Jordi Aragonès debuta com a candidat d’Aliança Catalana a Barcelona en la seva primera entrevista després de ser proclamat divendres passat. El partit situa així una nova cara al capdavant del seu projecte a la capital, amb la voluntat d’irrompre en el ple municipal en un moment marcat per la discussió sobre el model de ciutat i el seu paper dins de Catalunya. En aquesta entrevista a El Nacional.cat, Aragonès exposa les seves prioritats i fixa distàncies amb els darrers governs municipals. Capitalitat, habitatge i seguretat emergeixen com els eixos centrals del seu discurs, en què reivindica un gir en les polítiques de la ciutat i una Barcelona més alineada amb el que defineix com els interessos nacionals de Catalunya.
Per què ha decidit fer aquest pas com a candidat d'Aliança Catalana a la capital de Catalunya, Barcelona?
Per responsabilitat amb la ciutat i per responsabilitat amb el país. Barcelona no es pot separar del país i crec que és una tendència que, malauradament, ja portem molts governs municipals que veiem com s’està separant Barcelona del cos de la nació catalana.
Què vol dir que s’està separant?
El partit que ha governat més anys aquesta ciutat és el PSC i, com ho està fent amb la Generalitat, està convertint la ciutat en un esglaó més del seu entramat de poder a l’Estat. No conceben Barcelona com una fita en si mateixa, que és la de governar Catalunya. No conceben explicar Catalunya al món, sinó com una peça més del seu poder per assaltar la Moncloa i mantenir-se al poder. Això s’ha d’acabar. Catalunya ha d’estar, sobretot, enfocada en el seu destí, que és governar Catalunya, expandir-la i fer-la més forta i segura.
Els últims governs, de Xavier Trias, Ada Colau i Jaume Collboni, creu que no ha estat així?
Començarem per Ada Colau: Collboni em sembla una continuació de les seves polítiques. Crec que ja va ser allà quan fins i tot es va verbalitzar la separació de Barcelona de la resta del país. Recordo alguna ocasió que l’alcaldessa Colau havia dit que ella governava únicament pels barcelonins i no per a la resta del territori. A mi em sembla perillós això: l’alcalde de Barcelona ha de governar pels barcelonins, però Barcelona és la capital de Catalunya. Un terç de les feines estan a Barcelona. Molta gent del territori ve a treballar, gastar, dinar o sopar a Barcelona. Ve a les exposicions, al Liceu, al futbol i crec que és absurd pensar que es pot segregar aquesta capital i aquest element de capitalitat de la resta del territori. Això és el que va fer Ada Colau.
Per part de Xavier Trias, el seu govern va ser millor que el d’Ada Colau, però, des del punt de vista d’Aliança Catalana, no va estar a l’altura de les ambicions nacionals que requereix Catalunya, que és situar Barcelona al capdavant del nacionalisme català i al capdavant d’explicar Catalunya al món.
Per què creu que Xavier Trias no va estar al capdavant d’aquesta ambició nacional si, com a ajuntament, va encapçalar el 9-N i, aleshores, va traspassar la plaça Sant Jaume donant suport al president Mas?
El problema era global, no únicament de la ciutat de Barcelona. El partit que en aquell moment governava la ciutat, el de Xavier Trias i Artur Mas, encarnava una mentida. No encarnaven una defensa de Catalunya. El procés no va ser més que una mentida per atrapar els catalans emocionalment i sentimentalment per la cerca de vots. En cap cas es pretenia el que ve a fer Aliança Catalana, que és la restauració de l’Estat català. Es podria haver fet l’any 2017 i no es va fer. Ni la Generalitat ni les forces municipals van estar a l’altura d’això.
Com ho podrien haver fet vostès, aleshores?
Primer de tot, és que no es va fer. No és que ho intentessin, és que no ho van fer. La bandera espanyola no es va retirar en cap moment, les lleis de desconnexió no es van aplicar en cap moment, en cap moment es va pretendre prendre el control del territori malgrat que es va demostrar a l’1 d’octubre que l’Estat espanyol tenia seriosos problemes per dominar tota la nació. No va haver-hi cap intent de fer-ho. Hi va haver una reculada total. La gent se’n va anar a les seves cases d’estiu o va fugir cap a l’exterior. Al cap de pocs dies, uns s’entregaven a la policia i uns marxaven a fora: França, Bèlgica i altres països. No hi va haver cap intent de fer el que ells van dir que farien, que era exercir la independència i aplicar les lleis de desconnexió. Aliança Catalana simplement el que farà és fer-ho: una declaració al Parlament de Catalunya amb una majoria parlamentària, un Govern de la Generalitat amb un poder executiu que apliqui la declaració que mana del poder legislatiu, i la crida a la població civil de sumar-se a aquest executiu per la presa del control del territori a través de la població organitzada. En tot cas, defensar l’Estat Català, que en aquest cas naixeria.
Però com ho farien si l'Estat espanyol va aplicar el 155 i va assumir tot el control de l'administració de la Generalitat?
Això és molt important aclarir-ho. L'Estat espanyol no va aplicar el 155. Qui va aplicar el 155 va ser la Generalitat de Catalunya, de la mà de Pere Aragonès. L’Estat espanyol el que va fer va ser enviar un fax. L’Estat com a Estat espanyol a Catalunya és poc present. Qui és present és l’autonomia de Catalunya en mans d’aquesta Generalitat i d’aquests poders municipals. El govern espanyol va enviar una carta, va dir que s’havia d’aplicar això i la Generalitat va actuar i col·laborar activament en l’aplicació d’aquest article 155. Jo no me n'aniria en aquella fase del moment, ja que aquí estava tot perdut perquè el Govern ja havia fugit. Ens hem de remuntar abans a l’1 d’octubre, on sí que es demostrava que la població estava disposada a sortir al carrer i a donar suport a la presa de control del territori.
Després de l'1-O hi va haver una reculada tota. La gent se'n va anar a les seves cases d'estiu o va fugir cap a l'exterior
Anem a Barcelona. Aliança Catalana, a través de la vostra presidenta, Sílvia Orriols, que presentaria un candidat mediàtic per Sant Jordi. No va ser així, perquè, segons Orriols, la mateixa persona se n’havia desdit. Han tingut problemes per elegir candidat?
La persona a la qual se li va proposar, i que va dir que ho volia meditar, per temes de salut no va poder fer el pas. Aleshores, Aliança Catalana va fer un canvi d’opinió i va apostar per mi, que soc una figura del partit, des de la seva creació.
Qui era aquest nom, si es pot saber?
Ho han publicat molts diaris. Per discreció, perquè no sé si la persona ho vol dir, no em pertoca a mi dir-ho.
Tot i això, hi ha hagut negatives, com la de l’expresident del Barça Sandro Rosell o l’exconseller Jaume Giró…
No, aquí nego la major. A Sandro Rosell no se li va oferir. Hi va haver una trobada cordial, però no se li va oferir en cap cas això. I per part de Jaume Giró, tampoc se li va oferir per part de la direcció d’Aliança Catalana. Si alguna persona vinculada, o no, amb el partit, li va oferir a aquest senyor, això ja no ho sé. Aliança Catalana no ha proposat en cap cas ni al senyor Jaume Giró ni al senyor Sandro Rosell, ni a cap altra persona que en els últims dies va dient que se li ha ofert en aquest rol.
Vostè no és de Barcelona, sinó que és de Pineda de Mar…
Jo sóc nascut a Pineda de Mar, però ja fa onze anys que passo el dia a Barcelona. Primer, perquè estudiava a Barcelona i, després, perquè fa sis anys que treballo a Barcelona. De fet, des de l’any passat hi visc.
Volem una policia que estigui formada, no només tècnicament, sinó espiritualment en la catalanitat
Per a vostè, quin és el principal problema que té la ciutat?
El principal problema que té la ciutat per a mi és el de la capitalitat. Barcelona ha d’aprofitar tota la seva força, precisament, perquè en un moment de reflexió i de ressituació del nacionalisme català, la ciutat de Barcelona ha de fer servir el seu poder per tornar a potenciar Catalunya al món i, sobretot, enfocar-se en el que ha de fer.
El segon problema que té Barcelona, i està molt vinculat amb la immigració, és l’habitatge. La ciutat de Barcelona té un problema d’habitatge molt greu perquè té un problema de creixement: està limitada per dos rius, pel mar i per la muntanya. Créixer en vertical té força limitacions i, en horitzontal, encara més. És una ciutat que rep cada any 50.000 immigrants. En els últims anys ha multiplicat per 17 la seva població immigrant. A més, amb totes les regulacions que ens han fet per a les noves construccions o el topall dels lloguers, ens trobem que ni hi ha pisos de lloguer ni es fan noves construccions a la ciutat. Per tant, tenim un problema greu, que no se soluciona amb populismes d’esquerra, sinó amb realisme, esforç i sacrificis.
Creu que és culpa de la immigració això, o és que no s’ha invertit prou en els últims vint anys en habitatge i s’ha reduït l’oferta?
És culpa de la immigració, perquè 50.000 persones l’any tenen un pes i una pressió molt forta sobre el territori, però també és el vostè que està explicant: regulacions absurdes, com ara l’obligatorietat d’exigir un 30% d’habitatge de protecció oficial en les noves promocions i que ha provocat que els últims anys no es construeixi. També el topall del preu del lloguer fa que directament no hi hagi pisos de lloguer de llarga durada al mercat. El mercat de lloguer està a zero. Encara que vostè tingui els diners, no pot llogar perquè no hi ha pisos. I la gent es veu obligada a anar al lloguer de curta durada, que és molt més car que el de llarga durada. A més, hi ha 60.000 habitatges tancats perquè la gent té por per la inseguretat jurídica a la qual el govern municipal ha deixat la població. Moltes vegades els propietaris prefereixen tenir el pis tancat abans que posar-lo de lloguer, per tal que no li ocupin el pis o per tal d’estalviar-se el risc que l’inquilí no li pagui.
Aleshores, quina és la solució?
La solució passa per realisme i per sacrifici, com hem dit abans. La primera part que podem fer, evidentment, és derogar aquestes regulacions, com l’obligatorietat d’exigir un 30% d’habitatge de protecció oficial o el topall del preu del lloguer. Això reactivaria el lloguer i les noves promocions. Després, si l’Ajuntament de Barcelona i el partit que la governa té bona relació amb el partit que pugui haver-hi en el govern autonòmic, doncs pot intervenir perquè Rodalies funcioni millor i la població es pugui esponjar per la resta del territori. Rodalies també és una solució per al problema de l’habitatge i que la gent es pugui diversificar pel Maresme, pels vallesos o el Baix Llobregat.
Les solucions també passen perquè no totes les feines hagin d’estar concentrats a Barcelona i pugui haver-hi una diversificació dels sectors econòmics a la resta del territori, tot i que això ja no són competències merament municipals, sinó que estem parlant d’una estratègia nacional. Des d’Aliança defensem que no tot s’ha de concentrar a un Barcelona que està mal connectada per culpa de Rodalies. També hem d’enfocar, com a partit nacionalista, és que el nivell de vida dels catalans i els seus salaris augmentin. Si no augmenta els salaris dels catalans, difícilment podran competir en aquest mercat de l’habitatge. Per això, cal canviar el model econòmic i no dependre de mà d’obra barata provinent de la immigració ni de sectors poc productius.
Si desregularitzen l’habitatge, tal com vostè proposa, no podria això facilitar l’entrada d’encara més capital estranger per a la compra d’habitatges de gent del nord d’Europa que té més capacitat adquisitiva per comprar més pisos?
Formant part de la Unió Europea hi ha una sèrie de regulacions que no es poden fer. Si estem a la UE, no podem penalitzar ciutadans de la mateixa UE amb un preu diferent del dels ciutadans d’aquí. Una altra cosa és que després sortíssim de la Unió Europea, però si estem dins, no podem discriminar els mateixos ciutadans.
I com ho solucionaria?
El model productiu de Catalunya ha de canviar. Els catalans han de cobrar més diners, han de ser més rics. Si els catalans no són més rics, els catalans no podran competir en igualtat de condicions amb aquestes persones que vostè diu que venen aquí i tenen moltes més facilitats per comprar un pis. Segurament, és molt important començar a parlar d’aquesta arribada massiva d’immigració que abarateix els salaris dels catalans.
Però qui fixa els salaris són les empreses…
Sí. L’informe Fènix apunta que el model productiu a Catalunya s’ha basat en uns sectors que tenen uns salaris poc productius, com l’hostaleria, les empreses càrnies o altres sectors amb salaris que no donen per poder tenir el nivell de vida necessari per poder viure a Barcelona. A Aliança ho hem dit moltes vegades: creiem que hi ha un munt de feines que, si estan mal pagades perquè no poden ser més ben pagades, han de ser substituïdes progressivament per la mecanització, l’automatització i els robots. No podem estar depenent de mà d’obra barata per cobrir feines mal pagades.
Però la restauració com la canvies?
A mi m'han atès robots en més d’un restaurant. Si vostè ara mira, per exemple, el que estan fent a la Xina, s’espantaria pel que fa a l’activitat i el desenvolupament tecnològic que tenen els xinesos amb els robots humanoides. Poden fer el que vulguin. I això serveix per al camp, les càrnies, l’hostaleria o el transport. No crec que el futur impliqui portar mà d’obra barata per cobrir els sectors poc productius. Barcelona i Catalunya s’han d’enfocar a enfortir el sector industrial, i no el que requereix molta mà d’obra, sinó el que requereix una mà d’obra preparada, que preferiblement ha d’estar ocupada per catalans.
Un dels principals problemes dels barcelonins també és la seguretat. Hi ha una percepció d'inseguretat, segons els barcelonins. Com solucionaria aquest problema?
Barcelona té un problema molt greu de seguretat perquè en l'últim mes hem vist situacions que no vèiem des de feia cent anys. Trets, tirotejos, assassinats, execucions amb trets al cap… Això no es veia des de feia molt de temps i segurament hi ha una suma de molts factors. D’entrada, l’arribada d’immigració de zones del món on la vida no té cap valor i porten aquesta violència. També hi ha l’arribada de màfiques que es dediquen al tràfic de drogues i que passen comptes al carrer. Avui dia, ho diuen els Mossos d’Esquadra, són problemes que s’arreglen entre ells, que es maten entre ells. Però tard o d’hora aquesta violència afectarà els catalans, perquè algú s’emportarà un tret i algun català morirà. El que hi ha d’haver és tolerància zero i un combat total cap a aquest crim. Aliança Catalana combatrà enormement el crim organitzat i no organitzat. Donarà suport a la policia autonòmica i municipal, així com noves unitats, nous equipaments i formació.
Calen més policies?
Sí, sens dubte. Això està demostrat, però volem policia que estigui formada, no només tècnicament, sinó espiritualment en la catalanitat. La policia que serveixi, ajudi, estimi els catalans i Catalunya. Estem convençuts que, amb una bona formació tècnica, acadèmica i coneixement del territori, la policia podrà servir als catalans, perquè, malauradament, els anys que vindran seran anys en els quals la violència serà molt més greu que la que hem viscut en els darrers. I aquesta policia no podrà ser gent únicament que vulgui una feina de funcionari, sinó que haurà de ser gent que vagi a treballar durament i que s’enfronti a uns perills molt més grans dels que estaven acostumats.
Tot i això, els delictes han baixat gairebé un 9% respecte del 2023…
Han baixat un 7% els furts, però els tirotejos han augmentat un 30% i els assassinats i les temptatives d’homicidi un 35%. Baixen els delictes no violents, però els violents o d’assassinat han pujat moltíssim.
La solució passa per posar més policies? Hi ha països de la Unió Europea en els quals hi ha l’exèrcit al carrer, amb alerta terrorista màxima, i la situació és encara pitjor…
Sens dubte, la solució no passa únicament per la policia, sinó que també passa per una moratòria en immigració, que el govern de Macron a França ja ha posat sobre la taula. És a dir, que Europa tingui una quota d’immigració zero i que no hi hagi ni un sol immigrant més fins que no arreglem el problema del carrer. Això, com que estem a la Unió Europea, passa per la Unió Europea. És a dir, cal pressionar perquè Europa comenci a parlar, com està fent França darrerament, amb uns paràmetres que són els de la moratòria i el control estricte de les seves fronteres. Si no hi ha control de la immigració, si no hi ha control sobre tota aquesta població que arriba a Catalunya o a França o a altres territoris, no arreglarem el problema. També podem parlar d’educació, però els problemes de violència, d’assassinats, tirotejos, que tenen moltes vegades a veure amb màfies, s’arreglen, sobretot, amb el control de les fronteres. Una persona que ve a delinquir de Montenegro, de Sud-amèrica o de l’Àfrica o Pakistan, aquí no ha de venir a fer res.
I com es fa una moratòria de la immigració si des de la Generalitat ni des de l'Ajuntament no tens les competències? També estem en un lloc geogràfic on és força complicat controlar les fronteres perquè et poden venir des de tot arreu…
Aquí l’Ajuntament no hi pot fer res, la Generalitat tampoc, Espanya hi pot fer poc i la Unió Europea hi pot fer molt. Nosaltres creiem que la UE hauria de pressionar per aquesta moratòria. Això es pot fer com ha fet els Estats Units al llarg de la seva història cada X anys, que és dir: tanco fronteres, no hi pot entrar ningú, a excepció de la persona que jo digui prèviament i que m’interessi.
Ara, als Estats Units hi poden entrar…
Ara sí, perquè no hi ha aquesta moratòria en immigració, però durant el segle XX n’hi ha hagut més d’una. Els Estats Units s’han anat constituint al llarg de la seva història en períodes de moratòries: tanquen fronteres i s’han dedicat a cohesionar la seva població constitucionalment i identitàriament en la identitat constitucional americana. Quan han vist que ja estaven cohesionats, han obert les fronteres de nou, i ho han fet per onades.
Però al segle XX, la situació de globalització, de facilitat per moure’s, no és la mateixa que la d’ara…
Es pot aplicar una moratòria en immigració sense cap problema. Només cal que les institucions comunitàries vulguin fer-ho. Podria venir turisme i una persona durant una, dues o tres setmanes si té els documents per fer-ho. Però no pot venir immigració econòmica. Ara mateix, ni a Catalunya ni a Espanya ni a França ens interessa. Una altra cosa és que hi hagi empreses que sí que els interessi vint persones per una feina determinada, perquè en el mercat laboral no hi són. Ens podem parlar i es busca a fora, amb un contracte treball, però d'entrada, la porta oberta no hi és.
Ni a Catalunya, ni a Espanya, ni a França ens interessa immigració econòmica
En el cas de la seguretat, pot ajudar la llei de la multireincidència aprovada al Congrés dels Diputats i acordada entre el PSOE i Junts per Catalunya?
Aquestes normatives poden ajudar i són positives, però crec que falta molta més feina per fer, com explicàvem fa un moment.
Quin és el seu model de turisme per a Barcelona?
A Barcelona hi ve gent d’arreu del món. L’ideal seria que aquesta gent no estigués concentrada únicament tot al centre de la ciutat. És a dir, podria estar diversificada per la resta de la ciutat i això seria ideal. Fins i tot estaria molt bé que es poguessin diversificar per altres parts del territori i no únicament a Barcelona. Si Rodalies funcionés bé, podríem estar com els Països Baixos o Bèlgica, i en 20 minuts podríem estar d’una ciutat a una altra. Ara el problema que té Barcelona és que tot està concentrat en un mateix lloc. Tenim unes normatives sobre els habitatges del lloguer turístic i sobre els hotels que, si no canvien, suprimiran els habitatges del lloguer turístic. Pot ser un perill de cara a tot allò el que significa una expropiació d'una llicència d'ús turístic que la gent ha pagat. Suposarà la supressió del 40% de les places hoteleres que signifiquen els habitatges del lloguer turístic i tot acabarà als hotels. Qui va fer aquestes normatives, no sé si té interessos amb els hotels, però és un tema preocupant per a la gent que té llicències.
Ha de baixar el turisme a Barcelona?
Crec que no és un tema sobre si ha de baixar, o no. Hem d’augmentar sobretot el sector industrial. Barcelona ha d’apostar per un turisme que aporti diners, per un turisme de qualitat i que gasti en els restaurants de Barcelona i en els eixos comercials. Barcelona ha d’aprofitar la seva força institucional per fer que tots els sectors hotelers, empresarials i comercials de la restauració participin del fet de la catalanitat. Estaria molt bé que la gent, quan vingués a Barcelona, no s’emportés la idea de la balladora de flamenc i el toro, sinó que s’emportés una idea de catalanitat. L’Ajuntament, si fos lleial amb les nostres empreses, podria fer que participessin també de l’explicació de la catalanitat.
S’ha d’apostar per productes o esdeveniments com el de la Fórmula 1 o el Tour de França, que són molt criticats perquè diuen que no generen un retorn suficient?
Qualsevol fet que porti turisme de baixa qualitat no interessa. En els esdeveniments que vostè ha comentat o, per exemple, en la recent visita del Papa a la ciutat, han de ser oportunitats d’explicar Catalunya al món. Barcelona ha d’aprofitar la seva força per explicar Catalunya al món i exportar la catalanitat. Quan parles de capitalitat de la Mediterrània i la capitalitat d’aquesta Europa que representa Catalunya, volem dir que s’aprofitin totes les finestres d’oportunitat com pot ser una visita al Papa, unes olimpíades o una exposició universal. És Gaudí, Puig i Cadafalch o Domènech i Muntaner: és una catalanitat molt diferent de la que es pot explicar en un turisme de baixa qualitat.
Aliança Catalana no hi ha d'anar a fer res al Congrés dels Diputats. No ens presentarem en unes eleccions espanyoles
Què li sembla la victòria a les primàries del nou candidat de Junts a Barcelona, Jordi Martí Galbis?
El conec poc. En el seu discurs agafa els tres punts que vaig dir jo en el discurs de presentació del nostre projecte a la ciutat de Barcelona. Divendres vam parlar de capitalitat, habitatge i seguretat, que són els tres punts dels quals parla Martí Galbis. Celebrem que el discurs d’Aliança Catalana entri de ple en la campanya electoral.
Però Martí Galbis, que fa molts anys que està a l’Ajuntament, ha fet sempre el mateix discurs. Igual que Trias…
Si el senyor Trias feia aquest mateix discurs no ho ha solucionat gaire.
Va estar quatre anys…
No ho va solucionar gaire…
Aquesta setmana, en Jordi Martí Galbis no ha tancat la porta a pactar amb vostès. Què li sembla?
Aliança Catalana, tant al Parlament com en l’àmbit municipal, estem disposats a votar qualsevol normativa i llei que sigui en benefici de Catalunya. I així hem actuat sempre i així actuarem sempre. Si el senyor Jordi Martí Galbis fa una proposta que és en benefici dels catalans, en benefici de Catalunya i en benefici de tot això que expliquem aquí, sens dubte tindrà el suport d'Aliança Catalana.
L’elecció dels candidats ha coincidit en el calendari. És casualitat?
Sí, sens dubte, és casualitat. No hi ha hagut cap estratègia més enllà de les disponibilitats del lloguer de sales per fer l'anunci.
El mateix Martí Galbis deia, sense mencionar-los, que els havien contraprogramat…
No hi ha hagut cap mala intenció darrere, sinó que era la disponibilitat que hi havia en la sala que vam fer l’acte per llogar-la. No hi ha més.
Quin tipus de llista té pensat fer vostè? Seran tots independentistes?
Seran tots escrupolosament independentistes, perquè per participar en una llista electoral d'Aliança Catalana un s'ha de comprometre amb el nostre discurs i programa. El punt número 1 d’Aliança Catalana és la restitució de l'Estat català.
A l’hora de fer pactes, tenen alguna línia vermella?
Sí, el servei de Catalunya. No pactarem res, no votarem cap proposta, que vagi en contra dels interessos de Catalunya.
Vox seria una línia vermella?
Si Vox, un dia, proposa una llei que, per exemple, serveixi per abaixar els impostos als catalans, votarem a favor, igual que al Parlament de Catalunya.
En les últimes setmanes s’està debatent quan seran les eleccions al Congrés dels Diputats arran dels casos de corrupció que assetgen al PSOE. La seva presidenta, Sílvia Orriols, ha dit que no es presentaran a les eleccions espanyoles de cap manera… Quina és la seva posició?
La meva posició és la mateixa que la presidenta Sílvia Orriols. No hi hem d'anar a fer res i no ens hi presentem. Aliança Catalana té la seva actuació a Catalunya endins, únicament a Catalunya. És una força nacionalista catalana i es preocupa únicament per la restitució de l'Estat català. No contemplem, en cap cas, la idea de presentar-nos al Congrés dels Diputats.