El català s'ha aigualit en la visita del papa Lleó XIV a la Sagrada Família, segons el missal de la litúrgia que ha fet públic la Santa Seu. El fet és que a Catalunya Religió han comparat la distribució lingüística de la cerimònia amb la visita de Benet XVI el 2010, i el resultat és una reducció notable del protagonisme de la llengua catalana i una presència més elevada de la castellana. El cas més flagrant és el de la benedicció de la torre de Jesucrist, amb la qual culminarà la missa, que es farà en castellà. Fa setze anys, en canvi, va acabar amb la pregària de l'Àngelus en llatí.
És cert que el català es mantindrà en alguns moments de la litúrgia, fins al punt que és la llengua escollida per a les primeres paraules de Lleó XIV a la Sagrada Família: "En el nom del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant. La pau sigui amb vosaltres". A més, la missa començarà amb la lectura del llibre de l'Apocalipsi i el salm responsorial, el salm 8 del saltiri, que es faran en català. Per contra, l'Evangeli es proclamarà castellà, de manera que la presència de la llengua pròpia del país a la litúrgia de la Paraula serà més reduïda que el 2010. Aleshores, es va proclamar la lectura del llibre de Nehemies, el salm responsorial i la carta de sant Pau als Corintis en català, igual que l'aclamació abans de l'Evangeli. L'Evangeli, això sí, també es va llegir en castellà.
El català no capitalitza el canvi
Fa setze anys, les paraules inicials del cardenal Lluís Martínez Sistach i la intervenció de l'arquitecte Jordi Bonet van ser majoritàriament en català, mentre que ara restem en espera de veure en quina llengua s'expressarà el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella. En la mateixa línia, Benet XVI va pronunciar l'homilia del 2010 en castellà, tot i que va afegir dos paràgrafs extensos en català —un a l'inici i un al final. Per la seva banda, el missal publicat per la Santa Seu, com és habitual, no inclou el text que pronunciarà Lleó XIV el pròxim dia 10 de juny.
Cal tenir en compte que la missa d'enguany és més breu que la del 2010, la qual cosa fa que desaparegui una bona part de la presència de la llengua catalana. Ara, per exemple, han desaparegut els rituals propis de la dedicació de la basílica —ja està dedicada, és a dir, que s'hi pot celebrar el culte—, que fa setze anys es van fer en català. A més, durant la missa de dedicació i en la benedicció de la primera pedra de l'obra Nen Déu durant la visita de Benet XVI, les intencions i les respostes a les pregàries es van formular íntegrament en llengua catalana. En canvi, el 10 de juny seran bilingües, alternant català i castellà. La resposta de l'assemblea serà en llatí.
El pes de Madrid i els bisbes espanyols
La brevetat de la missa, tanmateix, no fa que la llengua castellana perdi pes. Les grans pregàries de la missa es van celebrar principalment en llatí l'any 2010, seguint el cànon romà. Però el missal publicat per a la celebració del 10 de juny preveu que la pràctica totalitat d'aquests textos es facin en castellà. L'única excepció destacada és el Pare Nostre, que fa setze anys es va cantar en llatí i ara es cantarà en català. També el prefaci de la missa serà en català, com ja va passar amb Benet XVI. Malgrat tot, el pas del llatí al castellà fa que el català no capitalitzi el canvi lingüístic de la celebració i mantingui una presència inferior a la que va tenir en la dedicació de la Sagrada Família, ideada per un catalanista confés com Antoni Gaudí.
En declaracions a RAC1, el director de la fundació Catalunya Religió, Jordi Llisterri, atribueix la davallada al fet que tot ha passat per Madrid: "Llavors (el 2010), tot es va gestionar des d'aquí; tots els suggeriments sobre el tema lingüístic es van fer des d'aquí. Ara ha sigut un viatge organitzat per tota Espanya, on el pes de la Conferència Episcopal ha sigut important. A l'hora d'interlocutar, tot ha passat per Madrid". "Aquí s'han fet propostes amb una presència lingüística diferent, però la decisió ha estat la que ha estat", ha afegit, tot i que "potser encara hi som a temps i s'ho repensen". Però no sembla que hagi de canviar res, ja que el fet que el castellà sigui una llengua "universal" i que Lleó XIV la domini juga en contra als catalans: "Tota la part del ritual de la missa, el Papa prefereix pronunciar-la en castellà, que és la llengua que coneix. Si la missa hagués estat a Anglaterra, l'hauria feta en anglès. Contra això és molt difícil lluitar".