La reducció legal de la jornada laboral de les 40 hores setmanals, que actualment preveu l'Estatut dels treballadors en 37,5 hores, ha fet un pas més aquest dimarts, una vegada que el Consell de Ministres ha aprovat el projecte de llei que remetrà a les Corts. Un tràmit que es preveu molt complicat una vegada que Junts ha anunciat la seva voluntat d'oposar-se a la mesura. La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha assenyalat que afectarà 12,5 milions d'assalariats, però principalment aquells —com cambrers, comerç i agricultors— que no estan emparats pel conveni col·lectiu. Respecte als terminis, s'aprova que els convenis tenen fins a final d'any per adaptar-se a la mesura.

Això fa que des del govern de coalició entenguin que durant la negociació en el Congrés s'hagi de cedir davant dels partits que en teoria donen suport a l'executiu de Pedro Sánchez. A la recambra, intentaran obtenir el suport dels diferents grups parlamentaris amb un pla d'ajuts a les pimes —que podria rondar els 375 milions d'euros que es van posar a la taula de negociació amb els agents socials— i un calendari d'implantació de la mesura més dilatat, especialment per a sectors i empreses amb més dificultats.

Els empresaris han mostrat una resistència fèrria a la reducció legal de la jornada laboral i han defensat que es deixi en mans de la negociació col·lectiva. Tanmateix, els sindicats i el Ministeri de Treball consideren que hi ha prop d'1,5 milions de treballadors que estan fora de la negociació col·lectiva, molts d'ells, a més, cobrant el salari mínim interprofessional. Fa diversos mesos que les associacions d'empresaris fan un intens treball en els àmbits parlamentaris per evitar que el text tiri endavant. Entre elles, Foment ha celebrat reunions amb Junts, però també amb el PNB.

Però això és avançar esdeveniments. Aquest dimarts, el text que ha aprovat el Consell de Ministres no varia substancialment de l'avantprojecte que es va sotmetre a audiència pública i que recull, gairebé al peu de la lletra, l'acord firmat entre el Ministeri de Treball i els sindicats. La CEOE es va quedar fora de l'acord després d'haver negociat durant nou mesos, primer a soles amb els sindicats —una exigència de la patronal— i, posteriorment, en un pla tripartit amb els sindicats i el Ministeri de Treball.

Dues hores i mitja setmanals menys

El principal canvi aprovat aquest dimarts pel Consell de Ministres és una nova redacció de l'article 34 de l'ET: "1. La durada de la jornada de treball serà la pactada en els convenis col·lectius o contractes de treball. La durada màxima de la jornada ordinària de feina serà de quaranta hores setmanals de treball efectiu de mitjana en còmput anual. 2. Mitjançant conveni col·lectiu o, si no n'hi ha, per acord entre l'empresa i els representants dels treballadors, es podrà establir la distribució irregular de la jornada al llarg de l'any. En defecte de pacte, l'empresa podrà distribuir de manera irregular al llarg de l'any el deu per cent de la jornada de treball". Bàsicament, la reforma substitueix les quaranta hores per trenta-set hores i mitja.

El text legal estableix que, en cap cas, la reducció de les hores treballades no suposarà una rebaixa del salari, ni la compensació, absorció o desaparició de "drets més favorables o condicions més beneficioses", deixa clar el text de l'acord. Així, dona un termini, fins a final d'any, perquè els actuals convenis col·lectius s'adaptin a la llei. Aquest és un dels punts que podrien ser renegociats en el Congrés, una opció que ha defensat el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, davant la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz.

Contractes a temps parcial

El text empara els treballadors a temps parcial. Així, si en reduir-se la jornada de 40 a 37,5 hores setmanals, els contractes a temps parcial que tinguin una durada del temps de treball igual o superior (a 37,5 hores), automàticament passaran a ser contractes a temps complet. La resta dels treballadors, a temps parcial o amb jornada reduïda, tindran dret a continuar realitzant el mateix nombre d'hores de treball, però amb un increment proporcional del salari. És a dir, no se'ls reduirà la jornada, sinó que augmentarà el seu salari.

Però la reducció de jornada no és l'únic gran canvi aprovat aquest dimarts. La reforma suposa un paquet de mesures addicionals que garanteixin que la reforma del temps de treball és real i no es queda en paper mullat del BOE. El paquet inclou, a més, un reforç en els controls d'assistència i del dret a la desconnexió digital efectiva.

Registre de jornada

Actualment, les empreses ja estan obligades a tenir un registre de jornada, però el model s'ha demostrat ineficient. Si s'aprova el projecte de llei, les empreses tindran un registre diari digital que garanteixi "l'objectivitat, fiabilitat i accessibilitat", així com la interoperabilitat. Amb aquesta finalitat, els treballadors fitxaran de forma personal i directa a l'inici i a l'acabament de cada dia i hauran de registrar totes les interrupcions d'aquesta que afectin el seu còmput, identificant, a més, si les hores realitzades són ordinàries, extraordinàries o complementàries.

Però, entre les grans modificacions, aquest registre digital serà accessible en temps real i en remot per als empleats, els seus representants legals i la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

I, per a possibles inspeccions, els registres hauran de guardar-se durant quatre anys. Si l'empresa incompleix la normativa, "es presumirà com a realitzada la jornada ordinària de treball, així com les hores extraordinàries i complementàries manifestades per la persona treballadora, tret que hi hagi prova en contra". El Govern es dona un termini de sis mesos des de l'aprovació de la llei per tirar endavant el reglament que reguli el registre horari.

Multes més dures

La llei s'acompanya d'un règim dissuasiu amb sancions augmentades, que seran considerades com a infracció greu. Si hi ha absència de registre o falsejament de dades, es computarà aquesta infracció per cada persona treballadora afectada. Actualment, es computa sobre el conjunt dels treballadors. També seran greus els incompliments en matèria d'organització i ordenació del temps de treball que generin risc greu per a la seguretat i salut de les persones treballadores.

Desconnexió digital

El reforç del dret a la desconnexió digital és l'altre gran paquet normatiu aprovat aquest dimarts en el Consell de Ministres. Així, les empreses vetllaran perquè, durant el temps de descans, els treballadors tinguin dret a no ser localitzables. En aquest sentit, el dret a la desconnexió serà "irrenunciable", i les modalitats del seu exercici, els mitjans i les mesures adequades per garantir-lo es definiran en la negociació col·lectiva, on es podran establir excepcions quan es presentin circumstàncies excepcionals justificades.