Barcelona té una nova habitant als seus espais verds: la verdeta d’ull ros (Callophrys avis), una papallona fins ara mai registrada a la ciutat. La descoberta s’ha fet al Parc del Laberint d’Horta durant un mostreig de l’observatori ciutadà de papallones urbanes uBMS, i eleva fins a 52 el nombre d’espècies de papallones diürnes observades a Barcelona, aproximadament una quarta part de les que viuen a Catalunya. La troballa és especialment rellevant perquè no es tracta d’una espècie qualsevol. La verdeta d’ull ros és una papallona molt vinculada a unes condicions ecològiques concretes: és una espècie univoltina (és a dir, té una sola generació a l’any), que només vola entre març i maig, i depèn en gran manera de plantes com l’arboç i el roldor. La seva presència, per tant, és una bona notícia per a la biodiversitat urbana i un indicador de la qualitat dels hàbitats on pot sobreviure.
La Callophrys avis o papallona verdeta d’ull ros és coneguda comunament com a cellarossa és de la família dels licènids. Com a característiques principals té unes ales amb un revers de color verd brillant molt característic, travessat per una tènue línia blanca. El seu tret distintiu és una aurèola d’escates de color rovell, taronja o groguenc que envolta els ulls.
Les papallones diürnes com la verdeta d’ull ros són considerades un dels millors bioindicadors de qualitat ambiental. Responen molt ràpidament als canvis en la vegetació, al clima i a la gestió dels espais verds. La seva gran sensibilitat als canvis en la vegetació, el clima i les condicions ecològiques permeten obtenir informació molt valuosa sobre l’estat de la biodiversitat urbana. En fase larvària aquestes espècies depenen exclusivament d’un nombre reduït de plantes i quan desapareixen les plantes de què depenen, les seves poblacions també poden caure de manera brusca. Per això, seguir-ne l’evolució permet conèixer millor l’estat de salut de la natura dins la ciutat. A més del seu valor ecològic les papallones tenen un paper fonamental dins dels ecosistemes urbans com a consumidors primaris i com a font d’aliment per a nombrosos depredadors i parasitoides. També contribueixen a apropar la ciutadania al coneixement de la natura urbana gràcies a la seva facilitat d’identificació i al seu elevat valor divulgatiu i estètic.
La descoberta ha estat possible gràcies a la feina de prop d’una quarantena de persones voluntàries que participen en l’Observatori ciutadà de papallones urbanes uBMS (urban Butterfly Monitoring Scheme), un projecte coordinat pel CREAF que funciona a Barcelona des del 2018 en col·laboració amb l’Institut Municipal de Parcs i Jardins. Entre març i novembre, aquesta xarxa que formen una quarantena de persones voluntàries que participen de manera activa, fa un seguiment setmanal de les papallones. Entre els mesos de març i novembre es realitzen censos visuals en 29 parcs i jardins per registrar quines espècies hi ha i com evolucionen al llarg del temps. A més del seguiment fet per l’observatori uBMS, Barcelona també participa en el Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), impulsat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers i que porta a terme els seguiments a partir dos itineraris a Montjuïc i al Carmel.
Tot i l’augment d’espècies vistes, les dades mostren que la biodiversitat urbana encara està molt condicionada per les espècies més adaptables: les cinc papallones més comunes concentren el 64% de totes les observacions. Això indica que la ciutat continua afavorint sobretot espècies generalistes, mentre que les més exigents necessiten hàbitats més ben conservats i connectats.
Per revertir aquesta situació, Barcelona impulsa mesures de naturalització com la creació de prats i herbassars urbans, la gestió forestal de baixa intensitat en espais com Montjuïc, els Tres Turons, Collserola o el Rec Comtal, i la implantació de refugis de biodiversitat. L’objectiu és millorar la connectivitat ecològica i oferir millors condicions a espècies amb requeriments més específics, com la verdeta d’ull ros. Les dades acumulades també evidencien l’impacte del clima i de la gestió urbana. El 2020, amb menys intervenció als espais verds durant el confinament i un any més plujós, les papallones van augmentar notablement. En canvi, la sequera prolongada entre el 2021 i el 2023 en va fer disminuir les poblacions. Des del 2024, però, els registres apunten a una recuperació progressiva. La presència de la Verdeta d’ull ros confirma que, fins i tot en una gran ciutat, petits canvis en la gestió del verd poden obrir la porta a més vida salvatge. I també recorda que les papallones no només aporten bellesa: són una peça clau dels ecosistemes urbans i una eina molt valuosa per entendre com respira la biodiversitat de Barcelona.