Aquest text pertany a la newsletter 'Economia amb Pausa', que Serafí del Arco publica cada dimarts a la pàgina de LinkedIn d'ON ECONOMIA en espanyol i que arriba als subscriptors d'aquesta. Si vols rebre-la, apunta't aquí.

Bon dia des de la redacció d'ON ECONOMIA, el diari econòmic per a tothom. Com t'ha anat el pont? Espero que tan bé com a Nadia Calviño, diria que en l'esfera professional aquest ha estat un dels seus millors caps de setmana. Deixarà de ser vicepresidenta primera d'Economia del govern de Pedro Sánchez abans que expiri l'any, però marxa per un ascens, se'n va ni més ni menys que a presidir el Banc Europeu d'Inversions (BEI), com estava ja descomptat. És la primera vegada que una dona presideix aquesta important institució comunitària, la missió de la qual és deixar diners per a projectes d'inversió que impulsin el desenvolupament de les regions més endarrerides, modernitzar les empreses o ajudar el creixement de noves activitats. El 2022, per exemple, va finançar projectes per valor de més de 65.000 milions d'euros. Si cliques aquí tindràs més detalls de què fa i com funciona. Calviño assumirà el càrrec l'Any Nou i tindrà el mateix sou que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, al voltant de 375.000 euros anuals, més de 30.000 euros al mes. No està gens malament. Com tampoc no ho està l'acord assolit aquest cap de setmana en el si de la Unió Europea per regular la intel·ligència artificial. Es tracta d'una llei pionera al món i ha comptat també amb el protagonisme indirecte de Calviño. S'ha dut a terme sota la presidència espanyola de la UE i les negociacions han estat liderades per la secretària d'Estat de Digitalització, la catalana Carme Artigas, fins i tot fa res dependent de la vicepresidència d'Assumptes Econòmics... i Transformació Digital, que avui és un ministeri propi de moment amb José Luis Escrivá al capdavant.

La meva selecció setmanal

  1. On l'acord s'albira més difícil és a la cimera del clima dels Emirats Àrabs Units (COP28), que acaba aquesta setmana a Dubai. Són temps de grans canvis, en diverses esferes, i no tots els agents estan disposats a facilitar la transició. Un exemple són els productors -tant països com empreses- de combustibles fòssils. L'esborrany que ha preparat la presidència de la cimera, Emirats, no parla d'"eliminar", sinó de "reduir de forma progressiva el seu consum i producció", recollint així els postulats dels estats productors de petroli. La pressió dels lobbies i les companyies energètiques és molt forta. A Espanya veiem com el Govern espanyol es replanteja si continua mantenint l'impost a les energètiques, una cosa que tothom ja està donant per fet que no, si bé la vicepresidenta de Transició Ecològica, es mostra molt més cauta. En els dies vinents veurem què passa. El mercat del petroli viu moments de molta incertesa, com explica Luis Aparicio Pérez.
     
  2. Però com dic, els temps canvien perquè també ho fan els hàbits, en això consisteix també el progrés. Com ara que utilitzem el telèfon -perdó, l'smartphone- i consumim la televisió de forma diferent a la de fa una dècada, Telefónica ha optat per aprimar-se per poder continuar competint. Però no és l'única, Joel Calero Sánchez ha comptabilitzat que les companyies tecnològiques i del sector de les telecomunicacions han anunciat reduccions de plantilla per més de 330.000 treballadors al llarg d'aquest 2023 arreu del món. Busquen reduir costos i simplificar processos per la incertesa econòmica, la reducció d'ingressos i entorns competitius.
     
  3. Canvi d'hàbits o fer de la necessitat virtut. A conseqüència de l'encariment de la cistella de la compra per la inflació dels aliments, els productes de marca blanca no paren de créixer a Espanya. Durant l'última dècada, han anat esgarrapant quota fins a assolir el 44% de la despesa total de les vendes (sense frescos) de la gran distribució. Fonts del sector expliquen, com a tendència de fons, que "la gent jove cada vegada té una menor afecció a una marca en concret i està més disposada a provar i a canviar". Per als fabricants de marques reconegudes no és la situació òptima, però també han d'adaptar-se. Entre elles, Casa Tarradellas, The HEINEKEN Company, Damm, ELPOZO ALIMENTACIÓN, S.A., Lauki o Galetes Cuétara. La radiografia de com està el sector és de Joel Calero Sánchez.
     
  4. I Xavier Alegret deixa retratades les companyies espanyoles que cotitzen en l'Ibex-35 en aquesta informació. Només dues d'aquestes complirien la llei de paritat a menys de set mesos de ser multades. Més de la meitat té un 40% de dones en el consell, però només un 10% en l'alta direcció, a la qual se sol accedir per promoció interna. En altres paraules, falten 91 dones a les cúpules de les empreses del principal selectiu de la borsa espanyola. Si vols saber les empreses que més compleixen i les que menys clica aquí.
     
  5. M'encanta la següent història, que explica Sara Casas Bertran, em transporta a la meva infantesa. ESCALÈXTRIC / SCX ha posat en marxa un pla per renovar-se i assolir els 10 milions de facturació en cinc anys. Entre les noves apostes figuren la digitalització i les curses virtuals, que permeten tenir fins a nou cotxes en dos raïls, avançaments, entrar en boxes a proveir-se o simular pluja en l'asfalt. Res a veure a quan jo jugava, però segur que al meu fill petit li sembla més divertit.
     
  6. Et sona el cognom Sendagorta? És la família que controla el potent grup basc Sener Aeroespacial, una companyia d'enginyeria amb 67 anys d'història que opera en diversos sectors industrials. Fabrica des de sistemes per controlar míssils fins a un innovador sistema de gespa retràctil automatitzada que permet retirar la gespa natural dels estadis per destinar l'espai a un altre tipus d'esdeveniments. Està en fase de proves en el Santiago Bernabéu, l'estadi del Reial Madrid C.F., per exemple. El president de Sener és Andrés Sendagorta, president de torn de l'influent lobby empresarial IEF - Institut de l'Empresa Familiar. La propietat de la companyia la hi reparteixen avui dues branques familiars: els sis germans Sendagorta Gomendio i els vuit germans Sendagorta McDonnell. Una de les característiques d'aquesta nissaga empresarial és la seva nombrosa prole, segons explica Josep Maria Casas.
     
  7. Acabo amb Management & Talent. Sara Casas Bertran ha conversat amb Jordi Arrufí el director de talent de Mobile World Capital Barcelona, que és l'empresa publicoprivada que s'encarrega d'impulsar el desenvolupament digital de la societat, amb fires com el MWC Barcelona i 4YFN, i li ha explicat coses molt interessants. Entre elles, que una de cada quatre ofertes de treball a Barcelona ja té algun component digital, que l'FP és un itinerari formativolaboral cada vegada més atractiu o que, per primera vegada en la història, la intel·ligència artificial (IA) provocarà que les feines de més qualificació siguin les que més risc tenen, al contrari que els oficis tradicionals. No te la perdis, de veritat.

Això és tot per avui. Si tens qualsevol proposta, idea o suggeriment, o vols consultar-nos alguna cosa, escriu-me a pausa@oneconomia.com.

Gràcies per informar-te en ON ECONOMIA i una abraçada!

Serafí del Arco

 

PD: Llegeix totes les notícies econòmiques en ON ECONOMIA. Si no vols perdre't res, segueix-nos en LinkedIn, Twitter i baixa't la nostra app per a Android i iOS.