Nova causa penal contra l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i tres integrants del seu equip de Barcelona en Comú. L’Audiència de Barcelona ha estimat parcialment la querella que va presentar la societat Vauras Investments i ordena al jutjat d’instrucció 18 de Barcelona que no va admetre a tràmit la denuncia, que investigui les acusacions de coaccions i de prevaricació administrativa contra Colau i el seu govern, en sostenir que haurien amenaçat els titulars de la societat de paralitzar-los les obres si no destinaven una part dels seus blocs a pisos socials. La societat també els denunciava per extorsió, que el tribunal rebutja, ja que sosté que no ha existit violència, ni tampoc el delicte de suborn, ni el de revelació de secrets. Així, ara, el jutjat haurà de demanar els expedients sota sospita i citar a declarar els investigats que, a més de Colau, són: Lucia Martín, regidora d’Habitatge; Marc Serra, regidor de Drets de Ciutadanaia, i Fuensanta Alcalá, responsable del departament de Disciplina d’Habitatge i Inspecció. La fiscalia, com la magistrada Carmen García, no considerava que hi havia indicis delictius.

 

L’oposició havia retret a l’alcaldessa el seu afavoriment al moviment okupa per l’ocupació del bloc del carrer Lleida, anomenat Bloc Llavors, denunciat per Vauras, i que va causar molta polèmica per l’actuació dels Mossos. Precisament avui, el Moviment per l’Habitatge dels Països Catalans inicia una campanya antirepressiva,  amb el lema Us Acusem, defensant les 22 persones encausades pel desnonament del Bloc Llavors, amb un acte davant del Parlament i on s’acusa el president Pere Aragonès de permetre aquest assetjament.

 

Expedients

En la resolució del 31 de març passat i coneguda avui, la secció 8 de l’Audiència de Barcelona, amb el magistrat Jesús Navarro de ponent, afirma que “no qüestiona la facultat ni la competència que té l’Ajuntament de Barcelona, i les persones que actuen en el seu nom, per fomentar la consecució d’habitatges de lloguer social per preservar la funció social de la propietat”,  com fixa la normativa del Parlament. “El que se censura en la querella —afegeix el tribunal— i seria repudiable penalment, de ser cert, és que es pressioni els tenidors d’immobles amb paralitzar-los llicències d’obres i amb causar-li perjudicis si no accedeixen a aquesta pretensió de l’Ajuntament.” Per això, precisa, que en analitzar l’escrit de la querella i els documents aportats estima parcialment el recurs perquè s’aclareixi si s’han produït coaccions i prevaricació administrativa. Es precisa que aquestes coaccions es podrien haver provocat per part de Serra, Alcalá i Martin en les reunions del 31 d’octubre de 2019 i del 5 de febrer de 2020.

La societat Vauras, considerat un fons voltor, assegura que l’Ajuntament, “de forma il·legal”, li va paralitzar obres de rehabilitació, que ja s’havien iniciat en els edificis situats al número 70 del carrer Urgell, al número 5 del carrer Gitibi i al 98 de la Rambla; va canviar l’habitatge per traster en el número 106 del carrer Diputació i al número 12 de la Via Laietana; va dictar una ordre d’enderroc “”injusta” en l’habitatge del número 70 del carrer Calvet; il·legalitzant un habitatge àtic i fixant el seu enderroc en el número 296 del carrer Borrell, i se li va denegar una llicència d’obres a l’habitatge del número 101 de l’avinguda Paral·lel per “haver-se negat a vendre aquest immoble a l’Ajuntament”.

 

Segona querella

D’altra banda, demà dimarts declara la interventora de l’Ajuntament de Barcelona com a testimoni en el jutjat d’instrucció 21 de Barcelona per la querella presentada per Associación para la Transparencia y Calidad Democrática contra l’alcaldessa Colau per suposadament haver afavorit entitats afins en la concessió de subvencions.