El Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social està encara dissenyant l'estratègia que seguirà en la reforma de la jubilació parcial i del contracte de relleu que porta semblant i que ha d'estar aprovada abans del 30 de juny. Tanmateix, la premissa que manté la Seguretat Social és que el nou model no suposi un increment de la despesa, gaire limitada després de la reforma de pensions que ha aprovat el Govern, segons fonts coneixedores del procés, que obligarà sindicats i patronals a rebaixar les seves expectatives. Perquè aquest tipus de jubilació -que aporta una transició des de l'activitat a la jubilació i facilita la formació de nous treballadors- suposa un seriós trencament econòmic per a la Seguretat Social, ja que ha d'abonar la pensió del treballador que es jubila anticipadament, sense que suposi una minva a la pensió futura una vegada compleixi l'edat legal i passi de jubilació parcial anticipada a jubilació ordinària.

La jubilació parcial anticipada i el contracte de relleu pràcticament es limita, en l'actualitat, al sector de l'automòbil, perquè una reforma en desembre de 2018 d'aquesta modalitat contractual a proposta del Ministeri d'Indústria permetia que els treballadors de més edat poguessin accedir a una jubilació parcial anticipada sense que se'ls apliqués el coeficient reductor. Per fer-se una idea del cost, la memòria que va aprovar l'esmentada reforma feia un càlcul que la mesura podria implicar 1.780 milions d'euros per a la Seguretat Social entre 2019 i 2026, uns 222 milions anuals. Uns diners destinats només a les fàbriques d'automòbils i algun sector metal·lúrgic. De fet, aquest sector s'ha mostrat molt combatiu en defensa del contracte de relleu i la jubilació parcial anticipada, ja que aquest privilegi té caràcter temporal i hauria d'haver acabat el 2022, encara que el Govern va decidir prorrogar-lo el mateix desembre per un any més i ha fixat el final per al 31 de desembre de 2023.

Tanmateix, encara que no té diners -o a priori no vol gastar-lo-, el ministre José Luis Escrivá ha d'asseure's a negociar la reforma de la jubilació parcial anticipada i el contracte de relleu amb els agents socials com es va comprometre en l'última fase de la reforma de pensions aprovada al març. I amb data límit: 30 de juny. Les fonts consultades confirmen que de moment no tenen cap esborrany en marxa, per la qual cosa porta cert retard. El que preocupa a sindicats i patronals segons expressa el V Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC) que, CCOO i UGT d'un costat, i Cepyme i CEOE d'un altre, firmaran aquest dimecres. En aquest acord, s'"insta al Govern a obrir la Taula de diàleg social per donar compliment al previst en el RDL 2/2023, donada la importància de la jubilació parcial i el contracte de relleu com a elements essencials per al trasllat de coneixement, rejoveniment de les plantilles, millora de la productivitat de les empreses i creació d'ocupació en condicions d'estabilitat".

Sobre aquesta taula, quan finalment s'obri, es debatran dos temes principals: primer, si es generalitza el model actual de l'automòbil a tots els sectors o només a alguns que per la seva penositat convingui afavorir la jubilació anticipada i, segon, d'on sortiran els diners per costejar el futur model de jubilació parcial amb contracte de relleu, especialment si la Seguretat Social no està disposada a posar més diners del que ha destinat a la reforma de pensions.

Respecte al primer, sindicats i patronal han deixat caure de forma subtil en l'AENC que estan d'acord en ampliar la mesura a tots els sectors: "els convenis col·lectius podran reconèixer l'accés a la jubilació parcial amb contracte de relleu d'acord amb la normativa que sigui d'aplicació i impulsaran, si escau, els mecanismes per a la seva posada en marxa en cada un dels sectors i empreses".

Perduda d'ingressos per cotitzacions

En el segon, en el com sufragar el cost de la mesura, és en el que no hi haurà tant acord entre CEOE i els sindicats CCOO i UGT. Els segons consideren que les empreses han de pagar més pels nous treballadors incorporats a les plantilles amb contractes de relleu i la possibilitat que els treballadors més grans redueixin la seva jornada a canvi d'una jubilació parcial. Així, proposaran a sobre de la taula de tornar a la jubilació parcial de 2011 (aprovat pel PSOE) que va ser retallada per la reforma de 2012 del PP.

Un dels principals costos del model és el perdut d'ingressos de la Seguretat Social per les cotitzacions. Amb el canvi, el treballador rellevat cotitza exclusivament pel temps parcial que treballi, que pot arribar fins i tot a reduir-se al 25% de la seva jornada, i el rellevista pel seu, que podria fins i tot arribar a ser a temps complet. Però el salari del més veterà és molt més gran i, per tant, la pèrdua de la seva cotització no serà, en cap cas, compensada amb la del rellevista, amb un menor salari.

Els sindicats, per pal·liar aquest minva en la recaptació de la Seguretat Social i convèncer el Govern, proposen de tornar al model de 2011 i que l'empresa cotitzi pel rellevat com si treballés a temps complet, per la qual cosa mantindria el 100% de la seva cotització anterior, i, a més, el rellevat haurà de ser contractat a jornada complet, per la qual cosa la seva cotització seria sempre del 100%. Una mesura que, sens dubte, no serà del grat de la patronal.

A més, com a argument, els sindicats defensen que l'empresa estigui obligada a mantenir el treballador rellevista una vegada que el rellevat abast edat legal de jubilació i passi a cobrar la pensió ordinària, en comptes de la parcial. Actualment, l'empresa només es compromet a mantenir el treballador rellevista mentre que rellevat continuï treballant a temps parcial en l'empresa. Un compromís que potser tampoc no agradi als empresaris. També es podria jugar amb l'edat del rellevat. En l'actualitat, pot jubilar-se parcialment amb 63 anys si ha cotitzat almenys 36 anys i 6 mesos o 65 si només ha cotitzat 33 anys. La jubilació parcial anticipada es va crear a Espanya el 1984 i ha patit sis reformes.