La Sala Capitular és un dels espais menys coneguts per part del gran públic de la Catedral de Barcelona, peròal seu interior conté una riquesa pictòrica que, ara, guanya en qualitat gràcies a la finalització de la restauració d’un dels quadres que llueixen a les seves parets, el Crist crucificat. Es tracta d’una obra barroca de finals del segle XVII que, després de deu mesos d’intervenció, s’ha reintegrat al seu espai habitual completament netejada i restaurada, lluint de nou al costat d’altres joies artístiques com el retaule gòtic de Sant Bernardí i l’Àngel Custodi, de Jaume Huguet realitzat entre els anys 1465 i 1470, i la Pietat, de Bartolomé Bermejo, de l’any 1490. A diferència d’aquestes obres, es desconeix el nom de l’autor del quadre del Crist crucificat.
En la presentació d’aquesta reintegració del quadre a la Sala Capitular, el degà de la catedral de Barcelona, Santiago Bueno, ha recordat que la Sala Capitular és un espai “solemne” on els canonges del Capítol de la Catedral encara avui mantenen les seves reunions. En aquest sentit, Bueno ha destacat que a la Catedral de Barcelona, les tasques de restauració “no acaben mai”, apuntant que encara queda pendent la restauració del retaule de Sant Bernardí. Al seu torn, el canonge conservador del patrimoni cultural, Robert Baró, ha apuntat que la Sala Capitular, del segle XVII, és “un espai ric i potent iconogràficament” que, a més, té el valor afegit d’aportar un punt de diferència artística en “un espai on tenim sobretot la imatge de l’art gòtic”.
Un canonge “inusual” va donar el quadre
La finalització de la restauració ha estat, alhora, un nou inici per a la investigació que intenta esbrinar qui en va ser l’autor. El quadre va arribar a la Catedral fa 350 anys coincidint amb la transformació que es va fer al temple per la canonització de Sant Oleguer, que va suposar la creació de l’actual Sala Capitular, situada al claustre. El 7 de maig del 1865 el quadre va ser donat al Capítol pel canonge Pere Roig Morell, sagristà major de la Catedral, “un canonge inusual”, segons paraules de l’historiador Santi Mercader, especialista en la matèria, que ha recordat que de Roig hi ha un retrat poc comú a l’església del Pi, “representat com un esquelet vivent”.
La restauració s’ha dut a terme a les instal·lacions del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), la directora del qual, Mireia Mestre, ha volgut destacar la restauració com a un “treball interdisciplinari” que ha permès que “una obra que passava desapercebuda perquè estava fosca i era difícil distingir” hagi recuperat la seva esplendor, del qual també forma part el seu marc daurat, que també ha estat restaurat. Els treballs, a càrrec de David Silvestre i Irene Panadès (pintura) i Mireia Piqué (marc), han servit per netejar i desinsectar de possibles plagues, consolidar el suport de tela que presentava un estrip i diferents proves radiogràfiques a partir de les quals es podrà dur a terme una investigació per obtenir més informació sobre l’obra.