Després de la negativa de Rubiales a dimitir en l'Assemblea Extraordinària de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) de divendres passat, el govern espanyol, a través del Consell Superior d'Esports (CSD), va decidir actuar i va interposar una denúncia en el Tribunal Administratiu de l'Esport (TAD) pel possible incompliment de l'article 76.1.a de la Llei de l'Esport, que fa referència a l'abús d'autoritat; i de l'article 14.h del Reial Decret 1591/1992, sobre Disciplina Esportiva, que censura "els actes notoris o públics que atemptin contra la dignitat o el decòrum esportius".

La FIFA va imposar una sanció provisional dissabte passat 26 d'agost per a un període de, almenys, 90 dies. Precisament aquest divendres, el TAD ha obert expedient a Rubiales amb aquesta falta "greu" i no molt greu, com demanava el CSD. El període màxim d'inhabilitació seria ara de dos anys i el CSD no podria suspendre'l de les seves funcions pel seu compte, però aquest demanarà mesures cautelars per suspendre'l. Per què s'ha pres aquesta decisió? La causa podria trobar-se que s'ha aplicat la Llei de l'Esport de 1990, perquè la de 2022 (que sí que el qualifica com a molt greu) no té aprovat el reglament de règim sancionador. Tenien 6 mesos per desenvolupar-lo i no s'ha fet. Per poder apartar del càrrec el president de la RFEF, el CSD necessitava que la causa fos considerada "molt greu" i d'aquesta manera, El TAD trunca els plans del govern espanyol per suspendre Rubiales.

S'inicien, per tant, els processos d'investigació, i en el seu cas sanció, per un fet que ha polaritzat l'opinió espanyola. I és que, sense deixar de banda que la imatge del petó, suposadament robat, va ser impactant, no és menys important el fet que la jugadora va restar total importància al succeït, fins i tot fent broma sobre això i manifestant públicament que, des del seu punt de vista, encara que reconeixia no haver-li agradat, li semblava una cosa normal que no havia de treure's de context ni exagerar-se. Una cosa que, precisament, no s'ha fet, sinó més aviat al contrari.

Segons la meva opinió, s'ha perdut amb aquest assumpte, l'oportunitat de generar un debat obert, serè i constructiu sobre els límits dels costums, del que considerem "normal" i del que en realitat pot ser una situació desagradable i fins i tot, denigrant. Hem perdut l'oportunitat d'analitzar què ocorre cada dia quan als més petits els obliguem a besar o a ser besats, com a senyal d'una educació mal entesa. Com els costums fan que en moltes ocasions ens vegem obligats a tenir contactes físics que en realitat no desitgem.

Es podria haver aprofitat el marc excel·lent que ens han brindat les guanyadores mundials, per explicar-li al món que la fina línia entre l'educació i una intromissió en la intimitat és motiu per reflexionar. Tanmateix, lluny de servir per aprendre, per presentar unes disculpes i celebrar una victòria, s'ha generat una batalla en la qual les versions s'han cargolat, s'han manipulat els fets i s'està en alguns casos exagerant el que, si bé, podria haver-se analitzat amb rigor i amb sensatesa, està passant a ser un espectacle vergonyós per les declaracions, manipulacions i actuacions dels mitjans de comunicació.

La justícia haurà d'investigar el succeït; i de fet, s'espera resposta també dels tribunals sobre si admetran o no la denúncia que s'ha interposat també contra la jugadora, que ha canviat la seva versió al llarg dels dies, podent deure's a pressions externes rebudes. Però mentrestant, sí que hauríem de reflexionar, una vegada més, sobre la importància que té no perdre de vista la presumpció d'innocència, la ponderació i mesura i no deixar-se portar pels interessos que se'ns escapen, quan es tracta de caces de bruixes.

No s'ha d'oblidar que estem parlant d'una celebració, exagerada, sí; però un petit gest al cap i a la fi, que s'està utilitzant per intentar fomentar un debat de manera errònia, segons la meva opinió. Evidentment, tenim seriosos problemes a l'hora d'abordar l'abús cap a les dones. Però, sense restar-li importància a aquest fet, crec que no és comparable amb l'enorme manca de mitjans, d'eficàcia i d'atenció que pateixen les víctimes de casos infinitament més greus que no omplen portades, ni rodes de premsa, ni agendes de ministres. I això, sense cap dubte, posa de manifest que la desigualtat existeix, també entre les mateixes dones.