Com són els barcelonins i les barcelonines? L'Ajuntament de Barcelona mitjançant l'Oficina Municipal de Dades (OMD) ha presentat aquest diumenge l'Enquesta de Valors Socials 2021, un treball en el qual es recullen les opinions dels ciutadans i les ciutadanes sobre qüestions ideològiques, ètiques o actitudinals per tal de conèixer el seu sistema de valors. Una de les conclusions és clara: són cada vegada més individualistes. És a dir, la família, el desenvolupament personal, els estudis i els amics són per aquest ordre els aspectes més importants per als ciutadans, mentre que la política i la religió mantenen la baixada edició rere edició. Només són rellevants per al 21,3% i el 9%, respectivament.
La tendència s'ha vist incrementada per la pandèmia de la covid-19, que ha accentuat la satisfacció amb els aspectes privats: la família i els amics, però també la feina i la situació econòmica. Així mateix, la satisfacció amb la pròpia vida creix de manera notòria en les últimes dècades i rep un 7,9 de nota mitjana. En aquesta línia, l'atur, l'exclusió social i la desigualtat són els principals problemes per als barcelonins i barcelonines, amb un 27% de les respostes. Llavors, augmenta la defensa de la igualtat com a valor motor que creix per a empatar amb la llibertat. Per tres de cada quatre enquestats, llibertat i igualtat són els valors motors més reconeguts.
Feminisme, antiracisme i animalisme
Si bé els barcelonins són cada vegada més individualistes, l'enquesta confirma un creixent suport al moviment feminista: del 56% l'any 2014, al 70% l'any 2018 i al 72% enguany. Això va acompanyat d'una progressiva presa de consciència respecte de les situacions de discriminació que pateixen les dones. Tres de cada quatre enquestats manifesta que les possibilitats d'èxit professional d'una dona no són les mateixes d'un home, alhora que les feines de la llar i de les cures no estan repartides equitativament entre homes i dones. De fet, aquestes afirmacions tenen molt més impacte entre les dones que entre els homes.
Una altra tendència progressista que es desprèn de l'enquesta és la millor percepció de la immigració. Només un 5,9% manté que la presència de persones migrades té un impacte negatiu, sent un percentatge menor que l'any 2018. En qüestions econòmiques, vuit de cada deu persones creuen que les persones migrades contribueixen al desenvolupament econòmic del país i gairebé set de cada deu pensen que la migració ajudarà a pagar les pensions del futur, mentre que una quarta part opina que resten recursos dels serveis públics. Destaca la creixent consciència animalista: amb un 92,7% dels suports, els moviments de defensa dels animals ocupen el primer lloc com a moviment amb més suport. Més que les lluites ecologistes i pacifistes. En aquest sentit, cal afegir que hi ha una sanció unànime contra la violència, la guerra o el càstig físic als nens, però la majoria creu que vivim en una societat violenta. Tot i això, minva el rebuig a la pena de mort: del 70% al 65%.
Desafecció política
Amb el relleu generacional augmenta la laïcització de la societat barcelonina, amb una majoria del 55% no-creient. Un 7% és catòlic practicant, un 26,5% catòlic no practicant i el 10,8% professa altres religions. A més, la ciutadania cada vegada està més allunyada de la política, dels partits i de les institucions. El 57,5% afirma estar poc o gens interessat en la política i un 41,2% no s'identifica amb cap partit. De fet, nou de cada deu persones tenen poca o gens de confiança en els partits. Tot i això, la població es defineix majoritàriament d'esquerres: el 41,1% es considera d'esquerra o extrema esquerra, el 14,5% de centreesquerra, el 15,2% de centre, un 5,1% de centredreta, un 4,4% de dreta o extrema dreta i un 4,7% apolítics. La monarquia, l'Església, la banca i l'exèrcit són les institucions que generen menys confiança. Així mateix, cau l'associacionisme: un 54,1% dels enquestats no pertany a cap associació o entitat. Finalment, Barcelona és l'àmbit amb el qual més s'identifica la gent, per sobre de Catalunya i Espanya.
L'enquesta també reflecteix l'augment de la confiança en la ciència i la tecnologia arran de la pandèmia, tot i que hi ha convicció que això generarà pèrdues de llocs de treball. Es prioritza el medi ambient (75%) per sobre de l'economia i el control sanitari (71,4%) per sobre de la privacitat. Malgrat l'esmentat individualisme, el 79% dels enquestats estan a favor de sacrificar la llibertat en favor de les regles imposades pels governs en una situació d'emergència sanitària. També hi ha consens en el fet que calen accions urgents en matèria d'emergència climàtica: el 71,7% creu que s'ha d'actuar urgentment i el 26,2% que cal actuar a poc a poc.