És inconstitucional l'amnistia?

Aquesta setmana hem escoltat les condicions del president Puigdemont perquè pugui donar-se una situació propícia a la negociació dels suports a la investidura de Pedro Sánchez. Les reaccions no s'han fet esperar, i des de la dreta, fan escarafalls (encara que semblen de vegades massa impostats), mentre que també, des de "l'altra dreta", es regiren els gerros xinesos com Felipe González o Alfonso Guerra, entre altres "zombis del PSOE". Resulta sorprenent veure al que fos vicepresident primer del govern, Pablo Iglesias, acusant González de terrorisme d'Estat i retraient-li la seva postura sobre l'amnistia. I és que, dins de les bases socialistes, comencen també a estar cansats d'un posicionament contrari al que el socialisme històric sempre va defensar. És moment de recordar, com va fer Puigdemont en la seva intervenció, l'origen d'aquests llots, que va ser l'engany amb l'Estatut.

L'article 62.1 de la Constitució regula la prohibició dels indults de caràcter general. Com assenyala l'expert en Dret Constitucional Joaquín Urías, la paraula amnistia té la mateixa arrel grega que amnèsia. És una excepcionalitat sobrevinguda, que s'expressa mitjançant norma amb rang de llei. I apunta, a més, que no totes les lleis d'amnistia han perdonat els dos bàndols implicats en una situació.

És inconstitucional l'amnistia? El que prohibeix la constitució és l'indult general de manera expressa, no l'amnistia. "És una mesura política i una llei. Es tramita, si s'obtenen 176 vots va al BOE i els partits tenen tres mesos per recórrer davant del Constitucional, que seria qui tindria l'última paraula." A més, el que va ser magistrat del Tribunal Suprem, José Antonio Martín Pallín, considera que seria perfectament possible tramitar aquesta llei perquè hi ha mecanismes per escurçar terminis i arribar a temps a una investidura.

En el mateix sentit s'ha pronunciat Albert Noguera, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de València, que ha assenyalat que l'amnistia està recollida en constitucions com les de Portugal, França, Itàlia o els Països Baixos. En l'ordenament jurídic espanyol es preveu en la Llei d'Enjudiciament Criminal i va ser reconeguda en dues lleis preconstitucionals: la llei d'amnistia del 77 i el Codi Penal de 73. Explica l'expert que, quan es va aprovar posteriorment la Constitució, es va establir que tota norma contrària quedava derogada, una cosa que no va succeir amb les dues lleis citades. El Codi Penal es va mantenir vigent fins a la seva reforma de 1995; i el Tribunal Suprem va ratificar la vigència de la Llei d'Amnistia del 77 en una sentència de 2012 relativa a Baltasar Garzón. A més, assenyala el catedràtic que hi ha jurisprudència del mateix Tribunal Constitucional en el mateix sentit.

Però aquests dies també hem pogut conèixer les opinions d'exmagistrats del Tribunal Constitucional. Com Pascual Sala (expresident del TC i del Suprem, i del CPGJ i del Tribunal de Comptes), que ha explicat recentment que dins de la potestat legislativa de les cambres, hi ha la possibilitat de fer una llei d'amnistia. Afegia que, si bé no era gens il·legal, les dificultats vindrien per consideracions d'índole merament política.

Però, com assenyalava abans, han estat també altres exmembres del Tribunal Constitucional els que s'han pronunciat. Com Eugeni Gay, exvicepresident del TC, que ha afirmat que la llei d'amnistia hauria de tenir forma de llei orgànica. Juan Antonio Xiol, també exvicepresident del TC, ha afirmat sense condicions que la llei d'amnistia té plena cabuda a la Constitució. Tots coincideixen en qüestions fonamentals: l'amnistia estaria perfectament emmarcada en el sistema constitucional actual i que depèn de qüestions polítiques, l'interès que tiri endavant.

Com assenyala Enrique Linde Paniagua a la seva tesi doctoral sobre l'Amnistia i l'indult a Espanya, l'amnistia no suposa una mena de clemència, sinó que s'ha d'emmarcar en l'àmbit polític. Una eina que, segons aquest autor, s'ha fet servir al llarg de la història d'Espanya, per aportar "tranquil·litat pública". Assenyalen algunes veus, especialment després de la inauguració del curs judicial, que una amnistia suposaria una ruptura de la separació de poders i del principi d'igualtat davant de la llei. Tanmateix, els indults també ho serien, igual com les rebaixes de condemna per beneficis penitenciaris. I s'emparen perfectament amb el marc constitucional de manera coherent amb la separació de poders.

Potser, penso jo, la separació de poders es difumina quan es judicialitzen qüestions d'índole política. Es porta als tribunals el que s'ha de decidir per les vies democràtiques i ara, resulta, que alguns se sorprenen perquè per desfer aquest nus hagi calgut desfer alguns camins que mai no s'haurien d'haver transitat. L'amnistia que sí que va ser tombada pel Constitucional, tanmateix, va ser, precisament, la que va establir una veritable distinció entre la ciutadania espanyola en el seu conjunt. Em refereixo a l'amnistia fiscal del Senyor Montoro.

Pedro Sánchez hauria acceptat pactar l'amnistia amb Puigdemont, però no aprovar-la abans de la seva investidura. Martín Pallín considera que la llei d'amnistia "es pot aconseguir perfectament abans de la investidura de Sánchez". Sembla estar tot bastant clar. Tret de per a Llarena, que sembla estar interessat a recórrer la llei d'amnistia davant de la justícia europea, això sí, abans de dictar aquesta euroordre que té pendent.