El Camp de la Bota va ser un lloc d’infausta memòria perquè allà van ser afusellades més de 1.700 persones durant el franquisme. Aquell espai a cavall entre Sant Adrià de Besòs i Barcelona, caracteritzat per l’existència d’un barri de barraques, va deixar d’existir físicament amb un seguit de reurbanitzacions que van donar forma a l’actual zona del Fòrum, marcat pel pas de la ronda Litoral i on arran de la reconversió del 2004 s’ha intentat generar un espai de nova centralitat no del tot reeixit. En aquest trencaclosques urbanístic ja es va incloure un recordatori dels assassinats amb el Parapet de les executades i executats del 2019, on es recullen el nom dels 1706 assassinats, però ara s’ha completat el record amb la inauguració del memorial Bosc d’empremtes, una peça monumental inaugurada aquest dilluns.
L’escultura, obra de Francesc Abad (imatge superior), feia anys que estava prevista, està situada a tocar de la Universitat Politècnica de Catalunya i de la Ronda Litoral, en espai municipal de Sant Adrià de Besòs. Es tracta d’una instal·lació artística de feta amb més d'un miler de tubs d'acer de diversos metres d'alçada clavats a terra. Formen un bosc i alhora un raspall invertit com a símbol de la indagació històrica dels esdeveniments controvertits i incòmodes del passat. En paral·lel, els tubs formen una gran empremta dactilar blava a la base d'aquest bosc d'acer per simbolitzar la singularitat de les històries personals de cadascun dels afusellats pel franquisme en aquest lloc. Un altre element és la paret de formigó que recorda el parapet dels afusellaments.
En la inauguració, aquest dilluns al matí, hi han participat el president de la Generalitat, Salvador Illa; els alcaldes de Barcelona i Sant Adrià de Besòs, Jaume Collboni i Filo Cañete; el secretari d'estat de Memòria democràtica, Fernando Martínez; el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, el conseller de Justícia, Ramon Espadalee, i les seves antecessores, Ester Capella i Gemma Ubasart, que també van apostar per aquest homenatge. Tots els polítics han remarcat la importància de recordar el simbolisme del lloc per no oblidar la brutalitat de la repressió franquista i reivindicar els valors democràtics davant l'avenç de l'extrema dreta. Segons recull l’ACN, el president Illa ha dit en el seu discurs que l'espera per tenir aquest monument “ha estat llarga però ha valgut la pena”. Ha vinculat la memòria d'aquells fets amb els actuals, i ha dit que la societat catalana no pot ser “cega ni sorda” davant dels bombardejos i les morts a Gaza i Ucraïna. “Aquí es va jugar el futur de les democràcies d'Europa, i hauríem necessitat una defensa més gran per part seva”, ha reblat. “A Gaza i Ucraïna ens hi juguem els valors i el futur, i no volem que els joves ens preguntin en el futur per què no vam posar fre a la barbàrie”, ha afegit.
En aquest sentit, ha destacat la col·laboració entre administracions i entitats memorialistes per tirar endavant projectes com aquests perquè han “après del passat i cal evitar que s'hagin d'aixecar memorials en altres llocs”. Per això, ha apostat per "la pau, no l'oblit, perquè cicatritzar enforteix les societats, no es pot oblidar per no repetir, perquè s'ha de compartir la memòria, ja que un país sense memòria no té futur". En aquest sentit, ha dit que el monument apel·la al futur i l'esperança i ho ha enllaçat amb la seva ubicació, perquè creu que Sant Adrià també encarna aquests conceptes amb la UPC, el futur hub audiovisual de les Tres Xemeneies o el pla del Besòs al barri de la Mina.