A Catalunya s'han creat, entre 2022 i 2023, unes 105.000 noves llars i s'han construït 24.000 habitatges, la qual cosa suposa una necessitat no coberta de 81.000 habitatges. Per al període 2024 i 2025, tenint en compte l'inici de noves construccions, es posaran a la venda unes 30.000 noves residències, però es crearan 85.000 noves llars, per la qual cosa al dèficit d'habitatge nou dels dos últims anys, se n'afegiran altres 55.000, per la qual cosa a final de 2025, el territori tindrà un forat de 136.000 pisos, el més alt de tot Espanya. I això, només per allotjar les noves llars creades en aquests quatre anys, segons un informe sobre el mercat de l'habitatge del Banc d'Espanya conegut aquest dimarts.

El Banc d'Espanya conclou que en el conjunt d'Espanya s'ha produït un desfasament en 2022 i 2023 entre la creació neta de llars i la producció d'habitatge nou de 365.000 unitats i que en aquest i l'any vinent, les projeccions de creació neta de llars, juntament amb el volum d'habitatges actualment iniciats que aniran sortint al mercat en aquests dos anys, generaran la falta d'uns altres 225.000 habitatges. El que, segons l'informe, apunta que a Espanya s'acumula un dèficit estructural de 600.000 residències. L'any passat, només 1 de cada 10 pisos venuts van ser nous, i els altres 9 de segona mà, mentre que el 2008, els nous eren 6 i els de segona mà 4. Una escassetat d'habitatge, siguin en propietat o de lloguer, que ocasiona que els preus segueixin disparats, amb unes economies familiars que en moltes ocasions no poden fer front el cost que suposa.

3 de cada 4 pisos

Tanmateix, el problema es concentra en quatre comunitats autònomes, on es calen 3 de cada 4 habitatges, que no s'han construït entre 2022 i 2025 —ni es construiran—, ja que encara que es comencessin ara mateix, no estarien llestos abans de 2026. Després de Catalunya, la Comunitat Madrid pateix un desfasament entre l'oferta i la demanda de 125.000 residències (65.000 els dos últims anys i altres 60.000 fins a 2025); la Comunitat Valenciana, 119.000 (79.000 més 40.000) i Andalusia, unes 85.000 (55.000 més 30.000). Catalunya ha patit una falta d'activitat constructora, amb 54.000 habitatges nous en aquests 4 anys; mentre que a Madrid, les llars creades en aquests quatre anys són lleugerament superiors al nombre creat a Catalunya, s'han edificat 72.000 habitatges. A Andalusia, malgrat que la creació de llars és més intensa que a la Comunitat Valenciana, el seu dèficit és menor, gràcies a l'increment del parc residencial en 63.000 unitats, davant les 35.000 de la Comunitat Valenciana.

El Banc d'Espanya matisa que l'escassetat d'habitatge nou és més intensa en aquells territoris on es concentra el creixement poblacional i l'activitat turística. Així, determina que per al conjunt d'Espanya, l'habitatge nou podria satisfer prop d'un 40% de la demanda potencial de les noves llars en el període analitzat. Una xifra que es reduiria a menys d'un 20% a les Illes Canàries, on es calcula que el dèficit de nova construcció es troba en 48.000 pisos, i en un rang d'entre el 25% i el 30% a Catalunya, la Comunitat Valenciana o la Regió de Múrcia.

Els nous habitatges acabats s'han desplomat des de l'esclat del boom immobiliari el 2008, amb l'agreujant que el frenesí constructor dels anys anteriors va generar un excés d'habitatges en relació amb la formació de llars. En el període 2006 i 2008, es van posar al mercat 650.000 unitats cada any i, 10 anys després, el 2016, amb prou feines se'n van construir 45.000. L'activitat ha tingut una recuperació lenta, amb 90.000 unitats el 2021. En el període 2022 i 2023, s'ha produït una anomalia en la història del mercat immobiliari espanyol, en el qual tradicionalment l'oferta bruta d'habitatge nou ha crescut més que la formació de llars.

5% de no residents

A Catalunya, comparant-ho amb Madrid, es produeix l'agreujant de l'interès dels estrangers no residents (per una segona redidència), que redueix l'oferta disponible i encareix el preu. Així, el 5% de les compravendes de l'any passat a Catalunya no eren per residir, tot i que se situa per sota de la mitjana nacional, 8%; per la pressió de les Balears, la Comunitat Valenciana i les Balears, amb pesos superiors al 20%, la Regió de Múrcia, el 16% i Andalusia el 10%. La compra de no residents a Madrid amb prou feines suposa l'1%, el mateix percentatge que a Astúries, Galícia o Cantàbria.

Respecte al lloguer a les capitals de província (exceptuant les basques i Navarra), el preu ha incrementat entre 2015 i 2022 un 50%, a la ciutat de València, seguit per Màlaga, Palma de Mallorca, Castelló de la Plana i Alacant. En el rànquing de l'encariment del lloguer, Barcelona ocupa el dotzè lloc, amb una pujada del 31%, per sota de Girona (38%), i superior al 29% de Tarragona i el 27% de Lleida. El metre quadrat a Madrid ciutat s'ha encarit en aquests 7 anys un 30%.