L'àmbit laboral, vedat de la vicepresidenta segona i líder de Sumar, Yolanda Díaz, torna a agafar volada en aquest segon govern de coalició gràcies a l'activitat normativa del Ministeri de Treball i Economia Social. En els últims mesos, el departament de Díaz ha aprovat diverses normes, en especial la reforma del subsidi de l'atur, però també la pujada de l'SMI; d'altres estan ja a la taula de negociació i algunes més estan anunciades, però sense concretar-se. També està activa la segona pota laboral, el Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social, d'Elma Saiz, amb diversos punts de negociació sobre la jubilació.
No obstant això, el camp de joc ha canviat respecte a l'anterior legislatura. La CEOE, encara que s'asseu a totes les taules, és poc procliu a acords. De moment s'ha quedat fora del subsidi d'atur i de la pujada de l'SMI, ha anunciat que no firmarà l'Estatut del Becari, i s'ha mostrat reticent a negociar la jornada laboral. També ha canviat l'entorn parlamentari. Encara que el govern espanyol pot comptar amb prou majories, la separació de Podemos de Sumar ha complicat les coses, com ha quedat patent amb el subsidi d'atur, igual com el poder adquirit per Junts. Així i tot, la tenacitat i la capacitat de treball de Díaz, com va declarar el seu número dos, Joaquín Pérez Rey, a ON ECONOMIA, són infinites.
Mesures aprovades
Subsidi d'atur: Treball es va comprometre amb Brussel·les a aprovar-la el 2023, però s'ha retardat per les eleccions generals i l'oposició de Podemos. Aquesta setmana ha estat aprovada i està en vigor. El subsidi es destina a treballadors en atur que han esgotat les seves prestacions contributives. S'ha augmentat l'ajuda per als dotze primers mesos i es manté la resta, fins a 30. Igualment, s'augmenta en unes 400.000 persones el col·lectiu emparat pel subsidi. La reforma s'ha consensuat amb els sindicats.
Compatibilitzar ocupació i atur: Dins de l'anterior, s'ha aprovat un complement d'ajuda a l'ocupació que permet compaginar 6 mesos una feina amb el cobrament de part del subsidi i de la prestació contributiva. En el cas de l'atur, es podrà compaginar amb una ocupació que no superi els 2.250 euros bruts mensuals.
Pujada de l'SMI: S'ha apujat el salari mínim interprofessional el 2024, però el govern espanyol pretén que les pujades es fixin a l'Estatut dels Treballadors.
Acomiadament per incapacitat sobrevinguda: Aprovat aquesta setmana, es prohibeix que una empresa acomiadi un treballador per haver adquirit una incapacitat permanent. L'empresa, abans d'acomiadar, ha d'intentar recol·locar-lo en altres funcions o adaptar el seu lloc de treball perquè pugui continuar exercint les seves funcions.
Cotitzacions endarrerides dels becaris: La mesura, del Ministeri de la Seguretat Social, cobreix el buit de cotització dels becaris que, encara que cobressin un salari, no es van pagar quotes per ells. La mesura no ha agradat els afectats, que han d'abonar de la seva butxaca les quotes endarrerides.
Estatut del becari: El ministeri de Díaz va treballar molt en l'anterior legislatura per aprovar la primera regulació dels becaris a Europa. Però va xocar amb el PSOE, les universitats i els empresaris. Ara, encara que els socialistes estarien disposats a donar suport al text consensuat amb els sindicats, no compten amb el suport del PNB, EH Bildu ni ERC per aprovar-lo a les Corts. Però Treball no vol reobrir la negociació, per la qual cosa està en la via morta.
Convenis d'àmbit autonòmic: Sense incidència per a la majoria dels treballadors, l'aprovació aquesta setmana de la prevalença dels convenis autonòmics sobre els provincials i nacionals, no ha agradat ni a empresaris ni a sindicats. La mesura, una imposició del PNB, es va descartar en els debats la reforma laboral i suposa, segons els agents socials, una ingerència en la seva llibertat de negociació dels convenis.
Reformes en negociació
Jornada laboral: La reducció legal de la jornada laboral de les actuals 40 hores setmanals a 37,5 hores el 2025, és una de les grans cartes de Yolanda Díaz en aquesta legislatura. Per aquest motiu, ha obert una taula de negociació específica, però sindicats i empresaris n'han creat una segona paral·lel d'àmbit bipartit. Els empresaris consideren una farsa una negociació que ve determinada per la imposició de rebaixar la jornada a 37,5 hores. No obstant això, es podrien modular segons sectors.
Salut laboral: La modificació de la normativa de salut en el treball es va iniciar en l'anterior legislatura, quan es va disparar la sinistralitat laboral.
Drets laborals del col·lectiu LGTBI: També de l'anterior legislatura, hi ha un fòrum amb els agents socials per protegir el col·lectiu LGTBI als centres de feina. Es treballa sobre un reglament que està molt avançat.
Jubilació parcial i anticipada: De la mà de la Seguretat Social, empresaris, sindicats i govern espanyol treballen per reformar la jubilació parcial, que permet que un empleat de més de 62 anys redueixi la jornada, cobrant una part de la pensió, a canvi que la seva empresa contracti un treballador que el rellevi. Igualment, es busca ampliar la jubilació anticipada a col·lectius amb una feina penosa.
Ampliació de la representació empresarial: Encara que no afecta els treballadors, el govern espanyol ampliarà la participació d'organitzacions empresarials d'àmbit autonòmic en les institucions estatals. CEOE i Cepyme consideren que és un pagament als socis polítics, especialment els catalans, ja que obre la porta que Pimec entri en el CES i altres organismes de concertació social. Encara que no era una de la prioritat, l'anunci en plena campanya catalana ha suposat una sorpresa.
Reformes anunciades
Acomiadaments i indemnització: Després de la reforma de la jornada, aquesta serà la reforma de més importància laboral. Va quedar pendent en la reforma laboral i els sindicats l'han forçat denunciant Espanya davant del Comitè Europeu de Drets Socials per incomplir la Carta Social Europea. En principi, està en discussió la indemnització per l'acomiadament improcedent (el que més es fa servir a Espanya), però els sindicats volen encetar el meló de l'acomiadament en el seu conjunt. Una cosa improbable pel feble equilibri en aquesta matèria entre els dos socis de govern i l'oposició radical de la CEOE.
Estatut SXXI: Díaz ha reiterat que l'Estatut dels Treballadors està ja superat i no serveix per a l'actual mercat laboral. Tanmateix, és un projecte molt complex i al ministeri aclareixen que es va fent per parts. De fet, ja s'ha abordat el teletreball, la relació laboral de les plataformes digitals —llei rider— o la mateixa reforma laboral. No sembla, doncs, que s'obri una negociació específica.
Democratització en les empreses: Altres de les mesures llargament anunciades per Treball, però sense concretar.
Llei rider per a les empleades de la llar: És l'últim anunci de Yolanda Díaz. Pretén ampliar la legislació de la llei rider a les empleades de la llar.