda d’animals del 25 de juliol del 2014, modificada el maig del 2019 arran d'una iniciativa ciutadana de la mateixa plataforma. L'ordenança prohibeix la reproducció d'animals al Zoo, a excepció d'aquelles espècies que tinguin associades un programa de reintroducció a la natura, prioritzant la conservació in situ, és a dir, en l'hàbitat natural. També estipula que el Zoo ha d'esdevenir un centre de Rescat, Recuperació i Reubicació —o acollida, en cas de no poder reubicar— d’animals de la fauna silvestre provinents de situació de maltractament, decomís o ferits. Finalment, el parc ha d'exercir una funció pedagògica per tal d'educar a la ciutadania en el respecte als animals i desenvolupar la consciència ambiental. 

A la pràctica, aquestes directrius impliquen que el Zoo ha de reduir el nombre d'espècies que acull i prioritzar aquelles autòctones. En el cas d'animals que pertanyen a hàbitats llunyans, com poden ser els rinoceronts, les zebres o els elefants, la proposta és traslladar-los a santuaris o refugis, o, en cas que no sigui possible, garantir-los les millors condicions de vida fins a la seva mort. En tant que la reproducció d'aquests animals queda prohibida, tampoc no es podrien adquirir nous exemplars un cop morin, de manera que aquestes espècies desapareixerien progressivament del Zoo. 

Tanmateix, des de ZOOXXI critiquen que, quatre anys després de l'aprovació d'aquesta ordenança, no s'estan aplicant algunes de les qüestions fonamentals que s'hi recullen. Així, la coordinadora científica, Rosario Carro, assegura que no s'ha elaborat cap llistat amb els animals que deixaran de reproduir-se. També afirma que continuen intercanviant animals amb altres zoos d'Europa i que no s'ha valorat traslladar animals a santuaris, com es podria fer en el cas de les elefantes. 

El Zoo ha rebutjat parlar amb aquest diari sobre el compliment de l'ordenança, però de les publicacions a la web es desprèn que ha fet algunes passes en la direcció d'un nou model de Zoo, com ara amb la constitució del Comitè Científic i d'Ètica, o l'aprofundiment en programes de conservació in situ. Malgrat que un dels objectius és reduir el nombre d'espècies, a la web encara es recull que el Zoo compta amb més de 300 espècies animals, xifra que ja constava el 2019. 

Un dels principals retrets de ZOOXXI és que el model d'exhibició d'animals continua vigent, i per això reclama una modificació de les instal·lacions i destinar més esforços a explicar que els animals són éssers amb "capacitats emocionals i cognitives" per tal de "canviar la relació dels humans amb la resta d'espècies".