La desprotecció que pateix la nostra gent gran és esgarrifosa. Una societat que no els cuida no mereix considerar-se ni avançada ni digna. I a la vista està que, a Espanya, el tracte que es dona a les persones de més edat dista molt de ser mínimament òptim. L'escàndol que va saltar a la llum durant la pandèmia sobre el tracte que s'ha ofert a les residències de gent gran és inassumible per a una societat que hauria de tenir principis i criteris bàsics de compliment dels drets humans.
Les dificultats que hi ha hagut històricament perquè la gent gran pugui gaudir de pensions que els permetin fer front a les necessitats més bàsiques és una altra de les llacunes òbvies del nostre sistema. Però avui, especialment, vull posar el focus en una sèrie de denúncies que estan sorgint, concretament, en poblacions de l'anomenada "Espanya buidada", on agents externs d'entitats bancàries estarien estafant els avis fent-los contractar serveis bancaris de manera fraudulenta, arribant fins i tot a treure efectiu dels comptes de la gent gran sense que se n'adonin.
Una denúncia pública perquè revisem tots els serveis contractats als bancs en nom de la gent gran, i que vigilem bé els productes que poguessin haver-se contractat suposadament per ells. Ningú no es mereix ser estafat, però molt menys ells.