Entre el 5 i el 15 de maig Barcelona celebrarà la primera edició del Model. Festival d’Arquitectures de Barcelona, la reconversió de l’habitual Setmana de l’Arquitectura en un certamen molt més ambiciós i amb l’objectiu de convertir la ciutat en un referent d’arquitectura de cara a l’any 2026, quan la capital catalana acollirà el Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA) i serà la Capital Mundial de l'Arquitectura UIA-Unesco. L’esdeveniment, coorganitzat per l’Ajuntament de Barcelona i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), vol esdevenir un espai de reflexió obert, plural i multidisciplinari on abordar els principals debats al voltant de l’arquitectura i l’urbanisme per fer front als reptes socials, polítics i climàtics del segle XXI.
Sota el lema Re-Créixer, el festival es desenvoluparà principalment en el perímetre que delimita la frontera entre Ciutat Vella i l’Eixample a través d’un circuit de set quilòmetres on s’ubicaran una desena d’instal·lacions físiques i de realitat augmentada experimentals i se celebraran menjars populars, rutes, tallers i debats. Entre elles en destacaran les cinc instal·lacions d'arquitectura efímera que transformaran cinc espais simbòlics, quatre d'ells en punts d’unió entre la ciutat antiga i la moderna. Es tractarà d'intervencions en l’espai públic que permeten debatre sobre els conflictes d’aquests entorns, descobrir les memòries ocultes i especular amb els futurs possibles. A més, les instal·lacions podran ser adoptades per la ciutadania per a ús quotidià durant els dies del festival.
Dissenyat per Ojo Estudio, s’ubicarà a la plaça d’Idrissa Diallo, fins fa poques setmanes anomenada plaça Antonio López. De fet, s’aprofitarà el pedestal buit on anteriorment hi havia hagut l’estàtua de l’esclavista per revertir la piràmide de classes i elevar sobre aquest pedestal un espai públic col·lectiu i per a tothom per deixar al descobert les empremtes que deixen les diferents formes de dominació i explotació que encara segmenten la ciutat. La nova superfície serà alhora una cabana d'arbre, un espai per cohabitar, un refugi, un mirador i un lloc on reflexionar i veure la ciutat i el mar des d'una altra perspectiva.
Dissenyat per l’estudi internacional MAIO, ubicat a Barcelona, es tracta d’una cuina urbana al centre de la plaça de Catalunya que serà l’escenari de diverses activacions culinàries on es presentaran i discutiran nous models sobre la relació del menjar i la ciutat, el seu impacte climàtic i la seva vinculació amb la justícia social. El col·lectiu Cooking Sections ocuparà la cuina urbana oferint una musclada que convida a reflexionar sobre la capacitat dels musclos d'actuar com a filtres depuradors a les aigües mediterrànies i l’oportunitat d'utilitzar les deixalles del menjar com materials de la construcció en un món post-ciment.
Es tracta d’una col·laboració de l’estudi de paisatgisme LEA Atelier i l’estudi d'arquitectura TAKK Architecture, amb un artefacte mòbil que recorrerà la llosa deixada per l'antic mercat provisional de Sant Antoni. Dins hi haurà arbres, plantes, arbustos i insectes amb la intenció de recordar la necessitat urgent de crear espais públics per a revertir els efectes de l'escalfament global i estimular la biodiversitat. La instal·lació incorporarà espècies de diferents climes, altituds, estructures i paisatges del món i evidenciarà també les relacions de competència per l'espai i els recursos que es donen a la natura, en un món finit com és el planeta Terra.
Dissenyada per FLEXOARQUITECTURA, aquesta instal·lació proposa l’aixecament i juxtaposició de les arquitectures desaparegudes entre els segles VII i XXI en el solar dels antics jutjats de Barcelona; des de la necròpoli medieval (s.VII-2017), fins a l'edifici dels Jutjats (1966-2017), passant pels Jardins de la Fusina (s.XVI-1714) i el Palau de Belles Arts (1888-1944), amb el seu famós triple orgue elèctric, el més important d'Europa en aquell moment. Tot plegat per presentar una reflexió al voltant del flux material de les arquitectures passades i de les que estan per venir en un solar buit i en transició entre una arquitectura enderrocada i una altra encara per construir.
Dissenyat per ELISAVA, es tracta d’una instal·lació que convertirà la plaça Reial -l’únic espai no situat a la confluència entre les ciutats vella i nova- en el centre de debats a l’entorn de l’arquitectura, la ciutat, el disseny i la societat. La intervenció temporal a la plaça busca generar unes condicions òptimes on es puguin produir tant trobades com desacords, tant consensos com polèmiques, sempre a través de la paraula. Per això, es cobrirà la font de les Tres Gràcies de la plaça Reial, ocupant temporalment el centre de la plaça amb una estructura que fomenta la seva apropiació per part de qualsevol ciutadà que vulgui prendre la paraula.
