La caiguda de l'oferta d'habitatge de lloguer i l'interès per viure a Barcelona han convertit la recerca d'habitatge en una gran batalla en la qual els perfils més vulnerables tenen les de perdre. Els cops de colze per llogar un pis a la província de Barcelona es tradueixen ja en 101 contactes (trucades, correus electrònics i missatges) per cada anunci de lloguer en només deu dies, tercera xifra més alta d'Espanya per darrere dels 142 de les Illes Balears o els 104 de Santa Cruz de Tenerife, segons el Baròmetre del Lloguer publicat aquest dimecres per Lloguer Segur i la Universidad Rei Juan Carlos.

La pressió sobre l'oferta a Barcelona és dues vegades més gran que la mitjana espanyola, de 50 contactes per cada habitatge de lloguer en un termini de deu dies, i tres vegades major que el 2019, quan els contactes s'acostaven als 30 per anunci. Els nivells de pressió considerats normals per aquest baròmetre estan entre una trucada i 15, entre 15 i 30 contactes estem davant d'una pressió en risc, entre 30 i 45 la pressió és elevada, fins a 60 és alta i a partir de 60 contactes cada deu dies la pressió és molt alta.

L'estudi apunta a "la reducció en l'oferta d'immobles disponibles i la incertesa a la qual fan front els propietaris" com la principal causa d'aquest augment. I mostra l'altra cara de la moneda, amb llocs com Palència, Badajoz o Ourense que tan sols tenen 8 contactes per cada anunci de lloguer.

El baròmetre, que controlarà les dades de l'habitatge a Espanya amb intel·ligència artificial, mostra una consonància entre la caiguda de l'oferta i la pujada dels preus. Així, a Barcelona l'oferta ha caigut un 37% des de 2019, en passar de 170.764 a 107.000 habitatges de lloguer mentre el preu pujava al voltant d'un 30%, el mateix que en comunitats com Madrid, on l'oferta ha reculat un 21%, o Balears, on ha descendit un 12% des de 2019.

Els preus, en aquests quatre anys, han pujat un 28% a Barcelona de 1.216 a 1.563 euros/m², un 26% a Madrid des de 1.156 a 1.460 euros/m² i a les Balears han passat de 1.221 a 1.591 euros/m², el 30 % més, pujada que la converteixen en la província més cara per llogar.

Un de cada 10 habitatges de lloguer són turístics

Aquests competits càstings pel lloguer van de la mà d'una oferta temporal i turística que es menja cada vegada més el mercat del lloguer a Espanya i Catalunya. Un de cada 10 habitatges de lloguer, un 10%, són per a ús turístic. I més d'un 30% del total d'habitatges no es destinen a la residència habitual, o bé pels dos usos anteriorment esmentats o bé perquè són buits o són segones residències, segons un informe publicat dimarts pel Banc d'Espanya, enmig del pols entre el Govern espanyol i el Govern per regular els usos turístic i temporal de l'habitatge.

Si dimarts el Banc d'Espanya es posicionava en contra dels topalls al preu del lloguer pel seu efecte dissuasiu que aconsegueix que els propietaris desviïn l'oferta al turístic i temporal, aquest dimecres la Generalitat optava per estrènyer els propietaris obligant que el topall del lloguer també s'apliqui a l'habitatge de curtes estades. El Govern posarà multes als habitatges temporals que menteixin al contracte sobre l'ús temporal o bé que no ho especifiquin, en la direcció contrària del que demanen les patronals, una decisió aplaudida pel Sindicat de Llogateres.

El lloguer temporal arriba a copar la gran majoria dels nous anuncis dels portals d'habitatge i s'ha disparat a les grans ciutats, especialment les catalanes amb l'etiqueta de tensades que són les úniques que estan aplicant l'índex regulador. I el turístic, també sota limitació catalana en alguns municipis i amb les llicències congelades a Catalunya, fa temps que està en auge i tensant el mercat.

Però per a la patronal i el Banc d'Espanya, la regulació de preus no és solució a aquesta asfíxia de l'oferta de lloguer per diversos costats, sinó que insisteixen en la construcció d'habitatge protegit, habitatge social i també de mercat lliure, per oxigenar el mercat i que baixin els preus.

Un 28% dels habitatges no són residencials

Segons les xifres treballades per l'entitat presidida per Pablo Hernández de Cos, el lloguer va arribar a finals de 2023 als 3,6 milions d'habitatges principals, un 18,7% del total de llars espanyoles, amb un increment acumulat des de 2007 del 50%, a causa de la crisi financera de 2008 que va dificultar l'accés a les hipoteques i va empobrir els treballadors espanyols. El 8% d'aquests habitatges està en mans d'empreses i el 92%, de particulars.

El parc d'habitatges a Espanya és de 27 milions, dels quals 19,3 milions són habitatges principals. La resta de l'estoc, 7,5 milions que representen un 28% del total, s'utilitzen per a lloguer turístic, de temporada, segona residència o bé estan buits.

Quant al lloguer turístic, no és rellevant la seva presència si ho comparem amb el parc d'habitatges total, ja que els 340.000 habitatges turístics que hi ha a Espanya representen només l'1,8% del total, amb un creixement del 9,2% en un any. Però si el mirem en relació amb el mercat de lloguer, el seu pes es multiplica per cinc i és d'un 10%, o sigui que un de cada deu habitatges de lloguer a Espanya es dedica al lloguer turístic.

L'auge del lloguer de temporada afecta més les grans ciutats com Madrid i Barcelona o municipis costaners i d'esquí. Algunes ciutats com Barcelona ja fa anys que han frenat la concessió de llicències turístiques a habitatges residencials i Madrid estudia fer-ho ben aviat, mentre Catalunya les ha limitat també en municipis turístics. Amb tot, el municipi que compta amb una proporció de pisos turístics més elevada al centre de la seva àrea urbana és Marbella, amb gairebé un 64% de la seva oferta al mercat turístic, 10 punts per sobre del 55% a la perifèria de l'àrea urbana, que tot i així és una de les xifres més elevades.

Elx és el municipi amb una proporció de pisos turístics més important a la perifèria i frega el 70%, mentre que Màlaga supera el 50% a la perifèria i el 20% al centre de la ciutat. Són aquestes ciutats, de menor mida que Barcelona o Madrid, les més assetjades per l'oferta turística, també per sobre de Palma de Mallorca, que compta amb un 24% dels seus habitatges perifèrics al mercat turístic, proporció similar a la d'Alacant, Gijón o Santander.

Reacció a la regulació de pisos temporals del Govern

Ahir, com ja és costum cada vegada que s'anuncia una nova regulació, el sector immobiliari va tornar a reaccionar amb neguit a l'anunci del setge als pisos temporals del Govern. "Amb aquesta reducció de l'oferta, encara que compleixi unes condicions restrictives, el nostre mercat serà incapaç de donar resposta a tots aquells que necessiten accedir a un habitatge de lloguer", va expressar el director d'estudis del portal immobiliari pisos.com.

"Hem de tenir en compte que tot això s'està fent a través d'una modificació d'urgència, amb un decret just abans d'un període electoral, que no ofereix gaire tranquil·litat ni al sector en general, ni als propietaris en particular", va afegir, assegurant que "els propietaris trobaran noves alternatives com traslladar-se al mercat de compravenda o treure'ls del mercat", en la línia de la caiguda del 13% de l'oferta del lloguer experimentada des que va entrar en vigor l'índex de referència que topa els preus.

La nova llei aprovada pel Govern que ha de ser validada per la comissió permanent del Parlament ataca també al lloguer d'habitacions limitant la suma de les parts als límits que marquen la contenció de rendes i l'índex de referència. Davant d'ambdues mesures, als antípodes de la patronal, el Sindicat de Llogateres "celebra" la nova mesura que ajudarà a "desincentivar l'ús d'aquesta modalitat per part d'especuladors per tal de continuar apujant els preus".