Segons ha informat el PSOE, dilluns vinent seria molt probable que presentessin al registre del Congrés dels Diputats el text de proposta de llei sobre l'amnistia a l'independentisme català. Ha estat un llarg camí el que han hagut de recórrer, trufat de curioses casualitats, el que ens ha portat fins aquí. I benvingut sigui. Perquè considero que la quantitat de destrosses produïdes contra la democràcia, contra l'estat de dret, contra els drets i les llibertats de la ciutadania no tenen cap altra manera d'arreglar-se. Considero que aquesta amnistia, a més de deixar en pau els independentistes catalans, servirà a Espanya de lliçó.
Perquè ara que alguns s'alteren tant, preocupats per aquesta suposada separació de poders que es podria veure alterada, potser entendran que aquesta separació de poders fa temps que s'està destrossant. Precisament amb actuacions com la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut (com bé recull l'acord signat entre el PSOE i JxCat), i amb fets tan brutals com els que vam veure els que vam analitzar el judici celebrat a la Sala Segona del Tribunal Suprem, així com totes les aventures de les euroordres del jutge d'instrucció. Han estat tantes les aberracions comeses, que no és estrany pensar —com advertia el ja traspassat fiscal Maza— que la caiguda seria més dura. I precisament aquesta amnistia a mi em recorda aquella lona de protecció que posen els bombers perquè es pugui saltar abans de l'incendi. Perquè, molt probablement, Espanya sigui la primera interessada a solucionar aquest grandíssim greuge abans que la caiguda sigui dura.