Les visites a urgències dels hospitals van a l'alça any rere any. En tot el 2024, els professionals van atendre 3.893.183 visites, el que representa un 21% més que el 2021, segons dades facilitades per Salut a l'ACN. Els hospitals catalans atenen cada dia més de 10.000 visites a urgències, en concret, és una mitjana de 10.637 el 2024. Del total, 8.598 són adults, i un 11% necessitarà ingrés, els altres 2.039 són de pediatria, amb un 4,2% que haurà d’ingressar a l’hospital. En total, les urgències als hospitals van apropar-se als 4 milions de visites l’any passat. Amb aquest escenari, el director operatiu del Pla Nacional d’Urgències (PLANUC), Xavier Jiménez, reconeix una situació “tensa” per l’elevada activitat i diu que treballen en un model per “assolir unes formes de pagament adequades” per als hospitals.
En relació amb les esperes a urgències, hi ha un primer període de temps, el de triatge, que serveix per determinar el nivell de gravetat de la visita i que se situa en 11 minuts de mitjana, un temps que Jiménez considera que és “molt estable i pensem que és prou raonable”. Després, hi ha el temps d'assistència, és a dir, l'estona que el pacient espera fins a ser atès, que el 2024 de mitjana va ser de gairebé 1 hora, en concret, 57 minuts, tot i que pot variar en funció del centre mèdic. Amb dades del 2024, per regions sanitàries, s’observa que els temps d’assistència més alts són a Barcelona ciutat (64,5 minuts), molt seguit de Lleida (61,4 minuts), i, en canvi, el més baix, a Girona (22,9 minuts).
L'espera a urgències
Un altre factor que s'ha analitzat és el temps d'estada a les urgències, és a dir, fins que es resol el motiu de la visita del pacient. En relació amb aquest temps, Jiménez assegura que “en alguns casos es pot perllongar” i en alguns períodes de temps com l'hivern “hi ha centres que ho pateixen més que altres”, tot i que, ha remarcat que els pacients “se'ls està atenent”. Els hospitals tenen una contraprestació quan els pacients estan més de 24 hores a urgències. Precisament, el temps d'espera a les urgències és un dels motius d'indignació entre els ciutadans. Les enquestes de satisfacció Plaensa que fa el Departament de Salut mostren que la valoració del temps d'espera fins que és visitat pel metge ha empitjorat, passant d’un 57,6% de satisfacció el 2023 al 55,9% el 2024. En canvi, la valoració del tracte personal millora, i se situa en valors molt alts tant dels metges (87%) com de les infermeres (90,6%) i els zeladors (94,2%). Una qualificació global de 7,18 el 2024, enfront del 7,12 del 2023. Els enquestats també destaquen que les urgències amb risc vital reben una atenció molt ràpida, immediata, i que aquests circuits estan molt ben organitzats a Catalunya gràcies, per exemple, al Codi ictus o Codi infart.
Des de Salut treballen en diverses mesures per millorar la situació a les urgències, com el finançament d’aquests serveis. “Tenim un model de finançament que no ajuda a posar el focus en el servei d’urgències. Pensant en el model de gestió hospitalari, al gerent d’un hospital li surt econòmicament més a compte prioritzar les accions programades que les urgents”, afirma Jiménez. Tanmateix, rebutja totalment la idea de ‘competir’ pels llits: “Les persones que tenen intervencions quirúrgiques programades també s’han de cuidar molt i a darrere hi ha llistes d’espera, que hem de mirar que no augmentin. Però també hem d’aconseguir que els malalts a urgències i que necessiten ingressar entrin dins d’aquesta capacitat organitzativa”. Jiménez assenyala que des del Servei Català de la Salut (CatSalut) estan treballant des de fa uns anys en un model de finançament que acabi “assolint unes formes de pagament adequades al que es mereixen els centres i que la modernització de la gestió també inclogui les urgències”. Segons detalla, l'objectiu és que el model de finançament sigui “una palanca de canvi per millorar aquesta tensió global”.
Atenció resolutiva
La presidenta de la Societat Catalana de Medicina d’Urgències i Emergències, la doctora Mireia Puig, ha reconegut la necessitat d'espais “funcionals” per a les urgències i que hi ha una “greu mancança” de professionals i això fa que de vegades hi hagi dispositius oberts però amb recursos insuficients. Puig també subratlla que els professionals d’urgències volen treballar en un “entorn segur”, amb “menys interrupcions” i no haver de patir “perquè hi ha 40 pacients esperant a la sala”. “No volem tenir àrees d’inseguretat. Pacients que s’esperen massa hores és un risc; metges i infermeres que estan fent 25 coses a la vegada és un risc”, adverteix, i afegeix: “Que el metge i la infermera puguin fer tranquils la feina és molt important perquè es tradueix en temps d’espera, però sobretot en una assistència de més qualitat i seguretat per al pacient”. Puig recalca que entre els principals objectius del servei hi ha que els pacients “s’esperin en funció del grau d’urgència” i que “la urgència sigui resolutiva”, és a dir, que doni una solució real al pacient.
La doctora Puig també ha destacat que les urgències estan “funcionant com un observatori de salut” i conclou: “Hem de procurar que les urgències estiguin funcionant amb normalitat perquè són un recurs essencial per a la ciutadania. Hem d’estar operant en condicions correctes les 24 hores del dia els 365 dies de l’any”.