No és cap secret que Miquel Iceta (Barcelona, 1960), primer secretari del PSC, és un home d'aparell. Es va afiliar primer al Partit Socialista Popular Català (PSP) amb 17 anys i, al poc temps, al naixent Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Sempre se l'ha situat a la "cuina" de l'estratègia del PSC, on ha ocupat diversos càrrecs orgànics i ha organitzat campanyes electorals des del 1987. També ha format part de l'executiva federal del PSOE. A més, és diputat al Parlament des de fa 16 anys i escaig, des de les eleccions del 1999. Abans ja havia estat regidor de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat, entre 1987 i 1991, i diputat al Congrés la primera legislatura de José María Aznar, a més d'ocupar diversos càrrecs a la direcció del Departament d'Anàlisi del gabinet de la Presidència del Govern espanyol. Considera, però, que si un partit és trencador o continuista, es demostra al govern.

Des que van començar les negociacions per a la investidura, Podemos intenta agafar la iniciativa i marcar l'agenda als socialistes. Estan perdent terreny? Potser intenten agafar la iniciativa, però comencen la casa per la teulada. Parlen de càrrecs quan aquí el tema és acordar polítiques. Es fixen en el "qui" i no en el "què". Han equivocat l'ordre de les coses.

Creuen que en un futur Podemos podria acabar esdevenint el partit de referència d'esquerres i arraconant els socialistes? Jo tendeixo a pensar que no. És cert que a l'espai de l'esquerra hi ha més competició, però si es fan les coses bé, el PSOE ocuparà la primera plaça d'aquest espai i serà el centre al voltant del qual caldrà articular majories de govern, per tant, jo no ho visc amb angoixa. En aquesta vida t'has de treure les pors de sobre i fer el que has de fer i el millor possible, i confiar després en la resposta ciutadana. Des de la por es cometen grans errors.

Podemos es presenta com una mena de versió renovada del PSOE. Com ho veu? Són tan diferents? Jo veig sobretot diferències en les formes, que de vegades són importants. Podemos vol ser una versió, per dir-ho així, més participativa —tot i que també hem vist que els seus processos de primàries tenen alguna pega—, però, en fi, volen ser l'expressió de sectors que havien estat allunyats de la política tradicional —alguns es diuen fins i tot hereus del 15M—, i el PSOE, en canvi, forma part d'una esquerra més tradicional, més clàssica, socialdemòcrata. Ara, jo crec que és a l'hora de governar quan s'ha de veure si hi ha tantes diferències o si hi ha més possibilitats de col·laboració que les que es perceben d'entrada. Jo, la manera que va tenir Pablo Iglesias de sortir tan ràpidament a demanar-se una vicepresidència, així com altra gent ho va trobar espantós, ho vaig trobar el primer senyal que l'acord era possible, perquè si no, no s'hagués posat tan esplèndid.

Les expresions d'Iceta

Precisament això ha provocat moltes tensions internes al PSOE. Vostè ha intentant calmar els ànims. S'ha autoadjudicat un paper conciliador dins del partit? La relació entre el PSOE i el PSC sempre ha estat molt complexa. La nostra obligació és tenir bona relació amb tothom i ser molt lleials al secretari general del PSOE, sigui qui sigui. De vegades, aquest esforç fa que tinguem o exercim aquest paper. Jo espero que tothom ho entengui: és una manera de respectar els procediments del PSOE i que a nosaltres se'ns entengui a canvi la nostra visió. Perquè se solucioni el problema d'encaix entre Catalunya i Espanya és imprescindible que ells ens entenguin, però mai ho farem prenent partit en una lluita fratricida. Nosaltres som cosidores.

Els socialistes andalusos són una de les federacions que donen més bosses de vots al PSOE. Veu el moment en què facin una OPA a l'aparell del partit? El socialisme andalús sempre ha estat molt important al PSOE. Particularment des del Pacte del Betis, que per això es deia així, amb el procés de renovació que s'inicia al 74 a Suresnes a càrrec dels socialistes sevillans. Ara, han pogut exercir aquest paper en la mesura que han estat capaços d'entendre's amb molts altres: el Pacte del Betis era un pacte, entre d'altres, amb els bascos. Jo crec que el PSOE andalús té vocació de dirigir el PSOE, però sap que no ho pot fer en solitari, sinó que el seu èxit rau, precisament, en la capacitat d'entendre's i d'acordar amb molts altres.

Estan preparats els partits més grans per compartir espai amb els altres que han sorgit? A la fuerza ahorcan. La meva àvia deia "aquests goigs o no cantar", ja que cada ermita cantava els seus goigs i no hi havia altres. Ara hi ha noves regles. El gran problema era el bipartidisme i les majories absolutes, i ara no hi ha cap de les dues coses. Tots hem d'aprendre les regles del pacte. I coses que semblen impossibles, passen. Perquè hi ha la contradicció que quan vas a les eleccions tu extremes les diferències amb els altres, tu ets perfecte i els altres són un desastre, i després de les eleccions has de trobar terrenys comuns per posar-te d'acord amb aquells que deies que eren un desastre. La política és l'art d'aconseguir això sense trencar els plats.

I els ciutadans entenen aquests pactes després d'haver pronunciat en campanya discursos tan agressius contra els altres? No, i això dificulta l'acord. Tothom faríem bé a ser més prudents. Però s'ha de poder explicar. Imaginem: l'escenari contrari és la repetició d'eleccions, i aquest és el que menys m'agrada perquè és tant com dir "no ens ha agradat com heu votat, torneu-ho a fer a veure si ho feu millor". Quan els electors voten, expressen una voluntat que després són els polítics els que han de transformar en acció de govern. Per això, la repetició de les eleccions no deixa de ser una anomalia democràtica, un desastre.

Us fa la sensació que, en cas de poder formar govern Pedro Sánchez, serà president per sorpresa, una mica la sensació que es tenia quan va guanyar Zapatero contra pronòstic el 2004? En realitat, no. Jo la nit electoral vaig pensar "Rajoy no podrà". No tenia clar que el president acabés essent el Pedro, però sí que tenia clar que Rajoy no ho seria. És cert el que diu quan reivindica que ha guanyat les eleccions, però és que ha perdut 60 escons. Són molts, eh? El PSOE ha perdut 20, Déu n'hi do, però és que el PP n'ha perdut 60. I tots els que han crescut, han crescut en gran part amb un missatge contrari o en oposició al PP. A les eleccions hi havia tres coses que estaven en joc: el combat tradicional dreta-esquerra, i aquest ha quedat empatat perquè no pots dir clarament que ha guanyat la dreta o l'esquerra; la pugna partits tradicionals contra partits emergents, i aquí guanyen els tradicionals però els emergents fan una entrada molt forta, i al tercer escenari que era canvi o continuïtat, aquí sí que crec que ha guanyat el canvi contra la continuïtat. I per això, les forces partidàries del canvi estan cridades a posar-se d'acord.

En alguna ocasió ha dit que no espera que els partits independentistes facilitin la investidura a Sánchez perquè estarien renunciant al seu programa. Surten els números? Depèn. Si s'aconseguís un acord amb Podemos i Ciutadans surten de sobres.

Però Podemos vol ser al govern i Ciutadans diu que amb ells al govern votaran en contra a la investidura. Jo recordo que també semblava impossible que Artur Mas fes un pas al costat. I a l'últim dia, última hora i últim minut, va i passa. Ciutadans no estan d'acord amb la lluita contra la corrupció, per exemple? Amb la regeneració democràtica? Les fórmules poden ser diverses. Poden governar tots tres, o governar dos i abstenir-se un tercer, hi ha diverses maneres. A banda d'això, no sé els independentistes, si es formula una proposta de govern no encapçalada pel PP, finalment què faran. És la seva decisió. El que és evident és que el govern no pot dependre dels independentistes. Això és força lògic. De la mateixa manera que a Catalunya, si es vol fer un govern per la independència, aquest no pot dependre dels vots dels no-independentistes. Com s'articula el pacte, ja ho anirem veient, amb perdó de l'expressió, hi ha coses que han de fer xup-xup.

Veu la possibilitat que el PSOE pugui arribar a algun tipus de pacte amb Junts pel Sí, ja sigui de tipus territorial, de finançament, o qualsevol altre? Jo estic convençut que si hi ha un govern presidit pel Pedro Sánchez, estaran sobre la taula els 23 punts del president Mas, i crec que en molts, molts, hi ha possibilitat d'acord. Crec que també estarà sobre la taula, perquè, vulguem o no vulguem, és així, el tema del finançament. I en definitiva, hi haurà sobre la taula que sense diàleg, negociació i pacte, no hi ha solució a aquest problema. En això sóc molt optimista. No vull minimitzar les dificultats, però sé que només hi ha aquest camí, i que Pedro Sánchez està disposat a recorre'l. Entre d'altres coses, estem tan compromesos amb ell i volem que se'n surti.

¿No li sembla que el pla de govern que Pedro Sánchez ha traslladat als altres partits, en què diu que durant aquesta legislatura es "desenvoluparà, si cal, mínimament, l'Estat federal", dilueix la proposta territorial que feia el PSOE? La proposta del PSOE és reformar la Constitució per fer d'Espanya un Estat federal, reformar el finançament autonòmic, revisar l’esforç de les comunitat autònomes per reduir el dèficit de l'Estat i una política cultural federal. És evident que és una proposta a ser enriquida i concretada a través de la negociació amb els partits que vulguin donar suport a la investidura de Pedro Sánchez, i que el govern que en surti haurà d'acordar també una estratègia per resoldre el problema de l’encaix de Catalunya a la resta d'Espanya.