Aquest cap de setmana s’han commemorat els 28 anys de l’assassinat del militant de l'esquerra independentista i antifeixista valenciana Guillem Agulló, que va morir a mans d'un grup neonazi a la localitat castellonenca de Montanejos. Entre les iniciatives de recordatori destaca la que proposa dedicar un carrer del barri barceloní del Clot a Agulló, en concret, l’actual carrer Coronel Sanfeliu. La proposta recorda, a més, que l’ajuntament de Barcelona fa tres anys que va aprovar incloure Agulló al nomenclàtor, tot i que de moment, encara no ho ha fet.
La iniciativa, liderada per L'Anonima Casal Popular i Independentista del Clot-Camp de l’Arpa, pren forma a través de la campanya ‘Fem fora el coronel, volem el carrer Guillem Agulló’ i demana que es canviï el nom del carrer dedicat al militar en considerar que es tracta d’un “referent del colonialisme i imperialisme espanyol’.
El carrer en qüestió es troba al centre del Clot, a escassos metres del mercat i enllaça el carrer del Clot amb el parc del mateix nom. Segons el nomenclàtor barceloní, es tracta d’una via que anteriorment havia portat els noms d’Ebro i Méndez Núñez i que el 1927, és a dir, durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, va prendre el nom del militar Jaume Sanfeliu i Codina (el Prat de Llobregat, 1839 - Barcelona, 1899).
De fet, l’ajuntament de Barcelona ja va decidir, el passat mandat però ja amb Ada Colau com a alcaldessa, dedicar un carrer al militant independentista assassinat per neonazis. La decisió es va prendre el 18 d’abril del 2018, és a dir, que aquest diumenge ja farà tres anys, però encara no s’ha efectuat tot i que recentment hi ha hagut canvis notables en el nomenclàtor. La iniciativa, presentada per la CUP, va comptar amb el suport de tots els grups representats a l’ajuntament en aquell moment: Barcelona en Comú, PDeCAT, Ciutadans, ERC, el PSC i la CUP, amb l'única excepció del Partit Popular.
Però, qui va ser el coronel Jaume Sanfeliu?
Segons els promotors de la campanya de canvi de nom, Sanfeliu va aconseguir un carrer a la capital catalana “en ‘honor’ al servei fet en les guerres colonials”. De fet, al mateix nomenclàtor de Barcelona s’especifica de forma errònia que va morir a la batalla dels Castillejos l’any 1860 mentre formava part dels voluntaris catalans del general Prim al Marroc, un fet incompatible amb el de morir a Barcelona 39 anys després.
El coronel Sanfeliu podria perdre el carrer a Barcelona / elprat.cat
En realitat, Sanfeliu no va combatre a l’Àfrica, però si en altres contrades de l’imperi colonial espanyol. Segons assenyala l’ajuntament del Prat del Llobregat, la seva vila natal, Sanfeliu va servir a Cuba, formant part del batalló de caçadors d'Isabel II i també a les Filipines. El 1874 va obtenir el grau militar de coronel i el 1899 va ser proposat per al càrrec de General de "las fuerzas de voluntarios de Cuba", títol que no va poder gaudir perquè va morir el 17 de febrer de 1899.
Imatge principal: Pancarta en memòria de Guillem Agulló / ACN