El 1938, tres famílies aixecaven la persiana de la Casa de la Estilográfica, una botiga de materials d’escriptura que al llarg dels anys passaria a formar part d’una xarxa comercial emblemàtica. Els Tellez, Flores i Candales, sota la marca TEFLOCAN (les primeres lletres de cada cognom) s'instal·laven per primera vegada a l’avinguda de la Llum de Barcelona. 87 anys més tard, dues generacions després, i amb el negoci reubicat al carrer Fontanella, 17 la seva història continua escrivint-se, potser amb més bolígraf i menys ploma, però preserven la mateixa essència. En el centre de Barcelona, on els comerços de sempre cada vegada estan més amenaçats, la Casa de la Estilográfica resisteix per recordar que hi ha botigues que encara hi son i que la ciutat conserva establiments diferencials com aquest.
🧵Creadoness, on les màquines de cosir del Raval uneixen l’ètica amb l’estètica
Casa de la Estilográfica, un negoci familiar des de 1938 / Foto: Carlos Baglietto
El camí de l'escriptura, de la ploma als dispositius mòbils
De les tres famílies, només tres cosins Candales han seguit el negoci familiar, l’Alicia i en Roberto, que són germans, i l’Àlex, el seu cosí, la resta de socis han anat desapareixent al llarg dels anys. “Seguim amb el que es va començar, la reparació i venda de materials d’escriptura, antigament també oferíem encenedors, però ara ja no” explica en Roberto Candales. La irrupció d’internet i el món digital, però, va provocar un punt final en l'auge del negoci, “hem anat caient, fins avui en dia, que escrivim tots molt menys”.
Productes que combinen l’ús pràctic i el simbolisme propi de l’escriptura més antiga
No van tenir cap altra alternativa que reinventar-se, procurant conservar l’essència van anar incorporant nous articles i productes que combinen l’ús pràctic amb el simbolisme propi de l’escriptura més antiga. Tenim “des del més antic, que seria la ploma estilogràfica, fins a l’última novetat d’escriptura digital, un dispositiu amb el qual escrius i et passa directament al mòbil, a la tauleta o a l’ordinador”. També ofereixen, portamines, bolígrafs o rollerballs, que utilitzen tinta líquida, i així s'estalvien tots els inconvenients de la ploma. Una altra novetat del sector són els llapis d’escriptura infinita, que en tenir la punta d’un aliatge de metalls, en comptes de grafit, poden escriure fins a 15 quilòmetres seguits.
Tot i que el boli va desbancar la ploma, la ploma és un símbol distintiu
Malgrat això, la Casa de la Estilográfica conserva el seu tret més característic, la venda de plomes, que tot i ser el producte més antic, continua sent el més sol·licitat, juntament amb els recanvis de tinta i mines. “Tot i que el boli va desbancar la ploma, la ploma és un símbol distintiu”, remarca en Roberto. Aquest és precisament un dels motius pel que la botiga és un referent pels col·leccionistes, especialment pels de proximitat, que són un dels clients més habituals del negoci. Un altre punt diferencial del comerç són els gravats, es poden escriure les inicials o el nom de la persona tant en bolígrafs com en plomes, un servei que ofereixen molt pocs llocs de la ciutat.
“Encara hi ha gent que escriu a mà”, diu en Roberto i mentre això sigui així, el seu negoci té un client objectiu. El seu perfil habitual, però, confessa que és més aviat major de 50 anys i amb un nivell sociocultural mitjà-alt, gent que al final ha crescut amb una altra concepció de l’escriptura de l’actual i volen continuar amb aquesta seva petita tradició. “Sé que som una botiga d’una altra època”, confessa en Roberto, i tot i que té els seus inconvenients això és justament el que els converteix en diferencials, “no venem cànnabis, no venem fundes de mòbil o hamburgueses, som un comerç antic, que davant la situació actual, dona riquesa a la ciutat i a la varietat del seu comerç”.
Es manté la tradició de provar els productes, de preguntar, de deixar-te assessorar
Els clients de sempre amb el producte de sempre
Un dels pilars que ha permès mantenir la viabilitat del negoci és la fidelitat dels seus clients. “Portem molts anys, ens coneix molta gent, a més, des d’altres comerços ens recomanen als qui no han trobat a allà el que buscaven”. Una altra clau és la proximitat i el tracte que reben els qui passen per la botiga, “nosaltres amb un client ens estem 20 minuts, mitja hora, una hora, o el que faci falta perquè marxi satisfet i tingui una experiència propera”, remarca en Roberto. A més, a diferència d’altres botigues o del comerç en línia, aquí es manté la tradició de provar els productes, de preguntar, de deixar-te assessorar, “és un altre tipus de venda”.
En Roberto, juntament amb la seva germana i el seu cosí, són la tercera generació a càrrec de l’emblemàtica botiga del centre de Barcelona. “Ho havia portat el nostre avi i després els nostres pares, quan es van jubilar vam sentir una mica de responsabilitat de continuar l’empresa familiar”, explica. Tot i això, no creuen que els seus fills vulguin continuar, “no volen aquest tipus de feina, volen viure millor i treballar menys, i el comerç és molt esclau”.
Duri el que duri, el cert és que, 87 anys d’història no s’escriuen ràpidament, i la Casa de la Estilográfica ha aconseguit mantenir la ploma com a referent del comerç en un present contraposat, cada vegada més immediat i digitalitzat. En Roberto diu que els clients tornen, i això és la clau del negoci, “hi ha gent que ens porta coses que han heretat dels seus pares que porten el segell d’aquí, quan mirem la garantia veiem que van ser comprats fa 40 anys”.
