Les condicions que l'eurodiputat de Junts, Carles Puigdemont, ha exposat aquest dimarts per asseure's a negociar una possible investidura de Pedro Sánchez han generat multitud de reaccions. Felipe González, expresident del Govern (PSOE), ha lamentat que un possible nou govern de coalició estigui en mans de Carles Puigdemont i ha mostrat la seva negativa a una llei d'amnistia. A la tarda, l'exlíder de Podemos, Pablo Iglesias, ha arremès enèrgicament contra González, acusant-lo de ser el "gran amnistiat" del sistema polític espanyol i de ser responsable d'un dels crims més importants que pot cometre un Estat: "el terrorisme", fent referència els GAL.
Iglesias expressa les seves opinions en un article publicat a la revista 'Context', en el qual critica fortament González per les seves declaracions recents sobre l'amnistia. Aquesta confrontació es produeix després que González instés l'actual cap de l'Executiu en funcions, Pedro Sánchez, que declarés públicament que l'amnistia per als implicats en el procés no és compatible amb la Constitució espanyola.
Al seu article, Iglesias qualifica d'"indecent" la crítica de González a l'amnistia, especialment quan ell mateix és, segons Iglesias, un beneficiari d'una amnistia en un passat controvertit. L'exlíder de Podemos diu que Felipe González va estar involucrat en el cas dels Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL) als anys 80, un episodi fosc en la història espanyola en el qual es va acusar l'Estat de cometre assassinats i violacions de drets humans en la seva lluita contra el grup terrorista ETA.
Iglesias cita una entrevista de Felipe González a 'El País' el 2010, en la qual González va reconèixer que existia la "possibilitat de volar" a la cúpula d'ETA a França, però que ell havia decidit no fer-ho. Segons Iglesias, això demostra que, sota la seva presidència, el Govern espanyol estava disposat a donar ordres per cometre actes terroristes en nom de l'Estat. El líder polític assenyala que, encara que González va argumentar que no era legal que el president del Govern ordenés un atac en territori francès, la mera consideració de tal opció planteja interrogants ètics i legals.
"En aquesta entrevista Felipe González es va posar en manera Rubiales i es va agafar els mascles per reconèixer, amb dos collons, que, amb ell de president, el Govern d'Espanya donava ordres a agents prestos a cometre atemptats terroristes en nom i per compte de l'Estat", proclama Iglesias per asseverar que González va poder fer aquestes afirmacions perquè "gaudeix de la més escandalosa amnistia que un terrorista pugui rebre". En contraposició, reflexiona que Puigdemont i els líders independentistes del 'procés' poden haver dut a terme "comportaments que se subsumeixen en tipus penals, administratius o civils que siguin objecte de retret jurídic si així ho decideix un tribunal (i la majoria dels jutges que presideixen els tribunals que els jutgen desitgen decidir-lo) però ningú no els podrà dir mai que van ser terroristes".