Aquesta setmana la Biblioteca Nacional ha protagonitzat una fervorosa polèmica a causa d'aquest fil a Twitter.

En els missatges publicats, des de la Biblioteca lamentaven "el malestar causat a tots aquells que han percebut qualsevol mena de discriminació relacionada amb l'exposició de manuscrits il·luminats, l'objectiu del qual és mostrar obres en les llengües vernacles utilitzades als antics territoris de la Corona d'Aragó".

Va ser aquest missatge el que va posar el focus sobre l'exposició i va obrir un meló que, fins aquell moment, no havia tingut tanta atenció. Per què es disculpava la Biblioteca Nacional? A qui anaven dirigides les disculpes?

El cert és que, en llegir aquest fil de Twitter, semblava que s'estaven disculpant per haver publicat una exposició de manuscrits escrits en català. Literalment demanen disculpes si algú ha percebut qualsevol mena de discriminació, la qual cosa va donar lloc a pensar que algú s'hagués ofès per l'ús del català. I certament així va ser, però no com la majoria de la gent va pensar en aquell moment.

Qui s'havia ofès per aquesta exposició? Lluny d'haver-se generat polèmica per algun sector espanyolista, que era el que moltíssima gent va entendre, els qui havien manifestat la seva queixa pel títol de l'exposició, van ser els senadors valencians del Partit Popular. Aquests dos senadors van presentar una queixa per exigir que es canviés el títol de l'exposició, i passés de ser "La llum de l'Edat Mitjana en la literatura catalana" per dir-se "La llum de l'Edat Mitjana en la literatura valenciana".

Indignats, van assenyalar estar farts de ser considerats "Catalans de segona" i reclamen el seu dret a ser "valencians de primera".

Consideraven que haver parlat de Literatura catalana, era una ofensa quan en l'exposició hi ha obres de Joanot Martorell i Isabel de Villena, dues de les figures més representatives de la literatura valenciana de l'època.

De fet, en presentar el vídeo en el qual es narraven alguns dels textos de l'exposició, hi va haver una polèmica prèvia a les xarxes socials: Una de les veus va ser l'actor Flotats, català, que va llegir Estramps, de Jordi de Sant Jordi.

La polèmica generada es va intentar apaivagar amb un comunicat per part de la Biblioteca. Però va ser encara pitjor el remei que la malaltia, perquè el que va suposar llavors va ser una reacció per part dels catalans, que van considerar que aquesta resposta o disculpa tenia un caire "franquista" en referir-se al català o al valencià com a llengües vernacles i en parlar únicament de la Corona d'Aragó.

És vista la necessitat que hi ha a Espanya de poder posar sobre la taula la importància de les llengües, de les cultures i del respecte a les mateixes, perquè precisament són elles l'essència del nostre Estat. I precisament, per no valorar-les, ni cuidar-les ni respectar-les, Espanya, com una conjunció de nacions, s'està desmuntant. La culpa no és dels qui exigeixen, amb raó, el respecte de les seves llengües, de la seva tradició i de la seva cultura, sinó que més aviat deriva de la irresponsabilitat dels qui proven de silenciar-les, ocultar-les i menysprear-les constantment.