Joaquín Pérez Rey (Madrid, 1973) ha saltat de la Universitat de Castella-la Manxa, on és professor titular de Dret del Treball i de la Seguretat Social i director del Departament de Dret del Treball i Treball Social, al despatx del Ministeri de Treball com a secretari d'estat d'Ocupació i d'Economia Social, un somni per a qualsevol jurista de dret laboral. El seu currículum com a docent i investigador és dens en llibres i articles publicats i en distincions. Rep ON ECONOMIA l'endemà que empresaris i sindicats firmessin l'acord salarial i tot just acabada la reunió de diàleg social sobre l'Estatut del Becari. Sobre la seva taula, els papers remesos al Consell de Ministres extraordinari pels efectes de la sequera. Repassa els temes pendents que queden per a la resta de la legislatura, però també valora el seu gran èxit en el ministeri: la reforma laboral. Sobre Yolanda Díaz, diu que és intens treballar a les seves ordres, perquè és una dona "molt treballadora".
Aquesta setmana s'ha firmat l'acord salarial entre empresaris i sindicats. Com es valora des del Ministeri de Treball?
És una magnífica notícia, per la qual cosa dono l'enhorabona als interlocutors socials, perquè, una vegada més, han tornat a estar a l'altura del que el país necessita en un moment crucial per defensar els salaris de l'efecte de la inflació. És evident —i fins i tot la patronal en firmar l'AENC ho reconeix— que els salaris eren víctimes i en cap cas culpables de l'alça dels preus. A més, l'acord té una riquesa de continguts més enllà de la pujada salarial, ja que incorpora elements clau per al desenvolupament de la reforma laboral. Així doncs, cal dir que és una magnífica notícia, que el Ministeri de Treball feia moltíssim temps que encoratjava els interlocutors socials perquè tanquessin aquest acord i desenvolupessin algunes parts de la reforma laboral.
Creu que l'acord desbloquejarà els 1.300 convenis col·lectius encallats?
Quan es negocia en el cim, el missatge que es trasllada és que cal posar fi a les dificultats de la renovació dels convenis i crec que l'AENC llança un missatge positiu en aquesta direcció. Caldrà veure, però tinc l'esperança que aconsegueixi desbloquejar els convenis. I allà on no es desbloquegin, cal confiar en els elements que la reforma laboral ha enfortit de la negociació col·lectiva perquè es puguin mantenir unes condicions de treball adequades per al conjunt dels treballadors d'aquest país.
"Amb l'acord salarial guanyen els treballadors, les empreses i la societat"
Creu que hi ha guanyadors i perdedors en la negociació de l'acord salarial?
Guanyen els treballadors i les treballadores i guanyen les empreses d'aquest país, però també guanya la societat en conjunt. És un acord que troba un equilibri adequat i no crec que es pugui plantejar en els termes de guanyadors i perdedors. Un acord sempre és una victòria.
Sobre els temes pendents en el Ministeri de Treball, creu que al final de la legislatura es pot aprovar alguna reforma més?
Òbviament, estem en un període molt avançat de la legislatura i els treballs parlamentaris són molts i el temps escàs, però confio que siguem a temps d'incorporar reformes importants al mercat de treball, segurament, en l'època més reformista en l'àrea laboral de la democràcia. Però encara confio a tirar endavant un avantprojecte decisiu com el de l'economia social, estic convençut que també ho farà l'Estatut del Becari i altres de formació per a l'ocupació. I, naturalment, la reforma del nivell assistencial que és un dels compromisos amb Europa, que s'ha d'aprovar aquest any.
L'Estatut del Becari està tenint dificultats. Els sindicats es queixen que la CEOE el té bloquejat?
Hi ha un text molt seriós a sobre de la taula que fa un tractament conforme a la complexitat d'un tema amb tantes arestes, però el text és un lloc de trobada. I efectivament la patronal ha de decidir, i fer-ho de manera ràpida, si s'involucra en un pacte que és essencial per avançar en la formació dual, per garantir formació de qualitat, per garantir que les empreses siguin essencials a l'engranatge formatiu que aquest govern està construint, i deixar definitivament enrere que la formació es converteixi en una mera excusa per abundar en la precarietat, en les males condicions de treball o en la substitució de treball productiu. Jo que fa anys que negocio amb la patronal, no tinc dubte que el seu esperit és incorporar-se de ple dret a un acord que ens faci avançar en aquest tipus de formació, que eviti qualsevol rastre de l'ús de falsos becaris, de frau; però ha de fer passos decisius i avançar a la taula. Volem incorporar la patronal a aquest acord; crec que ha participat en tots els elements decisius que durant aquesta legislatura han alterat les regles del mercat de treball: gestionem la pandèmia de manera conjunta, la reforma laboral i hem ordenat la prevenció de riscos laborals. I ara queda la peça essencial de la formació i les pràctiques en les empreses i volem fer-ho de manera conjunta. Però és cert que la patronal ha d'avançar, que sortir d'aquest element d'inacció, de no prendre decisions i ha de comprometre's seriosament amb unes pràctiques de qualitat, que fugin del frau i que garanteixin a empreses i becaris en condicions adequades.
"Es troba a faltar una mica més de claredat sobre la posició de la CEOE a l'Estatut del Becari"
A la taula ja s'ha acceptat, com demanava la CEOE, que es mantinguin les pràctiques extracurriculars, encara que limitades a 450 hores. Llavors, on és el problema de la patronal?
És una pregunta que cal fer a la CEOE, perquè és cert que es troba a faltar una mica més de claredat sobre quina és la seva posició sobre el text. Després de la reunió d'aquest dijous, estic segur que farà un exercici de reflexió interna i aconseguirà concretar-nos en quins aspectes se separa del text que és sobre la taula que, insisteixo, és un text molt equilibrat, molt treballat, i molt dialogat tant amb els interlocutors socials, com amb les Universitats i amb altres ministeris competents. Concita bona part de consensos i allà on no els conciti, i això sembla que és la posició de la patronal, cal buscar clarament quins són els elements de separació.
Sobre la reforma del "temps de treball". S'acabarà imposant la jornada de quatre dies?
Mantenim un plantejament bastant integral respecte del temps de treball. És cert que un país que fa més d'un segle que té la mateixa jornada, no pot continuar allà. I, per tant, és necessari avançar en sistemes de reducció de jornada, sobretot en un moment on estem assistint a un creixement de la productivitat de les empreses que cada vegada justifica menys aquesta jornada, immutable des de fa un segle. Però és cert que el plantejament de jornada no només es pot quedar en un element de reducció quantitativa, sinó que hi ha altres elements qualitatius que són decisius. Per això nosaltres parlem d'un plantejament d'usos del temps, no només de la reducció de la jornada. Perquè cal avançar, insisteixo, en la reducció de la jornada i evitar els excessos, ja que en aquest país es fan moltes hores extraordinàries i d'aquestes, moltes sense ser pagades i que segurament seria el primer element en el qual hauríem d'avançar. Precisament, la Inspecció de Treball està generant models informàtics i algorítmics per lluitar contra el que és un costum dels excessos de jornada. Però també cal avançar de manera qualitativa, perquè moltes vegades, als treballadors no els interessa tant si treballaran quatre dies a la setmana o 5 o 3, sinó col·locar el seu temps de treball en moments compatibles amb la seva vida. Per tant, la jornada no només cal tractar-la des de l'aspecte quantitatiu sinó del qualitatiu.
Aquest factor qualitatiu, en què es concreta?
Cal enriquir les possibilitats dels treballadors d'ajustar les seves jornades als seus propis cicles i als seus propis temps vitals. Fins ara, la jornada s'ha tractat des del punt de vista unilateral dels empresaris que posen els horaris quan a les empreses més els beneficiaven. I de fet, l'Estatut del Treballador és ple de referències a la distribució irregular de la jornada per part de les empreses. En aquest sentit, crec que cal bilateralitzar aquest tractament de la jornada i que els treballadors també puguin col·locar la jornada quan els vingui bé. Per tant, sí a la reducció, no als excessos de jornada i hores impagades; però compte!, això en el context d'un marc també qualitatiu de distribució de la jornada, conforme amb les necessitats vitals i personals dels treballadors i les treballadores.
En una suposada reforma de la indemnització per acomiadament. S'esperarà a la resolució del Consell Europeu de Drets Socials o s'abordarà abans?
Sobre com reparar els elements derivats de l'acomiadament, el compromís del govern espanyol amb el compliment de la Carta Social Europea és nítid, tant que ha estat aquest govern el que ha ratificat la versió recent de la Carta, cosa que, per cert, ha possibilitat a les organitzacions sindicals canalitzar la seva reclamació davant del Consell Europeu de Drets Socials. Per tant, és evident que el govern té tota la intenció de complir la Carta Social Europea i, en concret, el que digui a propòsit de l'acomiadament reparatori i dissuasiu. Caldrà esperar a veure què diu el Consell Europeu de Drets Socials, que ja potser es pot intuir, amb el que ha passat en països del nostre entorn. I bé, naturalment caldrà complir fidelment el que digui la Carta Social Europea.
Què es reformarà del sistema de prestacions assistencials que abona el Sepe?
El compromís que tenim amb Europa, i en el qual estem treballant, és simplificar el nostre sistema, que té alguna complexitat, també administrativament, perquè les persones que han de recórrer al nivell assistencial els sigui molt més senzill sense traves burocràtiques i, també cal avançar en garantir una cobertura adequada, evitant algunes de les seves llacunes. S'està ultimant i és l'última reforma de totes les que ens vam comprometre a fer amb Europa. I, amb ella, el nivell assistencial sortirà reforçat, millorat i simplificat.
Augmentar la "democràcia en les empreses" és una altra de les reformes de les quals han parlat reiteradament. En què consistirà?
És un dels elements pendents de la regulació laboral a Espanya. Un dels compromisos constitucionals que menys està desenvolupat és el que parla de la participació dels treballadors en l'empresa. Espanya s'ha conformat amb una participació molt feble dels treballadors, una participació a través dels comitès d'empresa o dels delegats de personal i és necessari avançar més enllà; però avançar per avançar en democràcia i que els llocs de decisió siguin cada vegada més grans, encara que també en avançar en eficiència de les empreses. De fet, serà una de les prioritats de la presidència europea i ja estem avançant en aquest terreny, suscitant alguns debats. Hem encarregat un informe al Comitè Econòmic i Social Europeu perquè ens digui quins són els elements de democràcia en els quals podem avançar en les empreses.
La modernització de l'Estatut del Treball sortirà abans que s'acabi la legislatura?
És el moment que hi hagi una regulació que contempli el conjunt de formes de la prestació d'activitats professionals i, per tant, ens sentim més còmodes en el marc d'un Estatut del treball que del treballador per compte d'altri. La incorporació del treball autònom o de l'economia social és una cosa decisiva i el compromís és avançar en aquest Estatut. En primer lloc, que hi estem treballant, constituint els elements de debat en el conjunt de la societat i amb els experts que ens ajudin a poder avançar en una proposta.
Han posat en marxa una estratègia per desenvolupar el treball autònom. S'ha concretat en mesures?
És la primera estratègia integral del treball autònom i moltes d'aquestes línies ja les estem desenvolupant al terreny formatiu, l'assessorament, en el de l'emprenedoria amb garanties, que és una cosa que la llei d'ocupació ha reforçat molt. Però també en el reforç del diàleg social amb els treballadors autònoms per continuar avançant. Hem fet passos molt importants en matèria de formació, destinant quantitats molt importants als autònoms.
La reforma laboral és l'èxit més gran del ministeri. És la reforma amb què somiava com a professor de Dret Laboral?
La reforma amb què un somia és una reforma excessivament perfecta per tenir comptes amb la realitat. Però sí que és cert que aquesta és la reforma, a parer meu, que ha afrontat de manera eficaç, urgent i sense cap restricció, el problema més greu del mercat de treball a Espanya: l'excessiva temporalitat que ens feia tenir una anomalia amb Europa, ens convertia en una bèstia rara i arrossegava conseqüències pernicioses. Era un autèntic càncer que la reforma laboral li ha donat un tractament de xoc eficaç i en molt poc temps. Per tant, és poc discutible que aquesta és la reforma laboral més eficaç de la nostra història. Els resultats són espectaculars, que es van anticipar al primer dia i es van multiplicar exponencialment quan va entrar en vigor de forma completa. Si algú hagués dit que un any després d'una reforma, en aquest país, un de cada dos contractes seria indefinit quan abans de la reforma n'era un de cada deu; que tindríem una taxa de temporalitat al sector privat del 13,7%, similar a l'europea, o que aconseguíem tenir més treballadors indefinits que mai, molts d'ells joves; doncs creuria que estava en un somni.
"Estic molt content amb la reforma dels fixos discontinus"
Els fixos discontinus han generat molta polèmica. Han detectat si hi ha més acomiadaments en els nous contractats o si els períodes d'inactivitat són més llargs?
Estic molt content de la reforma dels fixos discontinus, que ja existien, però que no s'utilitzaven perquè les empreses tenien la possibilitat de recórrer a treballadors d'un sol ús i les tasques estacionals sempre s'han realitzat amb eventuals, als quals no se'ls garantia el treball. Aquest panorama ha canviat radicalment. Avui les tasques estacionals garanteixen la continuïtat en el treball, la plenitud de drets, l'antiguitat, la protecció davant l'acomiadament i una adequada protecció social. Dit això, l'impacte dels fixos discontinus en l'ocupació a Espanya és encara molt petit, ja que l'ocupació que estem creant té una via preferent, que és el contracte indefinit ordinari a temps complet, i els fixos discontinus constitueix a penes el 3% de l'ocupació, com ens diu l'EPA, o el 7%, a tot estirar, de l'afiliació. Però, a més, qualsevol desviació que hi hagués d'aquest model que de moment no la detectem, està sent rigorosament vigilat per la Inspecció de Treball que té campanyes específiques per al control dels fixos discontinus.
El sector de l'educació és un dels sectors que podria tenir més anomalies?
Ho controlarem, no tant l'ús dels fixos discontinus, sinó l'ús de la temporalitat en les activitats educatives a través de la Inspecció, per veure si constitueix una anomalia. Sabent les dificultats que té, que bona part d'aquesta ocupació està vinculada a les administracions públiques i, en concret, responsabilitat de les comunitats autònomes. Però bé, això no serà obstacle perquè la Inspecció faci un seguiment rigorós d'aquestes activitats.
El ministeri s'ha enfrontat a una vaga d'inspectors. Com l'estan vivint?
Primer, posar en relleu el treball de la inspecció, que desborda fins i tot el que se li pot demanar a un servidor públic. Després, assenyalar que el compromís del ministeri amb la inspecció és decisiu, clau i intens, sense excepcions. Després, recordar que aquest govern ha incrementat o incrementarà en els propers mesos el nombre d'inspectors per sobre de qualsevol altra oferta d'ocupació públic. Parlem d'augmentar la plantilla d'actuants en un 30% i el personal de suport en un 20%. Naturalment, cal continuar incidint en la reforma de la relació de llocs de treball i l'adaptació de l'organisme als nous temps. Estem treballant intensament amb el Ministeri d'Hisenda i Funció Pública, que té les competències sobre la reforma dels funcionaris públics, perquè hi hagi una proposta amb caràcter immediat, que combini les coses: una inspecció modernitzada amb una relació de llocs del treball adequada al 2023 i amb una remuneració adequada al nivell de responsabilitats que exigirem a aquesta Inspecció.
Quan esperen la proposta?
Ens van parlar que potser aquesta mateixa setmana podríem tenir una proposta.
El teletreball va perdent terreny. Suposa un fracàs de la llei del teletreball?
La llei estableix un marc molt més adequat i modern de relacions laborals a distància, basat en la voluntarietat, que és el capital més important d'aquesta llei, que diu que quan el teletreball és voluntari, s'ha de dur a terme en un entorn de garantia de drets, de compensacions adequades, de garantia de participació i, per tant, és una llei decisiva que trasllada la normativa europea. Que el teletreball s'utilitzi més o menys no té a veure amb la llei. A més, el fet que els interlocutors socials en l'acord de negociació col·lectiva s'hagin compromès a desplegar aquesta llei, generarà un impuls del treball a distància, encara que no fos un dels objectius fonamentals de la llei.
"És molt satisfactori treballar amb Yolanda Díaz"
Com és treballar a les ordres de Yolanda Díaz?
És intens perquè és una dona molt treballadora, però una gran coneixedora d'aquesta matèria i, per tant, parlem el mateix llenguatge pel qual a les relacions laborals es refereix. La vicepresidenta tenia molt clar que el seu pas pel Ministeri de Treball havia de ser decisiu per recuperar drets i, en aquest sentit, és molt gratificant treballar amb ella perquè tenia la convicció que podia utilitzar el Ministeri de Treball per canviar definitivament algun dels grans mals del treball al nostre país. Avui, gairebé 3 anys i mig després, podem dir amb completa contundència que és una legislatura que, en matèria de treball, ha suposat un revulsiu, amb canvis estructurals i que això s'hagi fet amb diàleg social i sense cap vaga. El que fa molt satisfactori treballar amb algú que sap tant i amb tanta convicció i fermesa per tirar-ho endavant.
Quina seria la virtut i el defecte que ressalta d'ella?
La virtut és que treballa molt i amb molta convicció i, el defecte, doncs que treballa molt, i hauria de descansar més.
Quin ha estat el moment més tens, entre les relacions d'Unidas Podemos i el PSOE com a govern de coalició?
En qualsevol Govern de coalició es produeixen moltes tensions, és evident, i sobretot en un país que no ha estat acostumat a governar en coalició. Si em pregunta personalment, quin és el moment de més tensió al si de la coalició dels que jo hagi viscut, doncs sense cap dubte, diria que la negociació de la reforma laboral. En alguns moments, les perspectives sobre quina hauria de ser la reforma laboral adequada, no es compartien pels socis de la coalició. Però bo, afortunadament va acabar bé.
Més tensió que amb el salari mínim interprofessional, SMI?
L'SMI va ser també un altre moment important de tensió. Sí, jo crec que, pel que fa al Ministeri de Treball, tant el salari mínim interprofessional com la reforma laboral han estat dos moments intensos entre ambdós socis de la coalició. Però, l'important és que ara ningú no discuteix els efectes absolutament beneficiosos de la pujada de l'SMI que han estat decisiva rara combatre la bretxa de gènere, per evitar la pobresa salarial, per recuperar un treball digne en la part més baixa de les escales salarials. I, per descomptat, tampoc ningú no es qüestiona les virtuts de la reforma laboral com el gran canvi estructural del mercat de treball a Espanya.