“Nosaltres comencem”. Amb aquestes paraules l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha resumit el que serà la gran transformació de la Sagrera, un projecte que des del govern municipal es vol “accelerar”, sense esperar a que la futura estació intermodal estigui acabada i en servei. De fet, la reconversió de tot l’àmbit de la Sagrera, que inclou la futura estació intermodal així com la construcció de més d'11.000 habitatges i la creació d’un gran parc lineal de més de 36 hectàrees, ha estat el gran eix que ha desenvolupat el batlle aquest dimecres al vespre en la seva intervenció a L’alcalde respon, la trobada anual de l’alcalde de Barcelona amb el Col·legi de Periodistes. La inversió prevista fins al 2031, és a dir, el final del pròxim mandat, serà d’uns 260 milions d’euros, que també suposaran una transformació de l’activitat econòmica de tot aquest sector.
La conferència L’alcalde Respon, que des que Collboni és alcalde ha deixat la seva històrica seu del Col·legi de Periodistes, s’ha celebrat aquest 2026 a l’auditori del DHUB on ja es va celebrar el 2024, després de traslladar-se el 2025 a la Fundació Miró, on l’alcalde va explicar els seus projectes sobre Montjuïc. Com ja és la tònica d’aquestes conferències, Collboni ha aprofitat la trobada amb els periodistes catalans per desgranar grans projectes de futur, com ja va fer l’any passat respecte a la transformació de la muntanya de Montjuïc. Val a dir que si fa dos anys, l’acte del DHUB es va celebrar amb una plaça de les Glòries en obres, ara ja està pràcticament acabada.
Breu interrupció d’un activista de Vallcarca
Seguint el format instaurat fa dos anys, l’acte ha comptat amb un col·loqui en el que han participat quatre periodistes col·legiats: Gabriel Figueredo, coordinador de la redacció d'informatius a Onda Cero; Mati Pont Cullell, redactora d’EFE; Roger Torres, editor en cap de Política Municipal de betevé, i Natàlia Vila, redactora del diari ARA. En el torn de preguntes hi ha hagut una interrupció protagonitzada per un activista de Vallcarca, que ha retret al govern municipal haver “traït el pacte de Vallcarca”. L’activista ha estat convidat a abandonar la sala mentre que Collboni ha recordat que en aquest barri del districte de Gràcia, “hi ha un procés de mediació liderat pel síndic, s’està dialogant i mediant”.
Pel que fa a la conferència inicial, Collboni ha apuntat que amb l’horitzó de l’any 2035, quan ja s’hauran completat els grans projectes estratègics previstos a Montjuïc, Fira de Barcelona i la Marina, així com el nou Hospital Clínic a l’avinguda Diagonal, la Ciutadella del Coneixement i la finalització del Front Litoral, el desenvolupament de la Sagrera s’interpreta com la nova centralitat metropolitana en relació amb l’eix Besòs que, a més, completarà el model de doble polaritat amb una renovada estació de Sants, actualment en obres i un node de mobilitat a l’estació de la Sagrera, tot i que encara no hi ha data d’entrada en servei. “Recosirem la ferida que partia els districtes de Sant Andreu i Sant Martí”, ha afirmat Collboni per defensar aquest projecte que, de fet, no és una novetat, però sí que ho és la voluntat d’accelerar-lo.
En aquest sentit, l’alcalde ha insistit en la necessitat de “començar ja”, amb la previsió que un cop acabada l’obra civil de l'estació de la Sagrera, prevista pel 2027, “puguem començar a treballar en el parc lineal”. “No esperarem a que s’acabi l’estació per començar a fer barri, començarem abans perquè la previsió és que quan l’any 2032 emergeixi l’estació, la ciutat ja estigui present”. En línia amb aquesta voluntat de prémer l’accelerador i amb la voluntat de “garantir el dret a quedar-se a Barcelona”, Collboni ha anunciat que el govern municipal aprovarà la revisió de la MPGM de la Sagrera aquest mateix 2026 per continuar avançant en la transformació de tot l’entorn, incloent-hi els sectors de Prim, Mercedes i la Maquinista, en un macroprojecte en el qual l’estació ferroviària només és la peça central a partir de la qual s’articula una gran transformació per reconnectar barris i generar un nou espai urbà que integrarà mobilitat, habitatge, equipaments, activitat econòmica i el parc més gran de Barcelona.
De fet, un dels objectius principals del projecte és superar la barrera física que durant dècades han representat les vies ferroviàries i reconnectar els districtes de Sant Andreu i de Sant Martí, separats ara per l’esquerda ferroviària. Ara bé, tot aquest eix depèn de l’estació intermodal de la Sagrera, en construcció, que està cridada a ser en el futur un gran pol de mobilitat metropolità, amb capacitat per connectar persones, territoris i activitat econòmica, que a més de ser la gran estació d’alta velocitat i Rodalies del futur, tindrà enllaç amb tres línies de Metro, l’L9 i l’L10 —amb l’obertura prevista el 2027— i més endavant l’L4 des del seu perllongament des de La Pau, a més d’una estació d’autobusos.
Un parc el doble de gran que la Ciutadella
A més, també està previst que la transformació incorpori un parc de 36 hectàrees i 4 quilòmetres lineals que es convertirà en el més gran de la ciutat, dues vegades més gran que el parc de la Ciutadella, o quatre vegades més gran que el de les Glòries. Una peça que a la vegada serà clau per estructurar el nou barri i també formarà part d’un corredor verd continu entre la Ciutadella, el litoral i el Besòs. El parc lineal sobre la llosa ferroviària, que segons Collboni podria començar a construir-se ja el 2027, serà un parc de parcs i s’articularà amb diversos espais com ara la Torre del Fang i els jardins de l’entorn de l’estació de Sant Andreu, que ja són una realitat, i d’altres que han de venir en el futur i que s’aniran urbanitzant progressivament. Completaran aquest corredor verd peces com el parc de Sant Martí, el parc de l’entorn de l’estació, el de sobre l’estació i el de l’àmbit de Renfe Tallers.
Tot plegat configurarà un gran eix d’espai públic accessible que contribuirà a millorar la qualitat urbana i ambiental. La previsió és executar peces com el parc de Sant Martí o el parc dels entorns de l’estació a partir del 2028, amb l’objectiu que quan s’acabin les obres de l’estació, el parc es pugui obrir ja amb l’arbrat arrelat. Amb aquest objectiu, la tardor d’aquest any, començarà un procés participatiu amb el veïnat per definir les característiques del parc, als entorns de l’estació, amb l’objectiu de començar a plantar l’arbrat a finals de 2027.
A més, el desenvolupament global de tota aquesta àrea preveu la creació de més d’un milió de m² de sostre per a nous usos urbans, configurant un nou barri que podrà acollir una població de més de 30.000 habitants, equivalent a la de barris com Horta o Sant Antoni. Hi haurà 11.347 nous habitatges, dels quals el 48,8% serà protegit, en el marc del Pla Viure municipal per potenciar la producció de parc assequible per tal de garantir el dret a quedar-se a la ciutat.
La previsió d’habitatge per àmbits és la següent:
- Entorns Sagrera: 2.297 unitats (42% protegit)
- Prim: 3.538 unitats (54% protegit)
- La Maquinista: 1.010 unitats (49% protegit)
- Casernes Sant Andreu: 2.132 unitats (62% protegit)
- Colorantes: 1.012 unitats (30% protegit)
- Mercedes: 1.358 unitats (40% protegit)
Alguns d’aquests habitatges, com els del sector de Colorantes o els municipals de Casernes, ja s’estan construint. D’altres, com els del sector de Prim i La Maquinista tindran el sòl disponible per començar a construir a partir del 2027. La previsió de l’Ajuntament, en tot cas, és executar tot l’habitatge de manera continuada.
Un nou barri teixit amb equipaments i espai públic
L’àmbit inclou més de 200.000 m² de sòl d’equipaments, distribuïts en sis grans sectors (entorn Sagrera, Prim, Triangle Ferroviari, La Maquinista, Casernes i Colorantes). Aquests equipaments serviran per donar resposta a les necessitats dels 25.000 nous veïns i veïnes d’aquest àmbit de la ciutat. Barcelona planifica la ciutat del futur no solament amb l’habitatge, sinó també amb els serveis necessaris i imprescindibles per construir nous barris i garantir els drets socials dels barcelonins i barcelonines.
Dels nous equipaments, alguns ja estan acabats com el CEM La Sagrera (amb la previsió que entri en funcionament a l’estiu), l’Espai Jove Jaume Ollé de Casernes, i també està previst que l’Escola Bressol de Casernes entri en funcionament el curs que ve. A la vegada ja s’està treballant en el projecte de l’Escola 30 Passos i el nou CAP de la Sagrera. A la banda de Sant Martí, s’hi ha previst l’ampliació de l’institut Salvador Seguí, una nova escola bressol, i el Centre Cívic Masia Can Riera. També seran una realitat diversos equipaments esportius i sanitaris al sector Prim, així com nous equipaments veïnals, educatius, sanitaris i esportius al Triangle Ferroviari, a Casernes, al sector de la Maquinista i a l’antiga Mercedes.
L’àmbit de la Sagrera es convertirà en un nou pol d’activitat econòmica amb més de 480.000 m² de sostre dedicat a usos comercials, terciaris i hotelers, fent possible la creació de més de 10.000 llocs de treball. Aquest sostre es repartirà entre oficines (250.000 m²), comercial (27.000 m²), comercial en planta baixa (78.000 m²) i hoteler (78.000 m²). Aquesta nova centralitat s’articula al voltant d’àrees com l’estació de la Sagrera i el seu entorn més immediat, Prim, Triangle Ferroviari, La Maquinista o Casernes de Sant Andreu, cadascuna amb aportacions específiques en volum d’activitat i diversitat d’usos. La combinació de comerç de proximitat, grans superfícies, terciari especialitzat i hoteleria reforçarà el paper del llevant de la ciutat com a motor econòmic emergent. A més, la proximitat al hub de mobilitat potenciarà l’atracció d’empreses i talent, generant sinergies amb altres àrees estratègiques com el 22@ Nord i Sud o Catalunya Media City.
Preocupació pels pressupostos de la Generalitat
Aix-i mateix, Collboni ha mostrat la seva preocupació davant la possibilitat que la Generalitat no aprovi els pressupostos del 2026, apuntant que “no tenir pressupostos a la Generalitat afectarà en uns 250 milions a l’Ajuntament de Barcelona”, i podria afectar la construcció de nous Centres d’Atenció Primària (CAP) o el mateix perllongament del tramvia, que l’alcalde ha recordat que “està cofinançat”. Per això mateix ha fet una “crida a la responsabilitat de tothom”, per aconseguir l’aprovació dels comptes del Govern. Finalment, i amb relació a les eleccions municipals del 2027, Collboni ha recordat que ja ha “anunciat la intenció d’optar a la reelecció”, a l’espera que el PSC faci el seu procés intern per elegir el candidat.