El Ministeri de Defensa acaba d'adjudicar la modernització del sistema de comunicacions d'intel·ligència a Sener, un grup d'enginyeria basc, controlat per la família Sendagorta, assentada entre l'exclusiu barri de Neguri i Madrid. Segons el portal especialitzat Infodefensa, es tracta d'un contracte de 59 milions d'euros, adjudicat mitjançant un procediment negociat, que només pot desplegar una empresa tecnològicament capdavantera i que compti amb la plena confiança dels responsables militars i d'intel·ligència espanyols.
Sener és una companyia d'enginyeria amb 67 anys d'història que opera en diversos sectors industrials, infraestructures, naval, transport, comunicacions, energies renovables... i que compta amb una creixent divisió aeroespacial en la qual inclou les seves activitats en el camp de la defensa.
El juliol passat, Sener va firmar un acord estratègic amb Raytheon, un dels contractistes més grans de defensa dels Estats Units, per al disseny i producció de sistemes de control del míssil GEM-T, que formarà part de la xarxa Patriot de defensa antiaèria espanyola i de l'OTAN. Un mes abans, va ser seleccionada per participar en quatre projectes finançats amb fons de la CE per desenvolupar una alerta primerenca de míssils, lluitar contra les amenaces submarines i millorar la col·laboració de les forces armades. A més, controlen el 45% de Sistema de Misiles de España (SMS), empresa que compta amb el suport del Ministeri per liderar aquest camp a l'Estat.
Només pel que fa als últims sis mesos, també ha estat notícia per un contracte de l'Agència Espacial Europea (ESA) per dissenyar i fabricar la càpsula especial que s'enviarà el 2029 a un cometa que acaba d'entrar en el sistema solar o per participar en la missió Psyche de la Nasa, que investigarà la formació de planetes. A més, en l'últim semestre també ha anunciat la seva participació en el disseny del quart pont sobre el Canal de Panamà, la verificació del nou tren lleuger de Montreal, la transformació de dues centrals de carbó alemanyes en centrals de gas preparades per a hidrogen... o en el projecte Hypogea, un innovador sistema de gespa retràctil automatitzat per multiplicar els usos dels estadis esportius. Permet retirar la gespa natural per destinar l'espai a un altre tipus d'esdeveniments. Està en fase de proves per a la seva utilització en l'estadi Santiago Bernabéu.
Aquest octubre, Sener va iniciar la construcció d'una nova planta al Parc Tecnològic de Bizkaia, a Zamudio, on concentrarà la producció tecnològica aeroespacial. Invertirà més de 25 milions d'euros en unes instal·lacions de 8.000 metres quadrats amb la previsió d'ampliar-les més endavant. En l'acte de col·locació de la primera pedra es van tornar a trobar el president de Sener, Andrés Sendagorta, i el lehendakari Iñigo Urkullu. Uns dies abans, a Bilbao, el lehendakari es va veure obligat a interrompre el seu discurs davant de l'insistent murmuri de veus i tos dels assistents al congrés de l'Institut de l'Empresa Familiar (IEF), influent lobby empresarial del qual Sendagorta n'és el president de torn. Una part dels assistents, de diverses procedències, van protestar d'aquesta manera perquè Urkullu va iniciar el discurs en eusquera. Més tard, a preguntes dels periodistes, Sedagorta va defensar l'ús de l'eusquera.
Andrés Sendagorta cedirà a mitjans de l'any vinent la presidència de l'Institut de l'Empresa Familiar que va heretar de Marc Puig. Dues dones es perfilen per a la successió
Andrés Sendagorta va rellevar el 2022 el català Marc Puig (del grup de perfumeria Puig) en la presidència de l'Institut de l'Empresa Familiar. A mitjans de l'any vinent abandonarà el càrrec. Sol Daurella i Sabina Fluxà es perfilen per a la successió. En els dos anys del seu mandat, el lobby de la gran empresa familiar s'ha mostrat crític amb el govern de Pedro Sánchez si bé, a títol personal, Sendagorta sempre s'ha mostrat mesurat en els seus comentaris públics.
Andrés Sendagorta McDonnell (Madrid, 1958) presideix Sener des que el 2020 va rellevar el seu cosí Jorge Sendagorta Gomendio (Madrid, 1952), que es manté com a president d'honor. Els dos són fills dels fundadors, els germans Enrique i José Manuel Sendagorta Aramburu, enginyers, ja morts. En l'actualitat, la propietat de Sener se la reparteixen, a la pràctica, les dues branques familiars: els sis germans Sendagorta Gomendio (fills d'Enrique) i els vuit germans Sendagorta McDonnell (fills de José Manuel). El CEO és Jorge Sendagorta Cudós, de la tercera generació (el seu pare és l'anterior president Jorge Sengadorta Gomendio). A la imatge superior, d'esquerra a dreta, apareixen Jorge Sendagorta Gomendio (president d'honor), Jorge Sendagorta Cudós (CEO) i Andrés Sendagorta McDonnell (president).
Una de les característiques d'aquest llinatge empresarial és la seva nombrosa prole. L'actual president ha continuat la tradició amb sis fills i, fins ara, una desena de nets. Exmilitar, Andrés Sendagorta va ser capità de corbeta i pilot de reactors de combat per a l'US Navy i l'Armada espanyola. Expresident d'Afarmade, que fins fa uns anys va ser la patronal del sector de l'armament.
Molt abans de la fundació de Sener, els Sendagorta ja estaven en l'aviació i al sector naval. L'avi de l'actual president, Jesús Sendagorta Larrazábal, també va ser pilot en els inicis de l'aviació i, després de cursar enginyeria, es va establir a les Filipines. Un dels seus fills, Fidel Sendagorta Unibaso (pare dels fundadors), va estudiar a Anglaterra, es va formar a Nova York, va mantenir els negocis a les Filipines però va apostar pel País Basc. Va tenir cinc fills. Les famílies Uramburu i Unibaso, per part materna, també són nissagues de l'alta burgesia basca del sector naval.
El 1956 es va fundar Sener com a oficina tècnica naval. Poc després van ampliar l'activitat a les plantes industrials i, el 1966, van entrar per primera vegada en el camp aeroespacial amb el disseny i la direcció de la construcció d'una torre de llançament de coets a Kiruna (Suècia). En la dècada dels setanta van participar en el disseny de centrals nuclears com les de Lemóniz i Cofrentes. A partir de 1985 executen projectes de metro, a Barcelona, Bilbao i València. El 1989 són cofundadors d'Indústrias de Turbo Propulsores (ITP), l'única indústria espanyola de motors aeronàutics, particip del projecte de l'Avió de Combat Europeu, de la qual es van vendre la seva participació el 2017 a Rolls Royce. Van abandonar aquest actiu per centrar-se en l'enginyeria.
En la dècada dels noranta van arribar els contractes amb l'alta velocitat ferroviària. El 2001, van entrar en la producció en sèrie de sistemes de control de míssils. El 2008 van llançar Torresol Energy, empresa que promou, construeix i manté plantes d'energia solar, de la qual es van vendre la seva participació el 2020. Des de 2012 executen contractes d'enginyeria naval a la Xina i, dos anys després, a Corea del Sud. El 2015 van firmar un contracte d'alta velocitat a Califòrnia. Posteriorment, van constituir o comprar noves empreses com el 100% de TRYO Aerospace & Electronics. El 2020 van formar part del consorci que posa en marxa la planta d'hidrogen verd BenortH2, a Amorebieta (Biscaia).
Sener aposta per Catalunya des de fa 30 anys: metro de Barcelona, alta velocitat... i una planta a Cerdanyola del Vallès
Sener manté des de principis dels noranta una estreta relació amb Catalunya. Després de participar en diversos projectes d'infraestructures per a les Olimpíades de Barcelona del 1992, un any després obren una planta en aquesta ciutat. Participen en la posada en marxa de la línia 9 del metro de Barcelona i de la línia d'alta velocitat Figueres-Perpinyà. El 2014 inauguren les seves instal·lacions de Cerdanyola del Vallès, un dels seus tres centres productius a Espanya. Fa dos anys van invertir més de cinc milions d'euros en el centre de Cerdanyola per adaptar-lo a l'assaig de sistemes i equips espacials, produïts tant per a l'ESA, la NASA o per als nous actors de l'anomenat new space. El juny passat, Acció, l'agència de la Generalitat per a la competitivitat de l'empresa catalana, va incloure Sener entre les deu empreses més disruptives a Catalunya.
Sener compta amb prop de 3.000 professionals en cinc continents. L'any passat va facturar 370 milions d'euros, un 1% menys que en l'exercici anterior, però va incrementar els seus beneficis fins als 11,6 milions, un 33% més. Sempre ha estat una empresa altament rendible.