La candidata de JxCat a la presidència de la Generalitat, Laura Borràs (Barcelona, 1970), no amaga la decepció davant la impossibilitat de fer campanya al carrer. Sap que la capacitat de connectar amb la gent és una de les seves armes i es resisteix a deixar que la distància i les mascaretes la neutralitzin. Malgrat aquest entrebanc, i malgrat les dificultats que ha imposat a Junts no disposar de drets electorals, la campanya de Borràs ha aconseguit revertir les enquestes, fins a despuntar en un intens frec a frec amb PSC i ERC. El compromís per activar el procés independentista s'ha convertit en la proposta estrella de Junts, que no amaga les crítiques als grinyols que han generat les diferències amb ERC aquesta darrera legislatura. Junts proposa una "carta de navegació" que es basa essencialment a actuar com si Catalunya fos ja una república, superant els límits que marca l'Estatut i desoint el Tribunal Constitucional (TC).
Foto: Sergi Alcàzar
Els que diuen que és impossible no haurien de destorbar els que ho intentem
Tothom els demana aclariments sobre com pensen activar el procés independentista. Salvador Illa li va deixar anar un no t’ho creus ni tu. No s’expliquen prou bé?
Illa sap perfectament que no només m’ho crec jo sinó que s’ho creu JxCat. El seu joc sempre ha estat dir-nos que és impossible i treballar perquè fos impossible. També ens deia que no seria possible l’1-O i que no serien eurodiputats el president Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Els que diuen que és impossible no haurien d’intentar destorbar els que ho estem intentant fer possible. La nostra proposta és molt clara, tothom que vulgui llegir-la i tingui un mínim de comprensió lectora ho pot entendre perfectament.
Parlem de la proposta, doncs. Asseguren que si l’independentisme obté la majoria i l’Estat no mou peça hi haurà resposta unilateral. Què ha de fer l’Estat? En quant de temps?
El que proposa el nostre document és anar al Parlament, referendar aquesta majoria independentista i traçar totes les vies possibles per arribar fins a l’activació de la declaració d’independència. També la via de negociació amb l’Estat espanyol. Però si la negociació de l’Estat, que hauria de ser la via més fàcil, còmoda i democràtica, no pot ser, naturalment nosaltres no podem aturar-nos perquè l’Estat espanyol mantingui la seva intransigència.
Què és el que haurà de fer el govern espanyol? Què li demanaran?
Demanem una solució política, que ara passa per una llei d’amnistia. Comencem per un reconeixement de com de malament s’han fet les coses, de l’error d’haver triat una via repressiva i judicial en comptes d’una via política i, per tant, començar per aquesta amnistia, i després, naturalment, gestionar aquest reconeixement i exercici del dret a l’autodeterminació i el final de la repressió. És molt clar el que li demanem a l’Estat, amnistia, autodeterminació i final de la repressió.
Per tant, un nou referèndum?
Si l’Estat volgués ser democràtic abans que espanyol hauria de ser la via que triés. Com s’expressen els ciutadans? A través de les urnes. El paternalisme de decidir que tu ja saps el que pensen els ciutadans no encaixa en un model d’estat democràtic com Espanya presumeix ser.
La seva proposta diu que si l'executiu espanyol no mou peça, el futur Govern estarà disposat a prendre les decisions unilaterals que correspongui...
Efectivament. I aquí és molt important la suma dels consensos, que hi sigui tothom per poder avançar, des del món local, totes les institucions, la societat civil organitzada, i aquest nou actor que és el Consell per la República, per treballar conjuntament des de dins i des de fora per avançar cap a l’activació de la declaració d’independència.
De quina manera?
És obvi que nosaltres tenim una carta de navegació, que és el que recollim de l’1-O. Mantenim tota la vigència del missatge polític de l’1-O i hem d’avançar perquè sigui possible.
La proposta també parla de desplegar, amb el Consell per la República, canvis tecnològics, organitzatius i administratius en diversos àmbits "per preparar la transició a la república”. A quins canvis es refereix?
És obvi que caldrà modificar coses per passar de ser una autonomia a ser un país independent. Hi ha d’haver tot de mecanismes interns, modificacions legislatives. No volem donar pistes innecessàries a l’Estat espanyol perquè actuï de la manera que porta actuant, amb repressió. El que és important és que la fórmula sigui de consens, que hi siguem tots.
Ens hem de comportar com si fóssim ja una república, amb l’ambició de les nostres polítiques
També es comprometen a “dissenyar lleis i polítiques" en drets socials, sanitat, educació, cultura, justícia, economia i progrés del país, "més enllà de les competències de l’Estatut i assenyalant el camí de la República Catalana”.
Sí, hem d’avançar tot el possible en cadascuna de les polítiques, fer ara allò que vulguem ser com a República. Ens hem de comportar com si fóssim una república, cosa que encara no podem ser, però l’ambició de les polítiques que despleguem ha d’anar en aquesta línia.
Però si el Govern va més enllà del que marquen les competències de l’Estatut, el Tribunal Constitucional ho vetarà. Què faran?
En aquest escenari ja hi som. Les lleis que surten aprovades, fins i tot amb majoria absoluta al Parlament, el Tribunal Constitucional les tomba. En algun moment hi haurà d’haver aquest dir prou a deixar que la sobirania del poble de Catalunya es vegi sistemàticament retallada per les ingerències del TC. De fet, aquest ha estat, les ingerències continuades, el principal escull que hi ha hagut en aquesta legislatura.
Quan diuen que s’haurà de defensar aquestes lleis que superaran l’Estatut què vol dir? Desobeir el TC? Posar-les en pràctica igualment?
Hem de poder tenir la força legítima de defensar aquelles lleis que hagin sortit aprovades pel Parlament de Catalunya, posar-les en pràctica, amb independència del que pensi el Tribunal Constitucional, perquè aquesta és la nostra feina com a diputats, com a Govern.
El govern del PP va habilitar el TC per actuar quan s’incompleixen les seves decisions...
Nosaltres volem ser extraordinàriament clars que el que cal fer és obeir el Parlament de Catalunya. Per recuperar la dignitat de les institucions catalanes hem de ser profundament obedients al Parlament.
Encara que sigui desobeint els mandats del TC...
Aquesta és la nostra autoexigència. Com a diputats hem de ser obedients al que el Parlament decideixi.
Foto: Sergi Alcàzar
I per tant el que decideixi el Parlament s’aplicarà digui el que digui el TC?
Sí, perquè sorgeix del mandat democràtic i dels representants de la ciutadania escollits legítimament a les urnes
Al final del document diu que quan “la ciutadania, les institucions i el Consell per la República estiguin preparades per culminar el mandat de constituir Catalunya en un estat independent en forma de república, es procedirà a activar la declaració d’independència, a mobilitzar el país per a la seva defensa pacífica i democràtica. Què vol dir mobilitzar el país?
Vol dir que tota la ciutadania, que hi és i que no falla mai, haurà d’estar disposada a defensar cívicament, pacificament i democràticament la declaració d’independència que surti d’un Parlament sobirà.
Haurà de sortir la gent al carrer en un moment determinat quan se’ls demani defensar-ho?
La gent no només sortirà, està sortint al carrer cada vegada que els hi demanen. La gent surt al carrer per reclamar els seus drets, i els representants de la ciutadania ens hem de fer garants d’aquesta voluntat que expressen els ciutadans. La mobilització sistemàtica ja l’hem tinguda, la tindrem i l’haurem de fer valdre en el moment en què tots estiguem en disposició d’activar aquesta declaració d’independència i defensar-la. Insisteixo, cívicament, pacíficament i democràticament.
I si no arriben al 50% dels vots?
Hem dit sempre que per nosaltres el mandat és aconseguir les majories tal com estan establertes en aquest moment. Per nosaltres és rellevant el 50% dels escons, naturalment també el 50% dels vots. Però a l’altre costat hi ha algú que de matemàtiques democràtiques justeja una mica i per tant ens han dit que no n'hi hauria prou ni amb el 50 més 1, que és la llei bàsica de la democràcia, ni amb el 60, ni amb el 70, ni amb el 80. De fet, segurament no n’hi haurà mai prou, perquè quan es té aquesta manera de pensar vol dir que no tens en compte la base de la democràcia.
Però què comportaria no tenir el 50% dels vots? Què no podrien fer sense el 50% dels vots?
Nosaltres sortim a voler-ho tot, ambicionar-ho tot i voler disposar de tota la força. Això vol dir obtenir majories clares tant des del punt de vista dels escons, com naturalment també des del punt de vista dels vots. Insisteixo, en aquesta legislatura de la qual procedim, teníem una majoria absoluta d’escons que tampoc no s’ha vist traduïda en aquelles polítiques que s’han desenvolupat.
Les enquestes apunten que la seva podria ser la candidatura més votada. Què és el primer que faria?
De moment, continuarem sense confiar-nos gens en les enquestes, anirem dia a dia, vot a vot. Si es produeix aquesta victòria de JxCat, naturalment tenim una pandèmia contra la qual lluitar, i per tant haurem de fer un pla de xoc per reactivar el país en aquesta situació d’emergència que ens posa al davant la Covid 19, i alhora aquest refermar el compromís de les urnes amb una resolució al Parlament que obligui doblement tots els diputats d’aquesta legislatura per dur a terme el debat que tenim encomanat. Per tant, estem parlant d’aquesta gestió immediata de la pandèmia i ambició de la independència.
Som l’única garantia que no hi hagi tripartit, i no acceptem ni per activa ni per passiva, vots de l’extrema dreta ni del 155
Després de com ha funcionat el darrer Govern, preferiria governar en solitari amb suport extern dels socis?
Haurem de veure quin és el resultat electoral. Nosaltres estem demanant de guanyar bé per després estar en disposició de poder governar bé. Som l’única garantia perquè no es produeixi un govern tripartit, a l’estil de Madrid o Barcelona, a la Generalitat. La nostra proposta és clara. Hem dit a més que no acceptarem ni per activa ni per passiva no només els vots de l’extrema dreta, sinó tampoc els vots dels partits del 155. No sé si tothom està en disposició de dir el mateix.
La proposta que plantegem haurà de ser acceptada pels partits independentistes que vulguin formar part d’aquest projecte
Li preguntava arran dels conflictes que hi ha hagut aquesta legislatura entre JxCat i ERC. En cas que encapçali vostè el Govern es pot plantejar l'executiu en solitari amb suports des de fora?
Nosaltres el que intentarem és governar amb força. La nostra proposta haurà de ser acceptada pels partits independentistes que vulguin formar part del nostre projecte en aquesta legislatura. Com es produirà, si des de dins o des de fora, és un exercici que ara és difícil de fer perquè no tenim el resultat electoral. En qualsevol cas, el que és important és tenir la voluntat de no repetir els errors que s’han comès i ser extraordinàriament clars sobre cap a on volem avançar. Els companys de viatge que vulguin sumar-s’hi seran benvinguts.
Durant la campanya han parlat en to crític de conselleries concretes, ara en mans d’ERC, com Salut, Ensenyament o Benestar Social. Quan diu que han comès errors que no poden repetir es refereix a cedir als socis aquestes conselleries?
És obvi que en aquesta legislatura la manera com s’han portat algunes d’aquestes conselleries fa que nosaltres ambicionem dirigir-les. En funció dels resultats electorals tindrem més força o menys perquè es produeixi aquest repartiment competencial.
No donem res per fet [al repartiment de conselleries]. Es comença partint de zero. Totes les cartes damunt de la taula
En qualsevol cas, el repartiment de conselleries serà diferent? Considera JxCat que un dels errors que van cometre va ser la forma com es van repartir les conselleries amb ERC?
En aquell moment es van prendre unes decisions en funció d’un context que ara és diferent. Hem d’aprofitar tot el que ha passat per veure de quina manera podem corregir-ho. Nosaltres no donem res per fet. Es comença partint de zero. Posant totes les cartes damunt de la taula en funció de la força electoral. Amb l‘ambició d’aconseguir projectar el país en tots els àmbits, també centralment en l’àmbit de Salut i polítiques socials.
Foto: Sergi Alcàzar
En un Govern de JxCat el concepte d’obediència o desobediència ha de pivotar sobre el marc català
Em deia que tiraran endavant lleis que superin els límits de l'Estatut i malgrat el TC. Això obligarà tothom que estigui al govern a estar disposats a desobeir?
El marc mental de la desobediència és el marc mental espanyol. Hem de treballar amb el marc mental català, no amb el marc mental espanyol, que de moment per a Catalunya només ofereix empresonar, exiliar, reprimir, prohibir, limitar en definitiva l’expectativa de progrés social i benestar per a tothom. Quan nosaltres legislem sobre pobresa energètica o cànon digital afecta a tothom, independentistes i no independentistes. Per tant, el que hem de fer per estar en un govern de JxCat és tenir clar que el marc mental ha de ser el marc mental català i que, per tant, el concepte d’obediència o desobediència ha de pivotar sobre aquesta perspectiva, la catalana, i per tant obediència al mandat de les urnes, al que ens diu la ciutadania des de la seu de la sobirania, com és el Parlament de Catalunya.
Hi ha qui tria deshonor per estalviar-se les querelles
Això vol dir que qualsevol persona que estigui al seu govern ha de tenir clar que el que prima és el mandat del Parlament i que si això obliga a desobeir, s’ha de desobeir la legislació espanyola?
Exacte. Nosaltres hem de treballar amb obediència a les urnes i, per tant, qualsevol persona que estigui en aquest Govern haurà de tenir clar quin és el seu nivell d’obediència, per tant, d’obediència al Parlament, no desvirtuar el Parlament, no convertir-lo en un espai sucursalitzat de l'Estat espanyol per efecte de la por que genera la repressió. Això és el que va passar amb el president Torra. No pot ser que el Parlament de Catalunya li tregui l’acta de diputat, que és el contracte més sagrat amb l’elector, preventivament, abans no ho faci el Tribunal Suprem. No pot ser. Això no pot tornar a passar. I això ha passat. Perquè la repressió la tindrem, però a més tenim el deshonor, el fet de fallar a la gent. N’hi ha que trien el deshonor per estalviar-se les querelles. En el nostre Govern des de JxCat hem de tenir clar que l’obediència és al poble de Catalunya.
Estaria bé no ser víctimes de foc amic
Diumenge, en la seva primera aparició en campanya, Quim Torra es va mostrar molt dolgut que no hi hagi hagut "unitat antirepressiva" durant aquesta campanya. Es referia al cas obert contra vostè al Suprem en què l'acusen de fraccionar contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes i la resposta d'ERC i CUP. L’ha sorprès?
No m’hauria de sorprendre després de com es va gestionar el meu suplicatori al Congrés. Em pensava que a Catalunya podria tenir una campanya justa, almenys en aquests termes. El president estava enfadat, jo estic en aquest sentit més dolguda, precisament que no siguem capaços d’entendre qui és l’enemic i que des de les pròpies files dels companys de viatge fem el joc a un Estat que juga brut i sabem que juga brut amb tot l’independentisme. Jo persevero en aquesta idea que tots els independentistes som companys de viatge i estem en la mateixa trinxera, estaria bé no ser víctimes de foc amic.
Torra també va dir que havien patit moltes pressions per recolzar els pressupostos i la investidura de Pedro Sánchez . Quines pressions?
Pressions a tots els nivells.
És alarmant la credulitat de tants davant les promeses incomplertes de Sánchez i el govern de socialistes i comuns
Però, de qui?
El president ho va voler deixar en aquest àmbit d’ambigüitat. Parlava de la fermesa que jo havia tingut aguantant aquestes pressions, que efectivament hi van ser des d’espais polítics, des d’espais econòmics. L’opció de JxCat era mantenir Espanya en una situació d’ingovernabilitat mentre no es vulgui resoldre el conflicte polític amb Catalunya. Per això no vam voler investir un president com Pedro Sànchez. Un govern que després hem pogut veure que ni s’ha notat amb els pressupostos, ni s’ha notat amb el final de la repressió, ni amb la voluntat de negociació, ni tan sols ara amb la gestió dels fons europeus, cosa que també s'havia esgrimit. Per tant, el que és alarmant és la credulitat de tants davant les promeses incomplertes de Pedro Sànchez i el govern de socialistes i comuns.
Ha demanat que un acord de Govern no s’hauria de limitar a l'executiu sinó també a altres institucions com el Congrés. Veu Gabriel Rufián fent un gir per adaptar-se al que vostès proposen?
No. Però jo proposo el que crec que és millor per a Catalunya. Ho vaig proposar a les eleccions del 10-N, al debat de TV3, dient que soc de les qui pensen que hauríem d’estar treballant units. I aquesta proposta no va ser acceptada. Això no treu que jo pensi que és la millor manera de fer valer la veu de l’independentisme a Madrid. Mai tants vots independentistes havien servit per a tan poc incidint en les polítiques de l’Estat espanyol contra Catalunya.
Aquesta unitat al Congrés serà, doncs, una condició per a un acord de govern o no?
A mi no m’agrada parlar de condicions, sinó de propostes que puguin ser compartides perquè la seva lògica és aclaparadorament decisiva a l’hora de voler treballar amb ambició nacional i de país.
Foto: Sergi Alcàzar
Diu que s’ha de desobeir el Constitucional, que s’ha d’imposar el que es decideixi a Catalunya. En el cas de Torra, s’hauria d’haver mantingut a la presidència?
El president va donar per acabada la legislatura veient quina era la correlació de forces de què disposava. Aquesta és una responsabilitat compartida. El president podia voler fer coses, però el seu Govern o els partits del Govern no el seguien. Per responsabilitat va decidir seguir tirant endavant amb els pressupostos i entremig va arribar la pandèmia i va haver de gestionar un Govern que ell havia donat per liquidat i ho va fer posant sempre els interessos de la gent per davant.
Què farà si es troba en aquesta situació?
Justament estem parlant de tenir un Govern fort, convençut, decidit i cohesionat i competent, i per tant, al meu costat en aquesta actitud de fermesa i resistència i dignitat. És molt important el Govern que hi hagi perquè acompanyi el lideratge de la presidència.
I si té un Govern que l’acompanyi, no acceptaria una inhabilitació com la de Torra?
El problema és a la base. Jo no reconec la justícia espanyola en aquesta dimensió que té d’injustícia permanent cap al catalanisme, cap a l’independentisme, com s’ha vist en la causa general que estem patint en tots els nivells. Aquesta justícia està sent l’última línia de defensa en la unitat territorial espanyola. Aquesta justícia està adulterada, no és justa, podrà ser legal, però no és legítima. És evident que treballaré per poder tenir un Govern que estigui tan convençut com ho estic jo mateixa d’aquest estat de coses.
I, per tant, resistiria en el seu càrrec encara que hi hagués una inhabilitació?
Jo el que faré és aquesta obediència al mandat de Catalunya, al Parlament, als ciutadans de Catalunya i al marc mental català.
Hi ha un problema a l’interior del cos de Mossos i s’ha de poder resoldre
Es va mostrar indignada aquest dilluns a través d’una piulada per l’actuació dels Mossos davant les protestes per mítings de Vox. Què pensa fer per evitar-ho?
M’indigna molt veure comportaments d’alguns agents del cos de Mossos d’Esquadra. Sóc curosa perquè per poder ser crítica cal ser autocrítica. La meva no és una critica al cos de Mossos sinó als agents que no tenen els estàndards democràtics. Volem que el cos de Mossos pugui ser una policia plenament democràtica, que sigui referent en la protecció i promoció de drets fonamentals. La meva presidència serà intransigent i exemplar envers aquests comportaments que no representen la policia democràtica que el poble de Catalunya es mereix. I per tant el meu compromís és de tolerància zero amb la violència, encara més exercida des dels cossos policials. Vaig ser clara i crítica amb tota la violència que es va exercir contra la població en els fets posteriors a la sentència del 14 d'octubre i ho continuo sent ara. Hi ha un problema a l’interior del cos de Mossos i s’ha de poder resoldre. És un problema que ve de molt lluny, té solució complexa, però s’ha d’abordar de manera immediata per reformar les unitats antiavalots. Els agents que no estiguin en disposició de complir aquests estàndards democràtics no poden ser membres de la policia de Catalunya.
De quina manera afectaria una victòria contundent de l’independentisme a l’amnistia?
L’amnistia no s’ha dut a terme encara perquè no es vol, perquè no hi ha voluntat política. La portaveu del PSOE al Congrés en una roda de premsa d’una junta de portaveus va dir que l’amnistia no cap a la Constitució. I es va quedar tan ampla i va donar el tema per acabat. L’amnistia no s’ha abordat abans perquè no deixa de ser una de les enganyifes a les quals ens té acostumats el govern de socialistes i comuns. L’amnistia és possible, perquè hi hauria una possible correlació de forces si el govern de socialistes i comuns hi estigués a favor. Una victòria independentista és el que necessitem com a país i per continuar-li dient a l’Estat espanyol que resolgui el problema polític de manera política. I l’amnistia és el primer pas.
A la imatge principal, la candidata de JxCat a la presidència de la Generalitat, Laura Borràs / Sergi Alcàzar