En la freqüentada parada de metro de Sol, a Madrid, apareixia el passat dia 20 d'abril un cartell electoral de la formació ultradretana de Vox. Una imatge que pot veure's en diferents estacions de la xarxa de ferrocarril de la capital. Al cartell apareixia un missatge: "un MENA, 4.700 euros al mes. La teva àvia 426 de pensió".

El cartell va ser criticat de manera immediata des del Govern, i també des de formacions polítiques de l'oposició, com el Partit Popular.

Analitzem aquest assumpte, perquè és molt important. En primer lloc, perquè les dades que en ell es donen són falses i tenen com a únic objectiu generar odi envers els Menors Estrangers No acompanyats.

Primera qüestió: d'on surt la xifra que assenyalen. La Conselleria de Polítiques Socials i Famílies ha informat que l'any 2020 es van destinar 96.100.000 euros per a les 1.903 places en centres residencials que cobreixen tots els menors. Entre ells hi ha estrangers, espanyols i els Menors Estrangers No acompanyats. En dividir aquesta xifra en 12 mesos, resulten 4.208 euros per menor.

Aquesta quantitat es destina als gestors dels centres en els quals s'atén aquestes persones: per sufragar els salaris dels treballadors, el menjar, la roba, i tot allò que puguin necessitar aquests nens.

La Comunitat de Madrid s'ocupa de 3.709 de menors que necessiten mesures específiques de protecció. De tots ells, 2.637 són espanyols (el 71%), 1.072 són estrangers (el 28%), i entre aquests últims, 269 (un 7%) són els coneguts com a "MENES".

Després de veure això, encara que no hauria de ser necessari explicar-ho, l'UNICEF ens recorda la vulnerabilitat d'aquests nens i nenes, la desprotecció de les quals és evident. Són nens sols, sense adults que els protegeixin, sense família, en un país que no és el seu, on es parla una llengua que desconeixen i on la cultura els resulta estranya. Tot és hostil per a ells, que han arribat aquí per diferents motius i que tenen en comú la solitud i la por.

Arran d'aquest menyspreable cartell, és important subratllar diverses qüestions:

  • En primer lloc, que hauríem de deixar de parlar de MENES, una terminologia que cosifica els nens, perquè són nens, i que va contra l'esperit de la Convenció sobre els Drets del Nen.

A Espanya en rebem uns 6.000 de menors no acompanyats que procedeixen d'altres països. Perquè ens fem una idea, a Alemanya, reben uns 70.000.

Procedeixen fonamentalment del Marroc i Algèria, i cada dia més, de l'Àfrica Subsahariana. Fugen de la pobresa, de l'exclusió i de la falta d'oportunitats. També de la violència que hi ha als seus països d'origen. En molts casos han perdut els seus pares per guerres, i en d'altres, les seves famílies continuen vivint al seu lloc d'origen. Ells marxen amb el somni de trobar un futur que els permeti poder ajudar a les seves famílies.

Són menors que venen d'un horror per trobar-se, en no poques ocasions, amb un altre que no esperaven. Des del seu ingrés en els CIES, passant per les proves mèdiques que de vegades se'ls realitzen sense garanties jurídiques suficients, que de vegades es troben vivint al carrer, sent víctimes d'abusos de tota mena.

La ultradreta s'entossudeix a generar un debat que criminalitza a aquests menors, que els estigmatitza i que pretén identificar els Menors Estrangers No acompanyats amb la delinqüència, sumint-los més encara en la solitud, la desconfiança i el rebuig social. Al contrari al que una societat amb principis ètics i humans hauria de fer.

Per això, està sent evident la nefasta contribució dels mitjans de comunicació que posen el focus de manera absolutament deplorable per incidir en fets puntuals volent elevar a categoria qüestions que només busquen generar odi envers aquests nens i nenes.

Els nens arribats d'altres països que cometen delictes són una minoria segons les dades oficials. En la majoria dels casos, es tracta de furts que solen estar vinculats a situacions de necessitat.

En el debat dels candidats a presidir la Comunitat de Madrid, Rocío Monasterio, candidata de la ultradreta, va intentar de nou vincular els menors estrangers no acompanyats amb delictes de violació. Segons el fiscal coordinador de Menors, José Javier Huete, "no hi ha cap dada que avali" que aquests nens protagonitzin aquest tipus d'actes delictius. De fet, la majoria de les violacions a Espanya es produeixen per homes espanyols.

Els Menors Estrangers No acompanyats No són nens perillosos: són nens EN PERILL. Un assumpte de semblant sensibilitat, de tantíssima importància i que concerneix tota la societat, està sent abordat fins i tot per la mateixa Justícia d'una forma alarmant. Que el cartell suposa una provocació és evident. No fa falta recordar els atacs que s'han vingut produint centres de menors des que la ultradreta està assenyalant aquests nens. Per aquesta raó, des del Govern es va denunciar l'ús d'aquest missatge. La Fiscalia va decidir ahir, de manera cautelar, ordenar la seva retirada. Tanmateix, el jutge de guàrdia del Jutjat d'Instrucció 48 de Madrid va rebutjar la mesura, considerant que el cartell no suposa un perill.

Crida l'atenció com davant d'un assumpte que posa en perill a nens i nenes vulnerables, el sistema sembla protegir a la ultradreta que els assenyala amb mentides mentre per un cartell que demanava llibertat per als presos polítics, la justícia va ser capaç de tombar un president de la Generalitat. Dos cartells, dues respostes. L'evidència és sobre la taula i això només pot combatre's amb una resposta democràtica que prioritzi els Drets Humans que estan en perill.