L’actual Síndic de Greuges de Barcelona, David Bondia i García (Barcelona, 1969), aspira a la reelecció per un segon mandat de cinc anys, en el marc d’un procés en el qual s’haurà d’enfrontar a la candidatura de la jurista Gemma Calvet. Doctor en Dret i professor de Dret internacional públic i president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, Bondia va rellevar l’anterior síndica, Maria Assumpció Vilà, el 2021. Després d’un primer mandat centrat en el que anomena “drets humans de proximitat”, aspira a un segon mandat per poder “continuar el projecte transformador que vam engegar el 2021 a la Sindicatura”.
➡️ Eleccions a la Sindicatura de Greuges de Barcelona: qui es presenta, com es vota i qui decideix el guanyador
➡️ Gemma Calvet: “La Sindicatura s’ha de limitar a cinc anys, no renovaré si soc escollida”
Bondia, que va presentar candidatura amb el suport de més de cinquanta entitats socials, molt per sobre que la seva rival, fa un balanç “globalment positiu” del mandat 2021-2026, apuntant que l’eix central del pròxim mandat si resulta escollit serà el de defensar “el dret a viure bé a la ciutat”. A més, marca distàncies amb Calvet pel que fa a l’elecció del síndic o síndic, tot defensant una elecció directa: “Una opció seria fer coincidir aquesta votació amb les eleccions municipals, sempre que es garanteixi una bona difusió de la figura i es deixi clar que es tracta d’un càrrec independent dels partits polítics”.
Què el motiva a presentar-se a la reelecció a liderar la Sindicatura de Greuges?
La meva motivació principal és continuar el projecte transformador que vam engegar el 2021. En aquell moment vam definir 7 eixos i 33 propostes que hem pogut desplegar, del tot, al llarg del mandat. La Sindicatura és una institució amb molt potencial per millorar la vida de la ciutadania, i vull continuar aquest treball de servei públic, sobretot amb una idea central: defensar els drets humans de proximitat i impulsar el dret a viure bé a la ciutat, un concepte que encara no s’ha desenvolupat prou i que pot tenir moltes implicacions positives.
Quin seria per vostè el balanç del seu primer mandat?
El balanç és globalment positiu, tot i que sempre hi ha marge de millora. Hem introduït canvis importants en la manera de treballar, posant el focus en els drets humans amb una visió transversal i estructurada en els àmbits d’una ciutat equitativa, diversa, habitable i sostenible i garantista. També hem impulsat la mediació, una línia de treball que abans no es feia i que és molt útil. Ara bé, la principal limitació ha estat la manca de recursos. La Sindicatura té més activitat i més capacitat que abans, però caldria una aposta més decidida de l’Ajuntament per reforçar l’equip i poder arribar més lluny. Disposar de més recursos permetria ampliar les mediacions, crear una oficina específica en aquest àmbit i tenir més presència al territori. Malgrat això, s’han impulsat iniciatives innovadores per apropar la institució a la ciutadania, com materials pedagògics —el conte infantil Una superheroïna sense capa, que explica que és la Sindicatura—, projectes culturals —l’obra de teatre L’Esquerda, que dona veu al procés de reparació d’infants supervivents de violències sexuals— o formats audiovisuals com el videopòdcast Els 73.
El model de ciutat també passa perquè l’Ajuntament empadroni totes les persones que realment viuen a la ciutat, tinguin o no domicili fix"
Quin és l’eix principal del seu programa per al pròxim mandat?
L’eix central és el dret a viure bé a la ciutat. Això vol dir, en primer lloc, garantir que els veïns i veïnes no siguin expulsats dels seus barris i que el jovent i totes les persones que ho necessitin puguin accedir a un habitatge digne. També implica que es respectin els drets lingüístics dels catalanoparlants i que l’administració reforci l’ús social del català. Aquest model de ciutat també passa perquè l’Ajuntament empadroni totes les persones que realment viuen a la ciutat, tinguin o no domicili fix, i que doni resposta a problemàtiques quotidianes com el soroll o la brutícia. Així mateix, ha de garantir la convivència i la seguretat, i reforçar uns serveis socials robustos que assegurin l’atenció a les persones més vulnerables. Finalment, el dret a viure bé a Barcelona implica avançar cap a una ciutat lliure de violències masclistes, on la mirada feminista i les cures impregnin totes les polítiques públiques. També vol dir que l’administració respongui de manera àgil a les demandes de la ciutadania i que la ciutat continuï progressant en clau de sostenibilitat per garantir una bona qualitat de vida per a tothom.
Creu que la ciutadania coneix prou la figura i les atribucions de la Sindicatura de Greuges de Barcelona?
En aquests cinc anys la institució ha guanyat visibilitat, sobretot gràcies a la presència al territori i al treball conjunt amb entitats. Això s’ha traduït en un augment de queixes i en l’arribada a nous sectors de població que abans no hi acudien. Tot i això, encara hi ha marge de millora. Caldria reforçar la comunicació, també des de l’Ajuntament, per donar a conèixer millor la funció i les atribucions de la Sindicatura. En aquesta línia, també s’han impulsat iniciatives per fomentar la participació de col·lectius que tenen més traves per arribar a nosaltres, com ara persones migrants, gent gran o persones amb discapacitat, incloent-hi projectes que utilitzen eines d’intel·ligència artificial per ampliar la participació ciutadana, en el marc d’un programa europeu amb el qual participem.
Una opció seria fer coincidir aquesta votació amb les eleccions municipals, sempre que es garanteixi una bona difusió de la figura i es deixi clar que es tracta d’un càrrec independent dels partits polítics"
Considera que el mètode d’elecció és el més adequat per dotar la ciutadania de la figura del síndic o síndica de greuges de Barcelona?
Actualment, el síndic és escollit per l’Ajuntament de Barcelona, però seria interessant explorar un model d’elecció directa per part de la ciutadania. Una opció seria fer coincidir aquesta votació amb les eleccions municipals, sempre que es garanteixi una bona difusió de la figura i es deixi clar que es tracta d’un càrrec independent dels partits polítics. Això