Arnaldo Otegi és d'Elgoibar, un poble de Guipúscoa de poc més de 10.000 habitants en el qual hi ha assentaments humans des que els micos van baixar dels arbres. El líder abertzale va néixer el 1958, un any abans que ETA fes el primer mort i que es posés en marxa el pla d'estabilització franquista. Els pares, dos joves enamorats, molt guapos i simpàtics, havien crescut en famílies republicanes. Tot i que es va educar en l’ambient dels vençuts, i que va aprendre el basc en una ikastola clandestina i que el funcionari del registre civil l’hauria d’haver inscrit amb el nom d’Armando -que és el que havien decidit els pares- Otegi va tenir una infantesa feliç.

Els mestres el van veure espavilat i van recomanar que rebés una bona educació perquè no acabés treballant en una cadena de muntatge. A casa van ensenyar-li a estimar la natura i la cultura i no van posar pegues perquè anés a classes de ballet, cosa que als anys seixanta devia ser estranya. Amb els amics jugava a futbol i feia muntanyisme. Els cap de setmana marxava d’excursió i la colla s’explicava històries de misteri al voltant d'una llar de foc. Un dels amics era mig sord, d’una clatellada que li havia donat un mestre per parlar euskera a l’escola. Com més devot era l’amor de la família, més malvada li devia semblar Espanya.

L’Armando semblava un adolescent normal, enamorat de la seva nòvia. Però amb 19 anys va haver d’explicar als pares que s’havia enrolat a ETA

L’Armando –que és com tothom el coneixia aleshores- semblava un adolescent normal, enamorat de la seva nòvia, Mari Juli. El 1977, però, amb 19 anys, va donar una sorpresa als pares explicant-los que s’havia enrolat a ETA i que havia de marxar de casa perquè la policia el perseguia. És l'any que Espanya aprova la llei d'amnistia que el comitè dels drets humans de ONU ha demanat de derogar. Fins a primers dels vuitanta, Otegi participa en l’organització de segrestos i saboteja infrastructures; mentrestant, la policia i la justícia van socialitzant el nom del DNI, Arnaldo. Amb vint-i-pocs, Otegui fuig a França amb Mari Juli, amb la qual tindrà dos fills. Quan es produeix l’escissió d’ETA se situa en la banda dura, tot i que ell no ha comès delictes de sang.

Amb el sou del militant entra i surt d’Espanya amb la pistola sempre a mà, mentre estudia filosofia a Baiona i fa una tasca cada vegada més política. El 1987, Madrid aconsegueix la col·laboració de França i Otegi és extradit a Espanya. Quan arriba a Intxaurrondo, fa poc de l’atemptat d’Hipercor. La caserna està dirigida pel general Rodríguez Galindo, aquell guàrdia civil que va dir que amb sis homes com els torturadors de Lasa i Zabala podria conquerir tot Sudamèrica. En el seu llibre sobre Otegi, Antoni Batista explica les tortures que van aplicar-li: el pasillo, el waterboarding, i els elèctrodes als testicles, entre d'altres.

A la presó, les visites són escasses i Otegi no porta bé que el guàrdia l’escridassi perquè parli castellà amb els fills, que amb prou feina el saben. El pres llegeix, participa en vagues de fam i rep alguna pallissa. Quan passeja pel pati algun guàrdia l’apunta amb el cetme com jugant a tir al blanc. Un cop complerts els sis anys de condemna, el 1994 entra al Parlament basc per substituir una diputada empresonada. El primer dia no s’asseu a l’escó, hi deixa uns clavells en record del 20è aniversari de les últimes execucions de la dictadura. Després es fa un nom polemitzant amb Juan Mari Atutxa, el conseller d’Interior Basc, que ETA volia assassinar amb un rifle de mira telescòpica mentre els diaris de Madrid l’acusaven de ser còmplice del terrorisme.

Convertit en líder per sorpresa, Otegi va trobar el moment d’escampar el discurs que sense pau no hi haurà mai independència

Amb l’assassinat de Miguel Ángel Blanco, la pressió sobre el món abertzale es multiplica i l’Estat fa un favor a Otegi detenint la cúpula d’Herri Batasuna. Convertit en líder per sorpresa, Otegi troba el moment d’escampar el discurs que sense pau no hi haurà mai independència. Euskal Herritarrok, el partit que substitueix Herri Batasuna, reivindica un referèndum d’autodeterminació i pacta amb el PNB, el partit que poc abans ell mateix anomenava Partit dels Negocis Bascos. El pacte de Lizarra és el gran moment d’Otegi. Fa quasi 10 anys que el Mur de Berlín ha caigut i la força de la UE es basa en la fama que té al món d'espai democràtic i pacífic.

Otegi transmet una imatge més neta i moderna que els seus antecessors i el govern espanyol comença a pressionar diaris i a parlar de “treva trampa” abans que ETA pugui entregar les armes de forma honorable. Amb Otegi la política basca canvia d’eix. La frontera entre violents i demòcrates, passa a dividir independentistes i unionistes. Si Ian Paisley i Martin McGuinness podien prendre una tassa de te després d’ordenar matar-se mútuament, al País Basc això no és possible. La transició va banalitzar tant el franquisme i tota la història anterior que l’espanyol mitjà es torna molt primari al voltant de paraules talismà com llei i democràcia.

El pacte de Lizarra no irrita només a Madrid i els sectors d’ETA que no volen la pau o temen podrir-se a la presó. També alerta l’entramat basc que viu dels pressupostos dedicats a combatre el terrorisme. El Partit Socialista, marginat de la mamella basca, compra el discurs del PP. El negoci de la pena cau sobre Otegi i les forces de Lizarra. Otegi és minuciosament seguit i investigat. Uns policies disfressats de tècnics d’Euskaltel omplen casa seva de micròfons. Els etarres partidaris de la pau o bé són detinguts o bé han de fugir. L’Associació de Víctimes del Terrorisme es converteix en l’ANC de Mayor Oreja. Els diaris van a la una i, quan es despisten, reben trucada del mateix Aznar.

Otegi és l’únic polític que de bon principi va apuntar a l’autoria islàmica en els atemptats d'Atocha

De res serveix la vaga de fam que Otegi fa en suport dels presos bascos. Quan ETA trenca la treva despres de 15 mesos, sembla un home acabat. Durant quatre anys és crivellat per les querelles judicials i els menyspreus que es couen en la histèria pacifista que genera la guerra d’Iraq. Llavors, hi ha els atemptats d’Atocha i Otegi és l’únic polític que de bon principi apunta l’autoria islàmica i descarta que ETA tingui res a veure amb la carnisseria. El PP envia missatges a les cancelleries per dir que Otegi menteix, els diaris espanyols l'insulten i, com a premi, un mes després és detingut per apologia del terrorisme. El delicte és un discurs pronunciat en un enterrament uns anys abans, gravat per un policia disfressat de membre de Batasuna.

Des d'aleshores l'esquema s’anirà repetint. Cada vegada que ETA trenca una treva, la justícia rescata un cas i Otegi passa una temporadeta a la presó. Al final ETA deixa de matar i Otegi és condemnat a sis anys i mig per pertinença a banda armada. Otegi ha complert la pena íntegrament, a diferència del general Galindo, que només va complir-ne tres de 72. Sona bèstia dir-ho però ara sembla que si ETA no hagués existit el discurs espanyol no s’hagués identificat tant amb els valors pacifistes i democràtics i l’independentisme català no hauria pogut fer forat amb una simple urna. Al país Basc les ferides que va intentar tancar la Transició encara hi bateguen en carn viva, i no hi ha cap polític amb una trajectòria tan perfecta com Otegi per fer aquesta pregunta:

- És veritat que sense violència es pot defensar tot o el temps acabarà explicant una mica massa bé la llarga i dolorosa existència d’ETA?

Esclar que tota clau que serveixi per obrir un pany, també va bé per inutilitzar-lo.  

Fotos: Efe