L'arribada del setembre suposa la fi de les vacances i l'inici del curs escolar, però també la del curs polític, i en el cas del món municipal, aquest curs 25/26 té examen final, ja que és l'últim del mandat, que desembocarà en les eleccions municipals, previstes per al 23 de maig del 2027. A Barcelona, aquest setembre comença amb els principals candidats ja definits i la majoria ja proclamats com a caps de llista —l'excepció és Collboni, però res fa dubtar que l'alcalde optarà a la reelecció—, i com gairebé tots els alcaldables són regidors —aquí l'excepció és Pisarello—, tot apunta que els mesos que queden de mandat conformaran una llarga precampanya amb un objectiu clar i compartit pels alcaldables, arribar a les eleccions amb el màxim d'opcions possibles per aconseguir guanyar els comicis.
D'aquí a nou mesos, els barcelonins tindran l'oportunitat d'expressar qui volen que sigui l'alcalde o alcaldessa per al mandat 2027-2031, amb un panorama molt diferent del de les últimes eleccions municipals, les del 2023. Per començar, tot apunta que Barcelona guanyarà dos regidors, dels 41 actuals a 43, gràcies a l'augment de la població i al fet de superar els 1,7 milions d'habitants. La paradoxa és que mentre la població augmenta, el cens electoral disminueix, ja que el gruix dels nous barcelonins el conforma població estrangera sense dret a vot. Amb 43 regidors es recupera la xifra de representants que es va mantenir entre les eleccions del 1979 —les primeres de la represa democràtica— fins a les del 1995, quan la població a Barcelona va caure per sota dels 1,7 milions d’habitants, que va suposar la pèrdua de dos regidors
Pel que fa als candidats, cal recordar que el 2023 entre els contendents hi havia l’exalcalde Xavier Trias (Junts-Trias per Barcelona), l’alcaldessa en el càrrec, Ada Colau (Barcelona en Comú), i el guanyador de les municipals del 2019, Ernest Maragall (ERC), actualment tots tres retirats de la política activa. Aquelles eleccions van quedar marcades pel seu desenllaç, ja que tot i que Trias va aconseguir la victòria a les urnes, Collboni va aconseguir ser investit alcalde gràcies als vots dels Comuns, que no volien un alcalde de dretes, i del PP, que en volien evitar un de sobiranista.
Les eleccions del 2027, doncs, seran sense la presència dels tres pesos pesants esmentats i amb l'alcalde en exercici, Jaume Collboni, situat en posició de sortida preferent per combatre a les urnes l'alcaldia amb tres presidents de grup municipal, Jordi Martí Galbis per Junts per Barcelona, Elisenda Alamany per Esquerra republicana, i Dani Sirera pel Partit Popular, un enfrontament que es viurà als plenaris municipals d'aquí a les eleccions i que deixa els Comuns afeblits pel fet que el seu candidat, Gerardo Pisarello, no és actualment regidor de l'Ajuntament de Barcelona. En tot cas, a nou mesos de les eleccions aquesta és la relació de candidats coneguts i les poques incògnites que queden per esvair.
Junts per Barcelona: Prova de foc per a Jordi Martí Galbis
La tria del cap de llista de Junts per Barcelona ha estat la més disputada d'entre els principals partits que concorreran a les eleccions, arribant a efectuar-se unes primàries amb quatre candidats, en les que es va imposar Jordi Martí Galbis, actual líder de l'oposició i delfí de Xavier Trias. Martí Galbis va forçar les primàries davant la intenció de Junts de presentar un altre candidat, i després de la renúncia de Josep Rius es va imposar en primàries a Pilar Calvo, Jaume Alonso-Cuevillas i Glòria Freixa. Després de la mostra de tenacitat que va suposar forçar un procés de primàries, Martí Galbis ha de fer front a unes enquestes que no li són favorables en el que serà la seva gran prova de foc com a cap de llista del partit que va guanyar les eleccions el 2023, tot i que no va poder governar.
PSC: Jaume Collboni, amb tots els números per ser el candidat socialista
En el cas del Partit dels Socialistes de Catalunya, tot apunta que l’actual alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, tornarà a encapçalar la candidatura socialista. El mateix Collboni ha expressat reiteradament la seva voluntat de repetir com a alcaldable, i la seva condició de batlle en exercici fa poc probable que aparegui cap rival intern amb prou força per disputar-li el lideratge. A més, els sondejos li són favorables. Malgrat aquest escenari, la seva designació encara no s’ha formalitzat i la validació definitiva no està prevista fins a principis del 2027. Fonts del PSC ja van apuntar abans de l'estiu que la previsió és que el Consell Nacional del PSC, a partir de la proposta que li faci la Federació de Barcelona, ratifiqui, en principi el febrer del 2027, els caps de llista dels municipis governats pels socialistes, entre els quals hi ha la capital de Catalunya.
Barcelona en Comú: El retorn de Gerardo Pisarello al plenari municipal
Barcelona en Comú ja té decidit i proclamat el seu cap de llista. El partit va proclamar Gerardo Pisarello com a candidat després d’unes primàries en què es va imposar a l’escriptor i col·laborador televisiu Bob Pop. Pisarello, que va ser primer tinent d’alcaldia entre el 2015 i el 2019, en el primer mandat d'Ada Colau, compartirà candidatura amb l’actual regidora Carolina Recio, que ocuparà el segon lloc de la llista i serà la veu de la candidatura al plenari municipal. D’aquesta manera, Pisarello tornarà al plenari municipal, tot i que ho farà sense dues de les figures més destacades dels Comuns durant els darrers anys: Ada Colau i Janet Sanz. Totes dues han deixat l’Ajuntament durant aquest mandat i, ara per ara, no està previst que es presentin a les llistes dels Comuns de les eleccions municipals del 2027.
ERC: Primer gran repte per a Elisenda Alamany
Esquerra Republicana de Catalunya també ha definit la seva candidatura. El partit va confirmar Elisenda Alamany com a cap de llista per a les eleccions municipals de Barcelona, després d’un procés de primàries en què no va tenir rivals. Alamany, actual presidenta del grup municipal d’ERC a Barcelona, va ocupar el número dos de les candidatures encapçalades per Ernest Maragall tant el 2019 com el 2023. Ara assumirà per primera vegada el paper d’alcaldable i ho farà en un context especialment rellevant per al partit, ja que les eleccions municipals del 2027 seran el primer gran examen electoral per a la nova direcció d’ERC, encapçalada per Oriol Junqueras i la mateixa Alamany, després que el desembre del 2024 recuperessin el lideratge de la formació. A més, els sondejos apunten a un creixement significatiu d'ERC.
PP: Dani Sirera, candidat per segon cop
El Partit Popular va confirmar el passat 18 de juliol el nom de Dani Sirera com a cap de llista, una elecció que no ha estat cap sorpresa. L'actual president del grup del PP a l'Ajuntament sempre ha treballat amb la mirada posada en les municipals del 2027 i, des de les eleccions del 2023 que ha defensat la necessitat de donar continuïtat als lideratges a l’oposició, evitant canvis de candidat cada quatre anys. Sirera, que a més lidera la junta provincial del PP de Barcelona i disposa del suport implícit d’Alberto Núñez Feijóo, es presenta per segon cop com a cap de llista, amb el repte de superar els quatre regidors obtinguts el 2023.
AC: Desembarcament amb Jordi Aragonès
Després de diverses apostes i noms sobre la taula que no han acabat de quallar, el partit d'extrema dreta Aliança Catalana, liderat per Sílvia Orriols, ha apostat per Jordi Aragonès per intentar el desembarcament a la plaça de Sant Jaume. Aragonès és secretari d’Estudis i Programes d'AC i és considerat un dels principals ideòlegs de la formació. En tot cas, serà la prova de foc municipal per a AC, que es presenta per primer cop a Barcelona en un context d'expectatives d'important creixement a tot el territori català en el pròxim cicle electoral.
Vox i CUP: candidats per definir
Pel que fa al possible candidat de Vox, l’actual president del grup municipal, Gonzalo de Oro Pulido, ja ha fet pública la intenció de presentar-se com a cap de llista, tot i que també han sonat altres noms com a alcaldables, com el de Joan Garriga. De moment no hi ha res decidit tot i que hi ha símptomes de mala maror entre De Oro i la direcció del partit a Catalunya. Pel que fa a CUP, tot apunta que presentarà candidatura amb l'objectiu de tornar a un plenari municipal que no trepitgen dels del 2019, però, de moment, es desconeix el nom del candidat o candidata de la CUP.