Les persones aturades pateixen el doble de trastorns de l'estat d'ànim que les que tenen feina, la mala salut mental és més freqüent entre les persones amb risc de pobresa i els qui estan aïllats o menys actius a la feina tenen més problemes per dormir. Són algunes de les relacions entre els problemes de salut mental i la situació econòmica analitzats als diferents articles de la revista semestral de Funcas Panorama Social, publicada aquesta setmana, que aborda des de diverses perspectives la pandèmia de salut mental que colpeja a Espanya, s'agreuja des d'inicis de segle i es va aguditzar amb la pandèmia.

L'article d'Aroa Tejero i Sigita Dobluté 'L'avantatge de treballar: salut mental, pobresa i ocupació a Espanya,' mostra a partir d'enquestes com la classe social i la falta d'ocupació perjudiquen l'estabilitat mental. Així, els trastorns d'estat d'ànim com a depressió o ansietat són el doble de freqüents en persones aturades que en persones actives, segons un estudi de la Fundació Foessa de l'any 2021. Si un 5,7% de lloes persones amb ocupació|ús manfiestaban tenir algun d'aquests problemes, la xifra s'elevava a l'11,5% entre les persones en atur i a l'11,8% entre les inactives.

"Les persones amb una pitjor posició socioeconòmica tenen menys oportunitats de controlar els seus recursos per satisfer les seves necessitats bàsiques, la qual cosa incideix directament en el seu nivell de salut mental", aferma l'article citant diversos autors. L'Enquesta Nacional de Salut d'Espanya de 2017, d'altra banda, mostra com els trastorns mentals comuns s'eleven entre les persones amb atur de més d'un any fins al 28,7%, una xifra 5 punts per sobre dels aturats de menys d'un any (23,5%) i gairebé el triple que la incidència entre persones amb feina, que presentaven un 12,4% de trastorns mentals comuns.

L'estudi mostra com l'ansietat, la por la preocupació i l'estrès varien també de manera significativa a les franges més pobres i, entre elles, afecten més els qui no tenen feina, a iguals condicions materials. Així, un 50% de les persones en risc de pobresa presentaven aquestes afectacions de l'ànim (sense arribar a trastorn) i a un 60,7% de les amb pobresa material i amb atur de més d'un any, o sigui, una incidència 10 punts per sobre. Per a les persones amb privació material les afectacions de l'ànim eren encara més greus i afectaven un 63% de les que treballaven i un 69,4% de les que feia més d'un any, amb una tendència similar, segons l'enquesta de condicions de vida (ECV) realitzada el 2021 per l'Institut Nacional d'Estadística que estaven aturades.

Això sí, entre les persones en atur amb rendes de més de 2.700 euros, els trastorns mentals comuns queien al 5,3%, quatre vegades menys que entre les persones d'entre 2.200 i 2.700 euros d'ingressos mensuals i gairebé 8 vegades menys que els aturats amb ingressos inferiors a 570 euros mensuals, que tenien en un 37,1% trastorns mentals, de nou segons l'Enquesta Nacional de Salut del Govern de l'any 2017.

Estrès per maneres de treballar

A l'article 'Riscos psicosocials, salut mental i prolongació de la vida laboral', de Raúl Payá i David Luque, s'analitza entre altres coses les diferències de factors de risc i trastorns mentals en funció del tipus de tasques i també de la relació personal i emocional amb companys i superiors i la participació activa en les decisions de treball.

Ho fan seleccionant informació de l'Enquesta Nacional de Condicions de Treball de 2015 elaborada per l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene del Treball. Mostra que els terminis ajustats de lliurament de tasques i les situacions que molesten emocionalment són les que més afecten l'estat d'ànim. Així, un 83,7% de les persones que viuen situacions molestes a nivell emocional relaten estrès, per un 69,4% dels qui s'enfronten a tasques repetitives, en ambdós casos per sobre de la mitjana. Un 80,4% dels treballadors ajustats també tenen problemes d'estrès.

Els problemes per dormir, el cansament general i l'ansietat també afecten més aquests treballadors que la mitjana general. Treballar a alta velocitat o les tasques repetitives són altres factors que desencadenen un estrès més elevat entre els treballadors. A més, l'estudi mostra una diferència substancial en com els treballadors que tenen poder de decisió activa en la manera de realitzar les tasques tenen menys problemes de salut mental. 

Les persones que no compten amb el suport dels caps o caps són els qui tenen més problemes per a dormir, en un 57% dels casos, 17 punts per sobre de la mitjana, i a més experimenten estrès 14 punts per sobre de la mitjana, fins a un 77,2%, i 14 punts més d'ansietat, un 27,3%.

"A Espanya, els treballadors que afronten en gran manera una elevada intensitat laboral (altes demandes) i manquen de capacitat de decisió sobre els processos de producció (sota control) pateixen més probablement patologies psicosomàtiques (estrès, ansietat, cansament i problemes de son|somni)", conclou l'estudi.

Baixes per depressió

En l'apartat 'Dinàmiques socials en l'explosió diagnóctica de la depressió', realitzat per Víctor Fernández Castro i Miguel Nuñez, s'analitza la "paradoxa" que la incidència de la depressió augmenti malgrat la inversió més gran|important en salut mental i investigació. I s'observa, a partir dels DALY (els anys de vida sense discapacitat perduts de vida laboral) i la seva evolució des del 1990 a Espanya, que lidera a Europa els anys perduts per depressió tan sols per darrere de Grècia. La depressió suposava el 2019 un 3,7% del total d'anys de vida saludable perduts a qualsevol causa el 2019 i incrementava un 19% en l'última dècada.

Les estadístiques de la Seguretat Social, al marge de l'estudi de Funcas, mostren que les baixes per salut mental s'han duplicat en els últims set anys. El 2023, van ser 597.686 incapacitats, un 13,6% més que en 2022 i el doble que les registrades el 2016.

Així com l'increment de la taxa de sucidios de 6,7 per cada 100.000 habitants el 2011 a 7,9 el 2020, la prevalença de la depressió va augmentar de 4,6 5,7 per cent el 2019. "Els trastorns depressius constitueixen la sisena causa de discapacitat o mort (combinades) a Espanya", completa l'estudi.