La situació de la llengua catalana és crítica arreu dels Països Catalans, tal com reflexa l’InformeCAT2021, presentat dimecres per la Palataforma per la Llengua i que exposa com una de les dades més significatives que vuit de cada deu catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà. El més greu de tot plegat és que la situació a Barcelona i la seva àrea metropolitana, és a dir, a la principal concentració humana de l’àmbit lingüístic català, encara és pitjor. Així, segons l’informe esmentat, el 80% total augmenta al 82,4% en el cas de la ciutat de Barcelona i es dispara al 87,9% a l’àrea metropolitana, mentre que la resta de Catalunya aquesta tendència disminueix fins al 76,5%.

Aquesta elevada xifra de canvi lingüístic, sovint justificat en equívoques actituds de ‘respecte’ o ‘educació’, és especialment preocupant si es té en compte que segons l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de Catalunya de l’any 2018, un 26,0% dels barcelonins no parla ‘mai’ en llengua catalana i un 27,1% el parla ‘poc’. És a dir, el 53,1% dels residents parlen ‘poc’ o ‘gens’ la llengua autòctona de la ciutat. A més, d’entre el 46,9% restant, el 16,9% afirma que parla el català ‘mitjanament’, el 19,1% que el parla ‘força’ i el 10,9% que el fa servir ‘molt’. Així doncs, només el 29,9% de les persones enquestades assegura que parla el català ‘força’ o ‘molt’, menys d’una de cada tres.

 

 

Pel que fa a l’àmbit metropolità, amb Barcelona inclosa, les dades són encara més negatives. Els qui diuen que no usen mai el català o l’usen poc s’enfilen fins al 56% (28,6% ‘poc’ i 27,4% ‘mai’) i els qui l’usen força o molt es redueixen al 27,6% (16,6% ‘força’ i 11,0% ‘molt’). En aquest sentit, Plataforma per la Llengua recorda que cal tenir en compte que la vegueria de l’àmbit metropolità incorpora comarques de composició demogràfica molt variada i això comporta que les mitjanes amaguin situacions ben diferents: per exemple, al Maresme els habitants que parlen el català ‘poc’ o ‘mai’ són el 36,3%, mentre que a l’Hospitalet de Llobregat ho són el 71,5% i al Barcelonès Nord, el 70,8%

El mateix informe també recorda que segons l’enquesta a la joventut elaborada per l’Ajuntament de Barcelona, només un 53,3% dels joves de 15 a 34 anys declara que té una competència bona en català. Per contra, el 92,1% declara que té un nivell bo de castellà i, fins i tot, el 58,5% diu que domina l’anglès. És a dir, el coneixement declarat de català, la llengua majoritàriament vehicular, és el més baix de les tres presents en els estudis obligatoris i postobligatoris. Cal tenir en compte que el 19,5% de la mostra de l’enquesta correspon a joves que només fa entre sis mesos i dos anys que viuen a la ciutat. Si bé és cert que aquesta podria ser una causa del desconeixement del català, cal remarcar que aquesta realitat no afecta la competència en castellà. Així, el 0,0% dels enquestats afirma que no sap gens de castellà i tan sols l’1,1% declara que en té només nocions, mentre que el 27,2% té un domini baix o nul de competència en català.

Finalment, l’InformeCAT recull dades de l’informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona del 2020 sobre totes les discriminacions de què es tenen constància a la ciutat. Aquest informe mostra que l’ús del català és el quart motiu pel qual es discrimina una persona a la capital de Catalunya, darrere el racisme/xenofòbia, la LGTBI-fòbia i la discapacitat. 

Pel que fa als agents que cometen la discriminació destaquen les empreses o entitats privades, un àmbit en què parlar en català és el segon motiu de discriminació, només superat pel racisme/xenofòbia. L’enquesta de relacions veïnals i convivència de l’àrea metropolitana de Barcelona indica en un sentit molt similar que l’ús oral de la llengua és el tercer motiu de discriminació als barris metropolitans.

 

Imatge principal: Vista de Barcelona des de la Torre Urquinaona / Jordi Palmer