Finalment, el Ministeri de Treball ha claudicat i ha acceptat la demanda de Podemos per poder tirar endavant el subsidi d'atur: els més grans de 52 anys continuaran cotitzant per sobre del que els correspondria, concretament un 25% més. Els ministeris de Treball i d'Economia (quan Nadia Calviño era al capdavant) van intentar suprimir aquesta sobrecotització. La renúncia a aquesta pretensió de rebaixar la cotització, com exigeix Podemos i a la qual han donat suport els sindicats, costarà 450 milions d'euros anuals al Servei Públic d'Ocupació Estatal (Sepe). O, per ser precisos, no s'estalviarà 450 milions dels prop de 2.250 milions que haurà de desemborsar cada any per pagar les quotes dels beneficiaris del subsidi per a majors de 52 anys. Un acord del qual s'han quedat fora els autònoms.
Encara que tots dos els paga el Sepe, el subsidi d'atur es diferencia de la prestació d'atur en el fet que el primer es cobra quan s'ha esgotat la segona i no es tenen altres ingressos. Una ajuda actualment de 480 euros al mes (80% de l'indicador públic de renda a efectes múltiples o IPREM). Durant l'any passat, cada mes van cobrar el subsidi d'atur 719.536 persones, de les quals la majoria, 6 de cada 10, el van percebre per tenir més de 52 anys. En el primer trimestre, el nombre de beneficiaris s'ha elevat a 765.884 al mes, encara que el nombre descendeix en la segona part de l'any. A Catalunya, en el primer trimestre van cobrar el subsidi 97.001 persones, de les quals 62.938 tenien més de 52 anys.
El col·lectiu de persones més grans de 52 anys és l'únic dels emparats pel subsidi d'atur que té dret a cotització a la Seguretat Social per a la jubilació. Tanmateix, encara que l'ajuda mensual en aquests moments és de 480 euros, el Sepe cotitza per ells com si cobressin el salari mínim interprofessional (SMI); és a dir, per una base de 1.134 euros al mes. Però a diferència dels treballadors que cobren l'SMI, la seva quota és un 25% superior, perquè el Sepe cotitza com si tinguessin una base de 1.417 euros al mes, amb un cost de 425 euros per beneficiari.
La decisió de mantenir la sobrecotització als majors de 52 anys beneficiaris del subsidi té un efecte doble. D'una banda, l'impacte de mantenir la mesura, però a més, un increment del cost, ja que el subsidi —en cas que s'aprovi al Congrés l'acord assolit aquest dimecres pel Ministeri de Treball i els sindicats— pujarà dels actuals 480 euros. Així, els perceptors del subsidi (no només els més grans de 52 anys) cobraran 570 euros els sis primers mesos, 540 els sis següents i fins a completar el màxim de 30 mesos es mantenen els 480 euros. Una degradació que pretén incentivar els perceptors del subsidi a buscar una feina. Així, el cost de mantenir la sobrecotització, amb la prestació de 480 euros actual, tindria un impacte en el Sepe de 394 milions, però l'augment de l'ajuda l'eleva a uns 450 milions.
Recerca de feina
El Ministeri de Treball i el d'Economia argumentaven motius diferents per suprimir la sobrecotització. Treball considera injust que una persona que cobra el subsidi i, per tant, no està treballant, tingui una cotització superior a una persona que sí que treballa, però que cobra el salari mínim. Economia basa la seva justificació en el fet que aquesta cotització del 125% de la base mínima reguladora suposa un desincentiu a la recerca d'ocupació per al col·lectiu, sobretot si es té en compte que 1 de cada 2 supera els 60 anys. Prefereixen, segons defensava Economia, cobrar el subsidi i tenir una cotització més alta, que acceptar una feina amb un salari mínim a costa d'una pensió més baixa.
Però el govern espanyol es va trobar amb la desagradable sorpresa que Podemos no accepta que es retalli aquest dret a les persones que tenen més de 52 anys. Yolanda Díaz ha defensat que la mesura, que es va aprovar el 2019, estava relacionada amb el salari mínim, de 736 euros el 2018, la qual cosa deixava una pensió molt baixa per a un col·lectiu de molt difícil col·locació i molt proper a la jubilació. Tanmateix, aquest any l'SMI està en 1.134 euros, i per això la base reguladora s'ha incrementat en més d'un 50% i, segons la vicepresidenta segona i líder de Sumar, ja no es justifica la sobrecotització.
Canvis el 2019
L'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa el 2019, després de la moció de censura a Mariano Rajoy, va suposar una reforma del subsidi d'atur per als més grans. D'una banda, va eliminar la decisió del Partit Popular de limitar l'ajuda als que superessin els 55 anys, i va tornar als 52 anys, com estava el 2011. Això ha suposat un increment del 12% dels beneficiaris. En el primer trimestre del 2024, de la mitjana mensual de 455.641 beneficiaris, 55.171 tenien menys de 55 anys. Mentre que el 2018, els majors de 55 anys sumaven 4 de cada 10 perceptors del subsidi, després de l'increment del col·lectiu, s'ha elevat a 6 de cada 10.
El segon canvi va ser, precisament, la decisió de sobrecotització del col·lectiu, elevant el 125% de la base mínima determinada per l'SMI, davant el 100% de la base dels populars. La combinació de més beneficiaris amb unes bases reguladores més àmplies ha donat com a resultat, aquest 2024, que les cotitzacions a la Seguretat Social dels més grans de 52 anys equivalguin al 45% del cost de la prestació, mentre que el 2018 era el 20%. Una mostra del cost de les cotitzacions per al Sepe: el 2023 va pagar per les mensualitats 4.396 milions d'euros i per quotes 1.971 milions.