Els 7 pisos de lloguer més recents publicats pel portal immobiliari Idealista a les 17 h d'aquest dilluns a Barcelona eren pisos de lloguer temporal. Dels 10 primers, 9 són de temporada. A Pisos.com, ho són 5 dels 10 més recents i a Fotocasa, 4 de 10. Si sumem els tres principals portals d'habitatge, 18 dels 30 últims anuncis de lloguer són temporals, o sigui, que més de la meitat de l'oferta d'habitatge. Mentre l'executiu espanyol i el català planegen paral·lelament com regular aquest lloguer que s'escapa a l'índex de referència vigent des de fa una setmana, els propietaris aconsegueixen preus per sobre de la regulació amb aquesta opció que, segons com s'utilitzi, és un frau.
Mentre que promotors i portals immobiliaris alerten que l'excés de la regulació és el que està generant aquesta transició, des del Sindicat de Llogateres insisteixen en el contrari. Demanen d'accelerar la regulació específica que es debat en un grup de treball del ministeri d'Habitatge, anunciat el mes de desembre passat i del qual no s'han tingut notícies en tres mesos, perquè es freni l'ús fraudulent i els lloguers d'habitatge respectin l'índex de preus màxims. "Si no es regula ràpidament el lloguer de temporada, la situació de preus pot ser pitjor que abans de l'índex", apunta Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres.
L'índex de referència en vigor des del passat 16 de març en els 140 municipis que la Generalitat va considerar tensats delimita una forquilla de preus, a partir dels lloguers en vigor recollits per la declaració de la renda, per sobre dels quals no es poden posar nous habitatges de lloguer. Els grans tenidors no poden tampoc posar preus per sobre de l'índex en les renovacions de contracte, mentre que cap propietari, gran tenidor o no, pot aprofitar una renovació de lloguer per apujar els preus per sobre del 3% a què se situa l'IPC.
Els temporals, fora de la llei d'habitatge
Però resulta que l'habitatge de temporada, considerat a l'article 3 de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) com a "arrendament per a ús diferent del d'habitatge", esquiva aquesta llei. El portaveu dels Agents de la Propietat Immobiliària (API), Carles Sala, detalla que "en una ciutat com Barcelona, universitària i que atreu talent internacional, el lloguer de temporada és una realitat configurada des de fa dècades". Però detalla que des que es va aprovar la nova llei d'habitatge l'API ha rebut moltes "consultes" sobre aquesta modalitat i els agents insten a "evitar la picardia que pugui derivar a constituir frau d'aquest tipus de lloguer". És a dir, demanen als propietaris que no firmin lloguers de temporada amb llogaters que volen viure de manera estable i indefinida a l'immoble.
"La regulació és correcta i l'únic que cal és no incórrer en el frau", sentència Sala. El mateix opina Ferran Font, director d'estudis i portaveu de Pisos.com, que defensa que "la sobreregulació està generant el contrari d'allò que es pretenia i és que els inquilins quedin més desprotegits, davant d'alguns supòsits". I s'explica: "Davant de la incertesa que ha generat la nova llei entre els propietaris, molta gent el retira del lloguer habitual i posa el seu habitatge en el lloguer de temporada o lloga per habitacions. A alguns propietaris els genera més seguretat també per la protecció que la nova llei ofereix a famílies vulnerables que no poden pagar el lloguer".
Ara bé, Font també apunta a un possible "ús fraudulent en el qual els propietaris lloguen immobles del mercat temporal per a ús residencial" i en aquest cas "l'inquilí acaba exposat a preus més alts i a menys protecció".
El que la llei recull és que, en un lloguer de temporada, ha d'especificar-se el domicili usual en el qual hi ha empadronat el llogater i descriure el motiu de l'arrendament, això és, el projecte o motivació que el porta a llogar un habitatge de manera temporal. Serà frau, per tant, que se li llogui a algú que té residència habitual en el municipi i necessita l'habitatge per a ús indefinit, fins al punt que en aquest cas judicialment pot tenir tots els trumfos en cas de denúncia perquè se li firmi un contracte de lloguer normal i corrent. Si l'oferta d'habitatge temporal és més gran que la demanda, el risc de frau augmenta i, sigui de forma fraudulenta o no, l'auge de l'habitatge temporal en detriment del residencial redueix les opcions per a inquilins que busquen habitatge.
Un augment del 53%
El gener d'aquest any, Idealista va publicar un informe que constatava que mentre l'oferta de lloguer permanent queia, el lloguer de temporada creixia un 60% en l'últim trimestre de 2023 i arribava a suposar un 11% del mercat d'habitatge. A Barcelona, el percentatge de pisos de temporada assolia el 30% del total amb un creixement del 53% en un sol trimestre i una caiguda del 24% respecte a l'oferta de lloguer permanent.
Entre els anuncis de lloguers temporals, que posen el topall en 11 mesos, n'hi ha de tota mena. Des d'un pis a Sant Pere-Santa Caterina de 40 metres quadrats i 1.400 euros (preu molt per sobre del que marca l'índex de lloguer) fins a un de 4 habitacions i 140 metres per 6.000 euros a Sant Gervasi, passant per un altre de 100 metres quadrats a la Sagrada Família per 2.350 euros. Alguns dels anuncis estan en anglès: "Great opportunity! Short term rent available!" (Gran oportunitat! Lloguer de temporada disponible!), resa un dels anuncis publicats a Idealista, que especifica que és apte per a "foreigner students".
El que comparteixen tots els anuncis són preus pràcticament inassumibles per a persones amb un sou mitjà a Barcelona (que ascendeix a uns 1.900 euros al mes) i ni parlar d'un salari mínim, encara que tampoc els anuncis de lloguer de llarga durada tenen preus per sota de l'índex. Com no hi ha forma de saber, per endavant i sense consultar amb el registre de propietat o preguntant al propietari, si el propietari és gran tenidor o si porta més de cinc anys fora del mercat de lloguer, tampoc no es pot saber si està incomplint la llei.
Davant d'aquesta incògnita i la falta d'un règim sancionador, el Govern estudia com controlar i fer complir la llei, competència que és seva, però que manca d'un marc proposat per la llei estatal d'habitatge. El ministeri tampoc no ha fet notori cap avenç des que el desembre de l'any passat, fa ja tres mesos, anunciés que creava un grup de treball per "avançar en una proposta normativa de regulació dels contractes d'arrendament per a ús diferent del d'habitatge", entre els quals es troba el lloguer temporal i el turístic, ja regulat a Barcelona i a Catalunya.
Estudiants i 'expats' a Barcelona
Amb xifres encara per actualitzar, Catalunya va rebre 12.000 estudiants visitants en el curs 2021-22, 9.000 d'ells estrangers, la majoria a Barcelona. La ciutat, a més, compta amb 100.000 professionals estrangers del sector tecnològic, un dels que més talent forà de perfil qualificat atreu, encara que molts d'ells resideixen de manera indefinida. L'aprovació el desembre de 2022 del visat de nòmada digital (el Gobierno en va concedir 7.300 fins a l'octubre de 2023) obre la porta a una arribada més elevada de treballadors estrangers en remot a Espanya i Barcelona, una de les ciutats preferides del món per a aquest perfil de treballadors.
Els visats d'expats, professionals altament qualificats i inversors s'han multiplicat per 4 des de 2016 i tan sols en 2023 53.000 d'extracomunitaris d'alt perfil van rebre aquest permís, tal com va publicar recentment ON ECONOMIA. Els europeus no necessiten visats per entrar i sortir del país, ni detallar si estan aquí de manera temporal o indefinida, per la qual cosa costa molt determinar si existeix una demanda potencial adaptada a l'oferta de lloguer de temporada a aquests preus desorbitats. El que sembla clar és que el client estranger d'alt poder adquisitiu és el perfil ideal per a aquests anuncis en auge que permeten esquivar l'índex de referència i la llei d'habitatge.