La calor nocturna mata més que la diürna a Barcelona, segons han calculat dos estudis del Centre de Política del Sòl i Valoracions (CPSV) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Un dels membres de l'equip que ha fet aquests treballs, el doctor en arquitectura Josep Roca, ha presentat els estudis aquest dijous i ha insistit en la idea que, a la capital catalana, "la gent no mor per cop de calor de dia sinó a la nit". "És un assassí silenciós, que mata sense que te n'adonis a la nit quan el cos no és capaç de recuperar-se, quan no hi ha escapatòria de la calor", ha apuntat.
El cas és que "Barcelona és un hotspot (punt calent) de l'escalfament global": "És una singularitat, ja que entre el 1971 i el 2024 les temperatures mínimes han augmentat en 3,22 graus a la ciutat (de 15,82 a 19,04 graus), una autèntica barbaritat, perquè en el conjunt d'Espanya ha pujat 1,96 graus i en el món, 1,29 graus". Segons l'investigador, l'escalfament es concentra especialment en les hores nocturnes a Barcelona, per l'efecte illa de calor, emfasitzat per diferents factors com l'elevada intensitat urbana, l'alta impermeabilització del sòl, el baix albedo (la proporció de radiació solar que una superfície reflecteix respecte a la que incideix sobre ella), el dèficit de zones verdes i la reducció de l'efecte de la brisa marina refrescant a la nit.
Què fer contra la calor nocturna?
Amb tot, cal tenir en compte que, a les ciutats mediterrànies com Barcelona, "el mar refresca al matí però a la nit castiga". A la nit, les temperatures mínimes a la capital catalana han pujat 3,87 graus durant el període 1971 i el 2024, mentre que les de dia han augmentat 2,57 graus. El llindar en el qual el Ministeri de Sanitat estableix un primer increment de la mortalitat per calor és en els 30,2 graus de dia i en els 24 graus de nit, una temperatura que "pràcticament ja s'ha superat cada nit" a Barcelona. Tanmateix, el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) activa els avisos de perill per calor nocturna intensa a partir dels 27 graus, cosa que Roca considera una "autèntica bogeria". En aquest sentit, els investigadors de la UPC calculen que es produeix un 26% més de mortalitat per les temperatures elevades de nit que de dia: entre el 2007 i el 2018 es van atribuir 721 defuncions a la calor nocturna i només 571 a la diürna.
Els estudis adverteixen que el paradigma climàtic de Barcelona en les últimes dècades ha canviat, i que actualment té gairebé tres vegades més necessitats de refrigeració que de calefacció. Tot i que la climatització interior és més complicada perquè depèn de les característiques econòmiques de cada edifici i de les circumstàncies econòmiques de cada llar, Roca ha apuntat que les administracions podrien instaurar mecanisme per facilitar-la, com reduccions d'IRPF per a inversions en rehabilitacions climàtiques en domicilis. Pel que fa a l'exterior, l'investigador ha considerat que el consistori hauria d'ampliar les zones verdes per tal de generar més zones d'ombres o per millorar l'albedo, amb la finalitat que la radiació sigui reflectida i no es quedi en el material —com ocorre amb el paviment. En aquesta línia, ha lamentat que l'Ajuntament de Barcelona posi el focus en la calor diürna, amb plans per preparar la ciutat davant la previsió que el 2050 es puguin arribar als 50 graus. Al respecte, ha considerat que el més probable és que les temperatures diürnes d'aquí a 25 anys siguin més baixes, de 45 graus, però que, en canvi, se superin els 30 graus la majoria de les nits.